El ressorgir de la conspiranoia i el negacionisme

Les xarxes socials amplifiquen tots aquells relats falsos que qüestionen les missions lunars i que, paradoxalment, fan sentir els seus seguidors especials i part d’una selecta elit que coneix la veritat.

Edwin Aldrin Jr., de l’Apollo 11, durant el primer allunatge. | NASA / 5

L’enlairament del primer viatge tripulat al voltant de la Lluna en més de mig segle ha provocat un inesperat ressorgiment de teories conspiratives i d’un negacionisme de l’allunatge que semblava haver quedat relegat a dècades passades. En aquests dies, mentre quatre astronautes emprenien una missió inèdita cap a la cara oculta del satèl·lit, a les xarxes socials han proliferat milers de missatges qüestionant l’autenticitat de la missió, assegurant que el viatge està sent gravat en un estudi cinematogràfic i que les fotografies que han difós estan generades amb intel·ligència artificial. Són molts els que, en aquesta línia, argumenten que aquesta missió no és més que una nova versió del que consideren la "farsa" del programa Apollo. "Aquest tipus de teories no parteixen només de la ignorància sinó que, de vegades, són fruit de mecanismes mentals que ens porten a conclusions errònies. Com la necessitat de sentir-se especial, de formar part d’un grup selecte i d’entendre una "veritat que els altres no veuen", explica el psicòleg Ramón Nogueras, autor de Por qué creemos en mierdas (Editorial Kailas).

Segons explica Nogueras en una entrevista amb EL PERIÓDICO, lluny de ser un fenomen purament irracional, les creences en teories de la conspiració com "els falsos viatges a la Lluna" parteixen dels mateixos mecanismes cognitius amb què avaluem la informació en el nostre dia a dia. En general, les persones tendim a acceptar com a cert allò que ens resulta plausible, és a dir, el que encaixa amb la nostra experiència prèvia i la nostra intuïció sobre com funciona el món.

Per a algunes persones sense coneixements tècnics, la idea de viatjar fins a la Lluna pot semblar menys versemblant que la possibilitat que un govern manipuli imatges amb finalitats propagandístiques. A aquest primer filtre s’hi poden sumar factors com el biaix de confirmació, que ens porta a buscar informació que reforci el que ja pensem. O la tendència a sobreestimar el nostre propi coneixement. O l’aparició de veus que es presenten com a experts i que afirmen amb certesa tenir proves que les missions lunars són una farsa.

L’altaveu de les xarxes socials

El periodista Luis Alfonso Gámez explica que ja als anys 60, coincidint amb l’arrencada del programa Apollo, hi havia veus que negaven la veracitat de l’arribada de l’ésser humà a la Lluna. Tot i que en aquell temps es tractava de teories minoritàries, difoses tan sols en certs grups i amb menys capacitat de difusió. Ara, en canvi, l’escenari és molt diferent.

Notícies relacionades

Segons assenyalen diversos estudis, les xarxes socials han proporcionat un altaveu sense precedents a aquest tipus de discursos, amplificant el seu abast molt més enllà del que passava en el passat. Diverses investigacions, a més, han mostrat que els mateixos algoritmes de recomanació tendeixen a impulsar continguts falsos o sensacionalistes, ja que aquests generen més nivells d’interacció al provocar reaccions emocionals intenses en els usuaris. Aquest mecanisme estaria contribuint a multiplicar l’impacte de les teories conspiratives en l’entorn digital i a viralitzar totes aquelles veus que enarboren aquestes idees.

Més enllà d’aquests mecanismes cognitius, Nogueras explica que les teories conspiratives també compleixen una funció psicològica clau per als éssers humans com és oferir respostes simples a situacions complexes.

Temes:

Sumar Intel Govern El Periódico de Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris

Catalunya identifica les millors zones per talar arbres i disposar de més aigua

La resistència als antibiòtics es dispara en senglars i granges