Universitat de l’Experiència
La universitat per a més grans de 55 anys de la UB s’ha disparat: de 169 alumnes el 2010 a 2.153
Astronomia i Meteorologia és la titulació més demanda pels sèniors, que no tenen exàmens i acudeixen a classe pel plaer d’aprendre
El curs que ve oferirà Belles Arts i per atendre l’alta demanda, la UB ha obert un grup online en els estudis d’Història i podria estendre’l a altres titulacions
El ‘boom’ de les universitats per a gent gran: més de 44.000 estudiants i llistes d’espera
Clotilde, de 91 anys, l’alumna més veterana de la UPV: «Les meves amigues em van recomanar un centre de dia, però em vaig matricular a la universitat»
Aula de la Universitat de lExperiencia, el campus para mayores de la UB. /
La Universitat de l’Experiència –formació universitària d’un, dos o tres anys per a gent més gran de 55 anys sense estudis superiors– va néixer el 2010 com un programa social de la Universitat de Barcelona (UB). En aquella primera edició, 169 alumnes es van matricular per estudiar un dels quatre programes oferts: Biblioteconomia, Educació, Literatura i Psicologia. En el curs 2024-25, el nombre de programes va ascendir a 16 (inclosos Dret, Astronomia, Ciències de la Salut i Economia) i els estudiants, a 2.153. És el campus sènior més gran de Catalunya i el més veterà.
«Els nostres alumnes gaudeixen de la saviesa que dona viure la història. Quan els professors els parlen del franquisme, no és que s’ho sàpiguen bé, és que ells ho han viscut i saben perfectament què va ser»
Carles Buenacasa, director de la Universitat de l’Expèriencia
No es tracta de graus idèntics als que cursen els joves a la UB, sinó d’una adaptació curricular. Aquí no hi ha exàmens; s’hi ve per pur plaer d’aprendre. Els alumnes ronden els 65 anys, però també hi ha estudiants de 90 anys. Concretament, aquest curs n’hi ha dos que superen aquesta edat.
«Tots ells tenen il·lusió i ganes», explica el director de la Universitat de l’Experiència, Carles Buenacasa, que afegeix que els estudis més sol·licitats són Astronomia i Meteorologia, Història, Societat i Territori, Història de l’Art, Humanitats i Ciències transversals. El curs que ve, hi haurà una ‘carrera’ addicional, Belles Arts, posposada des de l’any de la pandèmia.
Un alumne de la Universitat de l’Experiència pren apunts a classe. /
Estar retirat del món laboral i acudir cada dia a la facultat és un fenomen que viu un moment dolç. La Universitat de l’Experiència té tanta demanda que hi ha llista d’espera per accedir-hi, com passa també a la majoria de campus sèniors repartits arreu d’Espanya. Per cobrir millor les peticions, la universitat ha obert un grup en línia als estudis d’Història. Està funcionant tan bé que, possiblement, hi hagi rèpliques digitals en altres titulacions.
Fa anys, el perfil de l’alumne de l’Experiència corresponia a persones que, de joves, no havien fet estudis superiors. Avui, aquest tipus d’estudiants es modela amb molts professionals jubilats que gaudeixen de bona salut i que volen tornar a estudiar i tornar a la facultat, on es van formar quan eren joves. «El nostre públic és mixt i també molt exigent», explica Bonacasa, que afegeix que les classes estan acompanyades de tota una agenda social i cultural que inclou club de lectura, taller de teatre, cor i tai-chi.
Franquisme
«La joventut està molt bé, però de vegades se sobrevalora. L’experiència també té molt mèrit. Els nostres alumnes gaudeixen de la saviesa que dona viure la història. Quan els professors els parlen del franquisme, no és que s’ho sàpiguen bé, és que ells ho han viscut i saben perfectament què va ser», destaca Buenacasa.
Notícies relacionadesA les classes, on els alumnes prenen notes a mà als seus quaderns i llibretes, es respira ambient de feina. Els docents no han de demanar silenci i atenció diverses vegades. La disciplina forma part de l’ADN dels sèniors, que tampoc dubten a aixecar la mà quan no entenen alguna cosa.
Una vegada conclosos estudis –impartits pels mateixos professors que fan classe als graus ordinaris– els estudiants obtenen un certificat universitari i assisteixen a una cerimònia solemne al Paranimf de la UB. «Comptem amb el suport incondicional del rectorat», destaca el responsable del campus ‘plata’, que s’autofinança amb unes matrícules més econòmiques que les dels graus ordinaris i que també compta amb una ajuda econòmica «simbòlica» de l’Ajuntament de Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Longevitat Educació Universitat de Barcelona (UB) Universitat Educació a Catalunya Tercera edat Envelliment
- Educació Jaume Font, alumne d’FP, després d’un mes en una empresa d’instal·lacions elèctriques: "Quan acabi les pràctiques, si volen que m’hi quedi, penso continuar aquí"
- COMERÇ EUROPEU Els analistes reclamen a Brussel·les completar el mercat únic de la UE com l’antídot "davant la incertesa global"
- Parc de la Ciutadella El Parlament s’ampliarà amb un nou edifici i uns 8.000 metres quadrats més
- Municipal La Diputació de Tarragona destinarà 15 milions d’euros perquè els ajuntaments assumeixin les despeses per la guerra de l’Iran
- Polèmica Lloret de Mar arriba a un acord per reobrir el camí de ronda ocupat per la mansió de l’expresident del Kazakhstan
