Confirmada la condemna a 6 anys de presó per un massatgista de Sant Joan per agressió sexual a una clienta de 18 anys

L’acusat va ser condemnat el desembre de 2023 per uns fets ocorreguts en un centre de massatges que regentava a Sant Joan. Segons els fets provats, el 13 de setembre de 2019 el massatgista va aprofitar una sessió terapèutica per realitzar tocaments sexuals a la víctima sense consentiment, introduir-li els dits a la vagina i obligar-la a practicar-li una fel·lació. La sentència també va considerar acreditat que la jove, que tenia 18 anys en el moment dels fets, va patir un trastorn d’estrès posttraumàtic que s’ha cronificat com a seqüela dels fets.

Després que el TSJC desestimés el seu recurs d’apel·lació l’octubre de 2025, la defensa de l'acusat va acudir al Tribunal Suprem al·legant vulneració del dret a la presumpció d’innocència, errors en la valoració de la prova, aplicació indeguda del Codi Penal i incongruència en la resolució judicial.

Aquesta va ser l'única de les denúncies que va acabar arribant a judici contra l’acusat, malgrat que en un primer moment se’n van produir com a mínim una més que va acabar sent desestimada, com publicava Regió7 en el seu moment.

Una reiteració dels arguments ja rebutjats

El Suprem considera que el recurs no aporta cap element nou respecte dels arguments que ja havien estat examinats i rebutjats tant per l’Audiència de Barcelona com pel TSJC. Els magistrats recorden que, després de la reforma processal de 2015, la funció de la cassació no és tornar a valorar les proves ni substituir el criteri dels tribunals que han celebrat el judici, sinó comprovar si les resolucions anteriors són lògiques, raonades i respecten la jurisprudència consolidada.

En aquest sentit, la Sala conclou que el recurs es limitava essencialment a qüestionar novament la credibilitat de la víctima i la valoració de les proves, sense demostrar cap irracionalitat o arbitrarietat en les resolucions anteriors.

La credibilitat de la víctima, avalada per diverses proves

Un dels eixos principals de la defensa era sostenir que no existia prova suficient per destruir la presumpció d’innocència. Entre altres arguments, assenyalava l’absència de lesions físiques compatibles amb l’agressió, la inexistència de restes biològiques i el comportament posterior de la denunciant, que va continuar fent activitats quotidianes després dels fets.

Tanmateix, el Suprem assumeix plenament l’anàlisi feta pel TSJC i recorda que la declaració de la víctima reunia tots els requisits exigits per la jurisprudència per ser considerada prova de càrrec suficient. Els magistrats destaquen que no es va detectar cap mòbil espuri que qüestionés la seva credibilitat, que va mantenir una versió coherent i persistent dels fets durant tot el procediment i que el seu relat va quedar corroborat per nombroses proves perifèriques. Entre aquestes corroboracions hi figuren el testimoni de la seva parella, a qui va telefonar immediatament després dels fets plorant i denunciant l’agressió; la declaració de la seva mare; el relat de la psicòloga que la va atendre poc després de l’episodi; i diversos informes pericials que acreditaven la presència d’un trastorn d’estrès posttraumàtic compatible amb els fets denunciats.

Notícies relacionades

La primavera plujosa i calorosa anticipa un estiu de mosquits, paneroles i rates a Catalunya

Catalunya activa els avisos davant inundacions arran de la previsió de pluges torrencials d’aquest dimarts a la província de Girona

La defensa també va intentar desacreditar la denúncia argumentant que la víctima havia continuat fent vida normal en els dies posteriors a l’agressió. El Suprem rebutja aquest plantejament i avala el criteri del TSJC, segons el qual la reacció d’una víctima d’agressió sexual no es pot valorar a partir d’estereotips generals ni d’un patró únic de conducta.

Per aquest motiu, el tribunal acorda la inadmissió del recurs de cassació i imposa les costes processals al condemnat. La resolució converteix en ferma la condemna de sis anys de presó imposada per l’Audiència de Barcelona el desembre de 2023 i suposa l’entrada a presó del massatgista, que fins ara es trobava en situació de llibertat provisional.