El fenomen Rosalía també es cola a les aules

La Laia va quedar enamorada de Los Ángeles i no s’ha desenganxat de la diva del Baix Llobregat en tots aquests anys. "Em va atrapar la seva força. És importantíssim per a les noies més joves tenir referents femenins ocupant un lloc tan central, amb aquesta llibertat, en un context en què moltes nenes encara creixen sota la pressió de complaure o callar", prossegueix la jove, que recorda que una de les raons per les quals molta gent la continua criticant és per mostrar-se segura de si mateixa. "Però ella ho té clar i ho continua fent, i això és un exemple boníssim per a les nenes", afegeix la Laia, que dilluns anirà al primer concert de Barcelona amb 10 amics, una proesa tenint en compte que difícil que va ser aconseguir una entrada.

El confessionari com a mirall

La part més esperada del concert, continua la Laia, és la del confessionari, en què l’estrella convida dones famoses a explicar les seves relacions tòxiques i abusives davant de milions de persones. "Que doni espai a això a cada concert és molt important. Veure que una persona que tu tens com a ídol també ha patit aquestes situacions interpel·la moltíssim les nenes. Les ajuda a identificar aquestes relacions abusives, a no normalitzar-les, a sortir-ne i, molt important, a no sentir-se culpables per haver-hi caigut si també ha pogut passar a deesses com Aitana i Rosalía", conclou.

Mites romàntics

Criada en un ambient feminista, l’elecció del tema del seu treball de recerca (TR) –amb què va obtenir un 9,9 de què està molt cofoia– no va sorprendre ningú. El treball d’Ariadna Miró, que ara té 19 anys, analitza i compara El mal querer de Rosalía i Calambre, de Nathy Peluso, dues obres que narren, cada una a la seva manera, "com sortir d’una relació tòxica".

Va arribar a la conclusió que, per molt reivindicatius que siguin aquests àlbums, algunes de les seves cançons recorren a mites de l’amor, per demostrar que aquests són "estructurals i molt difícils d’erradicar", apunta l’Ariadna, a qui va sorprendre que gairebé totes les cançons caiguessin en els mites de l’amor que esperava que trenquessin. "Em va ajudar a veure fins a quin punt tenim interioritzats aquests estereotips i que desapercebuts que passen", diu.

Totes les vides de Rosalía han deixat, d’alguna manera, empremta a les aules, espais que no són mai aliens al que passa fora. Tot i que és cert que Lux és un disc que no interpel·la tant els més joves com sí que ho va fer, i de quina manera, l’estètica Motomami, les nenes canten La Perla amb unes ganes gairebé profètiques, com si cantessin al tarambana que encara no ha passat per la seva vida, però que Rosalía els anuncia que passarà; tot i que, els diu també que tranquil·les, que sabran dir-li ciao.

La Perla és precisament la cançó preferida de Paula García, alumna de tercer d’ESO en un institut de Barcelona. "Dic sovint això d’‘ets un monument a la deshonestedat’ fins i tot per al meu interior quan algun nen o també alguna amiga em fa el fanfarró o em fa sentir malament", diu la Paula, que el trimestre passat va fer una presentació d’anglès sobre l’artista. Independentment de la seva música, sent que Rosalía és "un tros d’ídola", tot i que potser no l’escolta tant com altres cantants. "És un referent d’empoderament, t’ajuda a sentir-te forta quan estàs pansida", apunta la Paula, que, com l’Ariadna, s’ha criat en un ambient feminista.

Aquest "tot i que no l’escolti gaire" dona una clau important per entendre una generació que es relaciona de manera diferent amb la música. "No tenen una concepció d’obra, tenen una concepció de cançó o de trosset de cançó que els ha agradat en un reel ", reflexiona el professor de literatura Ivan Clot. Però l’halo de Rosalía, independentment que en coneguin l’obra completa o no, va més enllà d’aquesta lògica fugaç de l’scroll.

Clot explica que l’ha feta servir a classe per treballar la idea de tradició i modernitat. "M’ha servit per fer reflexions a classe sobre com concep un artista la seva obra", assenyala. Li va venir com l’anell al dit que la publicació del disc coincidís amb el moment en què treballaven el modernisme per explicar com els modernistes catalans tenien la creença que l’art és una religió.

I l’exemple de Clot no és pas un cas aïllat. No són pocs els professors que han fet situacions d’aprenentatge sobre Rosalía a l’aula o l’han usada en les tutories com a exemple de la importància de l’esforç o la disciplina quan es vol tirar endavant un projecte.

Permetre l’error

Notícies relacionades

Nitazens: així és la potent droga molt més perillosa que el fentanil que ja ha provocat una mort a Espanya

Alliberats 70 jornalers obligats a treballar com a esclaus

"Una de les coses importants que ensenya Rosalía és la resiliència", afegeix el professor de Llengua i Literatura Yeray S. Iborra, que també considera molt pedagògic que Rosalía sàpiga rectificar i ensenyi als nanos que podem errar. "Si l’escola competencial vol ensenyar a partir del disseny de reptes diaris i es basa en el fet que l’aprenentatge està basat en l’error, ens haurem de permetre l’error. I Rosalía ho fa".

Hi ha el seu impacte a les aules de secundària. De fet, el videoclip de La noche de anoche –una col·laboració amb Bad Bunny – es va colar a les PAU el 2024, a l’assignatura de Fonaments Artístics. Dos cursos abans, el hit Malamente va marcar els exàmens de la selectivitat a l’Aragó com a exemple per explicar l’ús dels adverbis formats a partir del sufix mente.