L'oposició d'alguns municipis, principal escull per instal·lar bateries

Fonts del sector, no obstant això, sostenen que aquest rebuig respon, en gran manera, al desconeixement. "Hi ha desconfiança davant d'una tecnologia nova, amb temors relacionats amb possibles explosions, incendis o molèsties acústiques", diu Salvador Salat, portaveu de UNEF (Unió Espanyola Fotovoltaica) a Catalunya.

Salat replica que aquestes pors no es corresponen amb la realitat. "Les bateries d'aquests projectes no són com les dels patinets i gairebé no generen soroll". Als dubtes de diverses localitats, s'hi afegeixen les reticències de veïns i alguns ecologistes. Plataformes com 'Renovables Sí, però així No' alerten d'una entrada massiva de projectes de bateries sense una planificació energètica prou clara i temen que es reprodueixin els conflictes ja vistos amb parcs eòlics i fotovoltaics.

Menys impacte

El sector, en canvi, defensa que l'emmagatzematge no només és compatible amb el desplegament renovable, sinó que serà una peça bàsica per fer-lo viable. "Segons les previsions energètiques de la Generalitat, tan sols seran necessàries 60 hectàrees ocupades per bateries", constata Salat, per exemplificar el poc espai i l'impacte reduït d'aquestes instal·lacions.

Davant l'onada de moratòries, el decret aprovat per la Generalitat el 2025 per regular aquest tipus d'infraestructures fixa límits clars a la capacitat de bloqueig municipal. Els ajuntaments poden aprovar suspensions temporals de llicències o de tramitació, però aquestes tenen un recorregut acotat de dos anys com a màxim.

Límit legal

Si després els governs locals pretenen blindar la prohibició mitjançant canvis de planejament, la Generalitat pot emetre informes desfavorables i fins i tot recórrer aquestes decisions. En aquest context, la filosofia del Govern implica ordenar la implantació, no per vetar-la, en un context en què considera que l'emmagatzematge serà imprescindible per garantir la seguretat del sistema elèctric.

Una de les prioritats és situar-los a prop de subestacions i de nusos amb capacitat disponible per evitar noves línies i llargues tirades de cable, reduir costos i minimitzar impactes. Això implica, però, que els camps de bateries no es repartiran de manera homogènia pel territori, sinó que tendiran a concentrar-se en determinats municipis amb millors condicions de connexió. Mentre algunes localitats hi veuen una oportunitat per atraure inversió i rebre diners, d'altres busquen la fórmula per frenar l'allau d'iniciatives.

Bateries particulars

Més enllà dels camps de bateries, el sistema també mira cap a altres fórmules d'emmagatzematge, com les centrals hidroelèctriques reversibles, cridades a jugar un paper complementari per la seva capacitat per emmagatzemar grans volums d'energia mitjançant el bombament d'aigua entre embassaments. A Catalunya, s'ha plantejat un projecte a la Baells en el qual participarà l'empresa energètica pública de la Generalitat, L'Energètica. Així i tot, el projecte encara no ha convençut els veïns dels municipis del Berguedà implicats.

Notícies relacionades

Educació envia un correu a les famílies amb el sou que cobraran els professors: 39.700 euros anuals a primària i 44.500 a secundària

El pingüí emperador i el llop marí, declarats en perill d'extinció

L'emmagatzematge, a més, no quedarà restringit als grans promotors. Un altre dels àmbits que pot créixer en els pròxims anys, explica Salat, és el de les bateries associades al mateix consumidor particular, tant en habitatges com en empreses.

La idea és emmagatzemar energia quan el preu és baix i utilitzar-la després, en les hores més cares o quan falla la xarxa. Això permet abaratir la factura, guanyar autonomia i aportar més resiliència davant incidències del sistema.