Les firmes que cacen senglars reclamen ser a Collserola
Algunes empreses de caça denuncien que no han rebut resposta de la Generalitat després d’oferir els seus serveis per acabar amb la plaga.
Durant les vacances de Setmana Santa, l’operació per eliminar senglars a l’entorn de Collserola es va mantenir a alt rendiment. L’estratègia, liderada pel cos d’Agents Rurals de la Generalitat, busca reduir al màxim la població d’aquests ungulats per evitar que el brot de pesta porcina africana s’expandeixi més enllà del perímetre de control establert. Aquest procés es desenvolupa principalment a través de tres mètodes de captura: els tancats trampa de l’empresa Pig Brig, les gàbies trampa i els recorreguts nocturns en els quals els agents utilitzen escopetes amb silenciador.Durant les vacances de Setmana Santa, l’operatiu per eliminar senglars a l’entorn de Collserola s’ha mantingut a alt rendiment. L’estratègia, liderada pel cos d’Agents Rurals de la Generalitat, busca reduir al màxim la població d’aquests ungulats amb l’objectiu d’evitar que el brot de pesta porcina africana s’expandeixi més lluny del perímetre de control establert. Aquest procés laboriós es desenvolupa principalment a través de tres mètodes de captura: els assetjats trampa de l’empresa Pig Brig (útils per atraure unitats familiars senceres), les gàbies trampa típiques en les quals hi ha tan sols un individu i els recorreguts nocturns sobre el terreny en els quals els agents utilitzen escopetes amb silenciador.
Aquestes tres fórmules es complementen amb drons amb càmera tèrmica, capaços de detectar la presència de senglars. El treball el duen a terme sobretot els Agents Rurals. També agents de la Guàrdia Civil participen en el dispositiu. Els qui han deixat d’actuar fora del perímetre són els caçadors.Aquestes tres fórmules es recolzen sempre en els drons equipats amb cambra tèrmica, capaços de detectar la presència de senglars. El treball, en el dia d’avui, ho realitzen sobretot els Agents Rurals. Però també alguns agents de la Guàrdia Civil participen en el dispositiu. Els que ja han deixat d’actuar fora del perímetre, a les zones adjacents, són els caçadors.
Malgrat que el Govern treballa en la possibilitat d’estendre la temporada de caça, els grups de caçadors no estan disposats a continuar fent batudes si no tenen incentius econòmics a canvi. Les colles de caça mai han arribat a actuar a la zona zero, ja que les batudes amb gossos tenen el risc que els animals es dispersin i surtin del territori limitat pels bloquejos als passos de faunaMalgrat que el Govern treballa en la possibilitat d’estendre la temporada de caça, els grups de caçadors no estan disposats, de moment, a continuar realitzant batudes si no tenen incentius econòmics a canvi. Es pot assenyalar que les colles de caça mai han arribat a actuar a la zona zero, ja que les batudes amb gossos tenen el risc que els animals es dispersin i surtin del territori limitat pels bloquejos als passos de fauna.. En aquest context, les empreses especialitzades en la captura de senglars s’erigeixen com una alternativa que es pot incorporar en el sistema. Enric Ullar, de la companyia Estrateko, va idear un sistema per capturar exemplars que no s’està utilitzant en la contenció de la pesta porcina africana. "El nostre mètode és més efectiu i menys nociu per als senglars que els tancats de Pig Brig", assegura Ullar.En aquest context, les empreses especialitzades en la captura de senglars s’erigeixen com una alternativa més que es pot incorporar en el sistema. Enric Ullar, de la companyia Estrateko, va idear un sistema per capturar diversos exemplars que de moment no s’està utilitzant en la contenció de la pesta porcina africana. "El nostre mètode és més efectiu i menys nociu per als senglars que els assetjats tipus Pig Brig", assegura.
Menys patiment
L’artefacte consisteix en una xarxa suspesa que se situa en un lloc on es posa menjar durant diversos dies. A través d’una aplicació informàtica, els treballadors fan caure la xarxa quan el grup d’animals es troba just a sota. "En el cas dels tancats de Pig Brig, una empresa americana, els has de deixar durant diversos dies a la zona perquè els senglars s’hi acostumin i s’atreveixin a entrar-hi", comenta Ullar. "En canvi, el nostre sistema és molt més ràpid i net, ja que muntem la xarxa un dia i aquella mateixa nit fem la captura", remarca. A més, els animals pateixen menys.L’artefacte consisteix en una xarxa suspesa que se situa en un lloc on es posa menjar durant diversos dies consecutius. A través d’una aplicació informàtica, els treballadors fan caure la xarxa quan el grup d’animals es troba just a sota. "En el cas dels assetjats Pig Brig, una empresa americana, has de deixar-los durant diversos dies a la zona perquè els senglars s’acostumin i s’atreveixin i s’atreveixin a entrar", comenta Ullar. "En canvi, el nostre sistema és molt més ràpid i net, ja que muntem la xarxa un dia i aquella mateixa nit realitzem la captura", remarca. A més, afirma que els animals en pateixen menys.
Fa anys que empreses locals com Estrateko i Astrovet actuen a diversos municipis catalans per evitar que els senglars entrin a la zona urbana. En el cas d’Estrateko, feia anys que estaven contractats per l’Ajuntament de Barcelona. No obstant, després de la declaració del brot de pesta porcina, no se’ls va renovar el contracte. "Nosaltres vam oferir els nostres serveis a la Generalitat per si volien comptar amb nosaltres, però no vam obtenir cap resposta", explica Ullar. L’especialista considera que les companyies locals podrien ser una eina més que se sumés a l’operació liderada pel Govern.Fa anys que empreses locals com Estrateko i Astrovet actuen en diversos municipis catalans per evitar que els senglars entrin a la zona urbana. En el cas d’Estrateko, feia anys que estaven contractats per l’Ajuntament de Barcelona. No obstant, després de la declaració del brot de pesta porcina, no se’ls va renovar el contracte. "Nosaltres vam oferir els nostres serveis a la Generalitat per si volien comptar amb nosaltres, però no vam obtenir cap resposta", explica Ullar. L’especialista considera que les companyies locals podrien ser una eina més que se sumés a l’operatiu liderat pel Govern. Però de moment, no ha sigut així.
Notícies relacionades"Vam demostrar un grau d’experiència i perícia molt elevat: els resultats a Collserola són exitosos", destaca Ullar en conversa amb aquest diari. A Barcelona, durant els últims anys es va reduir un 70% el nombre d’incidències causades per senglars. "Podíem arribar a capturar vuit senglars cada nit", recorda. Dirigents d’altres companyies especialitzades en la gestió de fauna salvatge consultades per EL PERIÓDICO coincideixen amb el punt de vista del responsable d’Estrateko i reclamen ser part de l’operació de caça de Collserola."Hem demostrat un grau d’experiència i perícia molt elevat: els resultats a Collserola són exitosos", destaca Ullar en conversa amb aquest diari. A Barcelona, durant els últims anys es va reduir un 70% el nombre d’incidències causades per senglars. "Podíem arribar a capturar vuit senglars cada nit", recorda. Dirigents d’altres companyies especialitzades en la gestió de fauna salvatge consultades per EL PERIÓDICO coincideixen amb el punt de vista del responsable d’Estrateko i reclamen ser part de l’operatiu.
La Generalitat s’ha proposat erradicar els senglars a Collserola. Encara queden centenars d’exemplars a la zona, amb potencial per propagar el virus de pesta porcina africana. Gairebé ja no es detecta presència de senglars a la zona de Bellaterra, on es van trobar els primers positius.La Generalitat s’ha proposat pràcticament erradicar els senglars a Collserola. No obstant, encara queden centenars d’exemplars a la zona, amb potencial per propagar el virus. On gairebé ja no es detecta presència de senglars és a la zona de Bellaterra, el nucli més concret en el qual es van trobar els primers positius.
