Catalunya crearà 700 noves places de Medicina en cinc anys

Un dels conflictes viscuts a Catalunya any rere any després de la selectivitat és que alumnes brillants –d’excel·lent– i amb vocació d’estudiar Medicina es queden a les portes, moltes vegades per qüestió de dècimes, a causa de les desorbitades notes de tall per a aquests estudis a la universitat pública provocades per l’interès d’aquesta, és clar, però també per la falta de places.

La diferència entre oferta de places i demanda de Medicina a Catalunya provoca una ràtio de 3,7 sol·licituds per cada plaça disponible. És a dir, per cada quatre alumnes que aspiren a una plaça, tres es queden fora. El curs passat les notes de tall van ser 12,850 al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona (UB); 12,650 (100 places) al Campus Bellvitge, i 12,650 a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Les notes són molt elevades tant per l’interès de l’alumnat com per les poques places que s’ofereixen.

Desplegament progressiu

Amb l’objectiu d’intentar pal·liar aquesta situació i millorar la distribució territorial, el pla, com ja va anunciar a principis de curs el president Illa, preveu un desplegament progressiu de les noves places. A partir del curs 2026-2027, s’estrenaran estudis de grau a la Universitat Ramon Llull (120 places) i a l’Abat Oliba-CEU (50 places), mentre que la Universitat de Vic sumarà 25 places més. En aquesta primera fase, les tres universitats són privades. Les primeres noves places públiques estan previstes per al curs 2027-2028, exercici en el qual es projecten 50 places addicionals a Terrassa coordinades per la Universitat de Barcelona (UB), després de la marxa enrere, aquest curs, i després del canvi de rector, del projecte de la UPC d’impulsar una facultat de Medicina.

En el curs 2028-2029 està previst que s’incorporin 111 places addicionals en universitats públiques. En els tres exercicis posteriors, la capacitat d’admissió de nou ingrés s’ampliarà a 112 places més per curs, i s’arribarà d’aquesta manera, el curs 2031-2032, a un increment acumulat de 447 places de primer curs.

Al finalitzar aquest desplegament el curs 2031-2032, les universitats públiques hauran sumat un increment acumulat de 497 places de primer curs, amb què s’arribarà a un total de 1.600 estudiants matriculats en centres públics.

Inversió en infraestructures

En paral·lel al reivindicat increment de places, el pla inclou una inversió de 100 milions en infraestructures destinades a la "creació i adequació" d’infraestructures de coneixement i investigació en aquest camp.

Entre els projectes estratègics recollits en el pla destaca el Campus Clínic a la Diagonal de Barcelona; el trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV al Campus Bellissens a Reus i la creació de nous campus de salut a les universitats de Lleida i Girona.

Des de la conselleria es destaca que el pla no només se centra en els números, sinó "també en l’equitat i el talent". El Govern, apunten les mateixes fonts, busca també "garantir l’accés a la universitat pública mitjançant la rebaixa de preus públics i polítiques de préstecs condonables per evitar l’abandonament escolar i retenir el talent local".

Agilitar processos

Notícies relacionades

Catalunya identifica les millors zones per talar arbres i disposar de més aigua

La resistència als antibiòtics es dispara en senglars i granges

A més, s’ha agilitzat el procés perquè més centres sanitaris puguin ser reconeguts com a hospitals universitaris –un dels grans esculls a l’hora de crear noves places– reduint el temps d’acreditació de 13 a 6 mesos. Durant el 2025 ja s’han acreditat cinc centres i sis més estan en tramitació per a aquest any.

Amb aquesta estratègia, Catalunya aspira a situar-se entre les 50 regions més innovadores d’Europa per a l’any 2030, "potenciant sectors estratègics com la biomedicina i les teràpies avançades".Amb aquesta estratègia, Catalunya aspira a situar-se entre les 50 regions més innovadores d’Europa per a l’any 2030, "potenciant sectors estratègics com la biomedicina i les teràpies avançades per millorar la qualitat de vida de la ciutadania".