El Girona pesca al Bernabéu davant un Reial Madrid en ruïnes

Arbeloa, un pedaç, va anunciar que no hi hauria "rotacions ni provatures". La realitat, però, és que va alinear un onze inèdit amb Carvajal i Fran García als carrils i Militão i Asencio en l’eix. Si la defensa era inusual, el doble pivot amb Camavinga i Bellingham era estrambòtic. Valverde i Brahim completaven la medul·lar amb una davantera, aquesta sí, reconeixible en què formaven Vinícius i Mbappé. De l’onze se’n treia clar que Militão i Bellingham jugaven per agafar ritme de cara a la titularitat a Munic, i els dubtes es focalitzaven a l’esquerra, on Fran García no sembla que sigui a l’onze i hi podria ser Mendy.

El bon peu del Girona

El Girona va sortir amb un onze associatiu, un equip dinàmic amb Echeverry de 9 i Míchel el va envoltar de futbolistes de bon peu com Lemar, Ounahi, Tsygankov o Witsel. Va sortir amb ganes de tenir la pilota i refredar o escalfar el partit al seu gust. D’inici, el Madrid va pressionar a dalt, desordenat al mig, on Camavinga i Bellingham perdien el lloc. Mbappé va disposar de diverses arribades en aquesta arrencada efervescent, i un xut als deu minuts va ser el més perillós.

Els catalans no es van impacientar malgrat el fragor madridista. Als 13 minuts Ounahi va disposar de l’ocasió més clara, amb un xut al qual va respondre Lunin amb una aturada monumental. Bellingham va vorejar el gol en una altra arribada i Arnau va contestar amb un xut creuat que va rondar el pal. En el minut 27 Carvajal va servir a l’àrea a Valverde, que va deixar anar una fuetada que va refusar Gazzaniga amb una gran intervenció. Els blancs movien la pilota mandrosa buscant el talent dels seus davanters, mentre el Girona defensava amb ordre sabent que el pas dels minuts jugava a favor seu davant un Bernabéu tip. Al descans, el Madrid havia proposat poc i els de Míchel no van ensenyar l’ullal.

Notícies relacionades

El Barça segueix en caiguda lliure i naufraga contra un Mònaco en crisi (93-86)

El derbi abans que la Champions

La segona part tenia també encefalograma pla fins que en un xut centrat de Valverde Gazzaniga va ensorrar la seva bona feina anterior. El gol va despertar el Madrid de la letargia, que va robar algunes pilotes a la zona perillosa que no van saber concretar un ansiós Mbappé i un Vinícius que alternava curses amb badalls. El voluntarisme de Bellingham era el més rescatable. El Girona s’havia quedat al vestidor, però els blancs van tornar a pesar figues i en una jugada aïllada Lemar va deixar anar una fuetada que no va sortir ningú a tapar i Lunin va saludar quan passava. Empat i xiulets per a la desgana local.

El xoc va acabar amb un setge infructuós dels madridistes que va retratar el desastrós final de curs de l’equip, just abans de marxar a Munic per signar l’epitafi d’aquesta temporada llastimosa. El Girona se’n va anar satisfet havent-se limitat a fer el que sap: ser un equip. Just el que no és el Reial Madrid.