La resistència als antibiòtics es dispara en senglars i granges

Els bacteris resistents als antibiòtics ja no són sols un problema d’hospitals i centres de salut. Un estudi liderat per investigadors catalans adverteix que la circulació de bacteris resistents als antibiòtics és elevada, sobretot en animals domèstics i de granja.

En canvi, en els espais naturals, la presència d’aquestes resistències en la fauna silvestre és molt més petita. Només hi ha una excepció d’això: el senglar, una espècie que en les últimes dècades s’ha adaptat a entorns que estan molt antropitzats.

El treball, publicat a la revista Microbiology Spectrum, ha analitzat 307 estreptococs aïllats en animals de Catalunya i ha confirmat aquesta conclusió, que posa l’alerta principalment en els animals que tenen contacte amb les persones. Al llarg de molt de temps, es van examinar bacteris trobats en espècies molt diverses (porcs, vaques, ovelles, gossos, gats, conills, voltors, dofins, isards, senglars) per mesurar la seva resistència a diferents antibiòtics, especialment a macròlids i lincosamides. Els resultats mostren unes taxes globals del 49,2% de resistència a macròlids i del 57% a lincosamides. A més, moltes de les soques resistents ho eren també a altres famílies d’antibiòtics.

Els riscos del contacte

Notícies relacionades

Catalunya identifica les millors zones per talar arbres i disposar de més aigua

Adif accelera la tala d’arbres al costat de la via per reduir incidents

"La resistència és molt més elevada en animals de granja o entorns humanitzats", resumeix Carmen Ardanuy, responsable del Servei de Microbiologia de l’Hospital de Bellvitge i una de les autores de l’estudi, en conversa amb aquest diari. En el cas dels animals salvatges, les xifres són molt més baixes. El cas del senglar s’explica, segons Ardanuy, pel contacte amb "les deixalles dels humans" i amb "explotacions ramaderes".

La doctora avisa que els estreptococs sovint formen part de la microbiota i no sempre provoquen malaltia, però poden intercanviar material genètic. Això obre la porta que els bacteris resistents circulin entre animals i persones. "El debat sobre la resistència als antibiòtics no es pot limitar a les persones, s’ha d’enfocar el problema des d’una perspectiva one health (una única salut)", assegura. ¿Què implica aquest enfocament? Vigilar millor el que passa en la ramaderia, en els animals de companyia i fins i tot en les aigües residuals, on aquests bacteris poden romandre, detallen des de Bellvitge.