¿Què és la marea blava que cobreix platges de la Costa Brava? Així són les 'falses' meduses que arrosseguen els corrents i el vent

Tot i que sovint es confonen amb meduses, no són meduses pròpiament dites. Les Velella velella són cnidaris de la classe dels hidrozoos, parents de les meduses, els coralls i les anemones. De fet, cada 'barqueta' és una colònia d'organismes especialitzats que treballen conjuntament com si fossin un sol individu. La seva característica més visible és la petita vela translúcida que sobresurt del cos blau, i que els permet desplaçar-se impulsades pel vent sobre la superfície marina.

La seva aparició, per tant, no és cap anomalia ni cap senyal d'alarma: és la conseqüència d'una combinació entre biologia i meteorologia. Viuen a la pel·lícula superficial del mar, en el que es coneix com a comunitat neustònica o pleustònica, i depenen totalment dels corrents i del vent. Quan aquests factors canvien i empenyen cap a la costa, milers d'exemplars poden arribar de cop a les platges, també a les de l'Alt Empordà.

Paper ecològic important

Pel que fa a la seva utilitat per a la natura, les barquetes de Sant Pere tenen un paper ecològic important. S'alimenten de zooplàncton, ous de peix i petites larves, i formen part de la cadena tròfica de la superfície marina. Al seu torn, serveixen d'aliment a altres organismes i contribueixen al funcionament d'aquest ecosistema flotant tan poc visible per als humans. A més, la seva presència ajuda a entendre com es mouen els vents i les masses d'aigua superficials.

Notícies relacionades

Rodalies preveu reobrir la R3 entre la Garriga i Ripoll aquest dimecres

Neix a Sant Joan de Vilatorrada EcoCarrer, una aplicació per digitalitzar tota la vegetació: «Hi ha verd per tot arreu, però sovint és invisible»

També s'ha descrit que mantenen una relació de simbiosi amb algues microscòpiques, que els aporten part de l'energia, de manera similar al que passa amb altres cnidaris. Això reforça encara més el seu paper dins de l'equilibri ecològic del mar obert.

Ara bé, quan surten de l'aigua i queden acumulades sobre la sorra, la imatge pot passar de curiosa a desagradable en poques hores. En morir, aquestes masses de Velella velella entren en descomposició i, com qualsevol acumulació de matèria orgànica marina, poden desprendre una olor molt intensa. A més d'embrutar visualment la platja, la seva putrefacció converteix un fenomen natural espectacular en una molèstia evident per als banyistes i passejants. Això és coherent amb el fet que les grans varades aporten quantitats importants de matèria orgànica a la línia de costa.