Problema en auge
Les baixes en el sector de les cures creixen el 70% i posen en risc l’atenció
La manca de personal i salaris modestos són factors que pesen en aquest àmbit assistencial. Sovint el problema obliga a reorganitzar torns i plantilles, fet que afecta els usuaris, gent gran o amb discapacitat, que ho viuen amb ansietat.
L’augment es deu a malalties comunes i a la durada més llarga dels permisos
«Pràcticament un dia cada dues setmanes hi ha un buit, a banda de les vacances»
L’envelliment, els dèficits del sistema de salut i un augment de les baixes laborals per salut mental són algunes de les raons que provoquen un increment històric de les incapacitats laborals a Espanya. Una situació amb repercussió en amplis sectors econòmics, però també en els serveis que no poden ser atesos per la tecnologia o mitjançant el teletreball. És el cas de l’ajuda a domicili, en què cada professional és imprescindible i, en molts casos, la pedra angular en les cures a dependents, malalts o persones grans.
En aquest àmbit concret, el de les cures, les baixes laborals han augmentat un 70% des de l’inici de la pandèmia, fa sis anys –un increment més alt que no pas en altres sectors–, fet que, a més d’una manca apressant de mà d’obra, "posa en risc l’estabilitat d’un servei essencial", segons alerta Ignacio Gamboa, president de l’Associació Estatal d’Entitats de Serveis d’Atenció a Domicili (ASADE). "L’absentisme tensa l’organització i la continuïtat d’atenció als pacients", avisa.
Les baixes en les cures s’han incrementat per sobre d’altres sectors –alguns estudis xifren el creixement global de les incapacitats al voltant del 50% des del 2020–, però no per la seva relació amb la feina en si, atès que no han augmentat, per exemple, les lesions musculars associades a la necessitat de traslladar persones amb mobilitat reduïda. El que ha crescut, segons la patronal, han sigut els permisos per malalties comunes i també la durada dels permisos –fins a una taxa d’absències d’un 13% anual davant un 8% abans de la pandèmia–, com també s’ha detectat en altres àmbits econòmics.
El problema és analitzat amb lupa per empreses i sindicats i pel Govern, que ha posat en marxa un Observatori de la Incapacitat Temporal a fi de millorar la salut i la recuperació dels treballadors i promoure una gestió més eficaç de la prestació en el sistema.
L’absentisme, però, té més o menys repercussió, segons el sector i el tipus de feina. En l’ajuda a domicili té un "impacte especialment intens", segons denuncia ASADE, perquè es tracta d’un servei essencial, que no es pot ajornar ni fer-se a distància. Per això cada baixa obliga immediatament a reorganitzar horaris, rutes i plantilles que ja estan molt ajustades, perquè un altre auxiliar pugui acudir a portar a terme l’assistència, fet que normalment obliga a moure els horaris del conjunt de treballadors i té impacte, tant en ells com en els usuaris.
13% d’absentisme anual
"Si la baixa es preveu llarga, intentem fer una contractació per substituir el treballador, però si és de curta durada, el més habitual és la reorganització, cosa que pot provocar que usuaris que tinguin la seva ajuda a les vuit del matí hagin d’esperar, per exemple, fins a les deu perquè en tinguin cura i els donin l’esmorzar. I amb un 13% d’absentisme anual, parlem que pràcticament un dia cada dues setmanes hi ha un buit, sense comptar les vacances, de manera que tenim un nombre de canvis d’horaris i professionals molt habitual", explica Gamboa.
El problema és que tanta rotació pot provocar "incertesa i inseguretat" en persones grans o dependents, perquè és un servei que es presta en un àmbit íntim, i que requereix confiança entre l’auxiliar –el 77% són dones– i l’usuari i les seves famílies, confiança que requereix temps perquè s’arribi a tenir. I quan apareix un altre treballador o es canvien els horaris a malalts o pacients amb deteriorament cognitiu, aquests poden patir "més deteriorament, ansietat o solitud".
"Si bé tots els professionals estan formats, no és el mateix que t’atengui algú en qui confies, que coneix les teves preferències o malalties, que no pas una altra persona. És igual que quan t’atén el teu metge, amb qui fa 15 anys, o un substitut", exemplifica Gamboa.
Notícies relacionadesEl problema és agreujat pel dèficit estructural de personal, atès que, tot i que tothom comprèn la necessitat del servei, dedicar-se a tenir cura, cuinar o netejar en cases de gent gran o dependents no té gaire prestigi professional. A més, els sous no són alts i les condicions són complicades, atès que cal anar de domicili a domicili, sense un equip per repartir-se les tasques o desfogar-se en moments difícils. Perquè atendre malalts, tot sovint els últims anys de la vida o amb deterioraments cognitius, té un fort impacte psicològic. "T’emportes la feina a casa. No pares de donar-hi voltes", comenten les treballadores.
Per poder afrontar l’impacte psicològic, totes les professionals que treballen en el sector públic reben una formació específica. Però obtenir el certificat en atenció sociosanitària a domicili, un curs que dura entre quatre i sis mesos, a temps complet, també es converteix en una barrera perquè no es pot compatibilitzar amb una altra ocupació i moltes persones s’estimen més treballar en l’hostaleria, els grans magatzems o fins i tot el sector de la neteja, en què no cal una aturada per formar-se.
