Crisi a l’escola catalana

Niubó no preveu modificar l’acord assolit amb CCOO i UGT després de reunir-se amb els sindicats de la vaga

La consellera ha citat aquest dijous per separat Ustec i Aspepc, els dos sindicats educatius més grans convocants de les vagues del mes de març

Educació envia un correu a les famílies amb el sou que cobraran els professors: 39.700 euros anuals a primària i 44.500 a secundària

Protesta docente durante el segundo trimestre de este curso en Catalunya.

Protesta docente durante el segundo trimestre de este curso en Catalunya. / Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les reunions mantingudes aquest dijous per la consellera Esther Niubó amb Ustec, primer [el sindicat amb més pes a la taula sectorial] i amb Professors de Secundària (Aspepc) –el segon més votat pel conjunt del professorat de l’escola pública catalana– després no han servit per desescalar el conflicte. En el primer contacte de la consellera amb els sindicats convocants de la vaga després d’un segon trimestre marcat per les mobilitzacions en què la consellera ha estat allunyada de primera línia per un càncer,Niubó ha insistit en el mateix discurs reiterat una vegada i una altra per Dalmau durant la seva absència: l’acord amb CCOO i UGT és un bon acord i la seva intenció és desplegar-lo ja. Escoltar tothom, sí –com ha fet aquest dijous– però no reobrir la negociació sobre un pacte que el Govern considera el millor possible.

Ara com ara –la situació ha anat canviant– el malestar docent es concentra en dos fronts. D’una banda, el principal, el contingut de l’acord, que jutgen insuficient. Però, de l’altra, no menor, enfada i no poc el relat polític amb què el Govern ha mirat de presentar-lo (l’últim exemple és el correu massiu enviat a les famílies donant detalls, per exemple, sobre la pujada de sou acordada en el pacte).

Oportunitat perduda

Ustec i Aspepc consideren que la consellera Esther Niubó ha perdut aquest dijous una oportunitat per «corregir decisions preses per l’Executiu durant la seva absènciai denuncien que el Departament continua sense obrir una taula de negociació amb tots els sindicats implicats en el conflicte.

Protesta docent el mes passat davant el Parlament. /

Jordi Otix

Segons el parer d’Ustec, el pacte assolit amb CCOO i UGT no garanteix la recuperació del poder adquisitiu perdut pels docents ni tindrà un impacte visible el curs vinent en una de les reclamacions que més es repeteixen des dels centres: el reforç de recursos per a l’escola inclusiva.

A ulls dels sindicats mobilitzats, l’acord pot servir al Govern per «rebaixar la temperatura política», però consideren, «no canvia la sensació de precarietat i sobrecàrrega» amb què conviu –sobreviu, com cantaven en les manifestacions– el professorat.

«Més units que mai»

El xoc, de fet, està també en la legitimitat del pacte. Les organitzacions convocants la vaga –que asseguren estar «més unides que mai»– rebutgen que pugui presentar-se com un acord «avalat per la majoria de la taula sindical» com ha fet aquest dijous la consellera Niubó en una entrevista a SER Catalunya, i acusen l’Executiu d’intentar fixar en l’opinió pública una falsa imatge de tancament del conflicte.

Els sindicats, això sí, insisteixen també que no s’han aixecat de la taula i asseguren que continuen oberts a negociar, tot i que adverteixen que, sense un gir de pes en les propostes del Departament, no hi haurà desbloqueig possible.

Reunió entre sindicats aquest divendres

Mentrestant, el pols es trasllada de nou al carrer i als centres. Els sindicats convocants de la vaga es reuniran aquest divendres per dissenyar un calendari de mobilitzacions i sotmetran al professorat la continuïtat i el tipus de protestes, tant en assemblees com per vies telemàtiques.

Notícies relacionades

En les últimes setmanes han aflorat iniciatives impulsades des de diferents assemblees de docents, amb accions que van des de la samarreta groga dels dimecres fins a la renúncia a realitzar sortides i excursions el curs que ve, campanya a què ja s’han afegit més de 500 centres i que ha començat a posar en peu de guerra també les famílies.

En l’àmbit de l’FP, fins i tot comença a plantejar-se la possibilitat de deixar de buscar empreses per a les pràctiques.