Catalunya retalla l’espai natural de Prades per obtenir el consens territorial

Aquest penúltim pas arriba després que en les últimes setmanes s’hagin recollit més de 851 aportacions i al·legacions. Algunes se centraven en les fronteres, en la governança, en les activitats agràries i forestals i en la compatibilitat del desenvolupament econòmic i l’ús públic amb l’existència del parc. "La major part de les al·legacions han sigut acceptades totalment o parcialment", va destacar ahir el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, des d’Alcover (Alt Camp).

Aquesta qüestió, la convivència entre l’existència de les normes d’un parc natural i l’activitat rural i el dia a dia dels municipis integrats a la zona protegida, ha sigut un dels aspectes clau en el procés de creació del parc natural que culmina ara en aquest text definitiu. "Tot s’ha fet tenint en compte l’opinió dels ajuntaments i els agents del territori en un procés participatiu que ha inclòs tothom: des dels ecologistes als pagesos", va remarcar Vilahur. "Hem recollit una àmplia diversitat de visions i expectatives sobre el futur espai i tot això ha generat un diàleg molt ric".

Regulacions flexibles

Notícies relacionades

Un equip de metges descriu un cas clínic "extremadament inusual": una complicació cardíaca associada a una anestèsia habitual

Ferits tres nens de 9 anys, dos d'ells greus, després de l'explosió d'un experiment en una escola de Porqueres (Girona)

El nou parc tindrà una superfície de 38.900 hectàrees, malgrat que inicialment se situava entorn de les 43.700. Fonts de l’Executiu van explicar que l’extensió s’ha rebaixat per aconseguir més consens territorial: "Aquests canvis contribueixen a fer un projecte més realista, consensuat i coherent amb les necessitats del territori".

En aquesta línia, també s’han inclòs regulacions flexibles de l’ús públic, per permetre pràctiques com l’escalada i el vol lliure, i mesures de suport a l’activitat ramadera, agrícola i forestal. Per exemple, es preveu firmar contractes agraris de serveis ecosistèmics. És a dir, que els pagesos rebin diners a canvi que la biodiversitat sigui compatible amb la seva feina.