Catalunya registra deu denúncies per desaparició cada dia

Catalunya va enregistrar el 2025 un total de 3.682 denúncies per desaparició, una mitjana de deu casos al dia. Darrere d’aquest alt percentatge de resolució hi ha, tanmateix, una realitat persistent: milers de famílies continuen afrontant cada any hores, i de vegades mesos, d’angoixa, incertesa i espera.

En aquest context, els Mossos llancen, a més, un recordatori que consideren clau: no cal esperar 24 hores per denunciar una desaparició. La denúncia es pot presentar immediatament a qualsevol comissaria dels Mossos o de policia local, i l’activació dels protocols de cerca és immediata. Per als investigadors, les primeres hores són decisives.

La radiografia presentada per la policia catalana amb motiu del Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent mostra un fenomen estable en termes globals, però amb alguns canvis rellevants. El 2025 van augmentar lleugerament les desaparicions d’adolescents de 13 a 17 anys, que van pujar un 3,3% fins als 867 casos, i també les de majors de 65 anys, amb un increment del 6,4% i 299 denúncies. En canvi, van baixar un 6,5% les desaparicions d’adults d’entre 18 i 64 anys, amb 2.420 casos.

La major part de les denúncies continua concentrant-se en la població adulta: el grup de 18 a 64 anys representa el 66% del total. Els menors de 13 anys suposen el 3%, els adolescents el 23% i els majors de 65 anys, el 8%. Per sexes, el 59% de les persones desaparegudes eren homes i el 41%, dones.

L’estadística policial també dibuixa un mapa territorial clar. Les regions metropolitanes concentren el volum més gran d’incidents, amb 2.369 casos registrats entre Barcelona, Metro Nord i Metro Sud. Les desaparicions, tot i que representen només el 0,62% del total de denúncies tramitades pels Mossos, mantenen una pressió constant sobre els dispositius policials i socials.

Una de les dades que més subratllen els investigadors és la rapidesa amb què es resolen molts casos. La meitat de les desaparicions s’aclareixen en els tres primers dies, i dues de cada tres abans que acabi la primera setmana. Però aquesta rapidesa estadística no sempre redueix l’impacte emocional sobre l’entorn més proper.

Aquí entra en joc l’Oficina d’Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, un servei que els Mossos consideren ja un referent en l’àmbit estatal pel seu model d’acompanyament individualitzat. Durant el 2025 va atendre 213 casos nous i va gestionar 817 trucades, la majoria relacionades amb l’estat de les investigacions, l’orientació en la presa de decisions i l’assessorament jurídic. A més, va fer al voltant de 80 entrevistes presencials amb famílies, en la seva majoria als mateixos domicilis, i va participar en dos acompanyaments directes durant dispositius de cerca.

Aquest treball paral·lel a la investigació policial parteix d’una constatació bàsica: una desaparició no és només un expedient. És també una crisi emocional que altera la vida quotidiana de pares, fills, parelles i germans, especialment en els casos que s’allarguen durant setmanes o mesos.

Tot i que la immensa majoria de desaparicions no té un origen criminal, el 2025 la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) va assumir dues investigacions per mort violenta amb ocultació de cadàver. Un dels casos es va iniciar després de la desaparició d’un home a Cunit. La denúncia va acabar derivant en una investigació de llarg recorregut que, gairebé un any després, va culminar amb la detenció d’un home i una dona a finals de desembre de 2025. La confessió posterior d’un dels arrestats va permetre localitzar les restes de la víctima en una fossa sèptica d’un habitatge de Sant Jaume dels Domenys.

El segon cas correspon a la desaparició d’una dona a la Morera de Montsant, denunciada a finals de 2022. La DIC va detenir el desembre de 2024 un home com a presumpte autor de l’homicidi i de la posterior ocultació del cadàver de la seva parella. Des d’aleshores s’han desplegat múltiples diligències de cerca, amb mitjans aeris, unitat canina i drons, però les restes encara no han estat localitzades. El sospitós continua a la presó.

Des del 2010, la DIC ha investigat 27 homicidis amb posterior ocultació de cadàver. D’aquests, el 72%, uns 20 casos, corresponien a feminicidis en l’àmbit de la violència de gènere. Uns altres cinc estaven vinculats al crim organitzat i al tràfic de drogues. Són xifres que revelen fins a quin punt algunes desaparicions són, en realitat, la porta d’entrada a investigacions criminals d’una enorme complexitat.

En aquest terreny, els Mossos reivindiquen, a més, una metodologia pròpia que ha permès obrir camí als tribunals. Actualment, existeixen a Espanya tres sentències condemnatòries, dues d’elles ja fermes, per homicidi amb ocultació de cadàver sense disposar del cos de la víctima, ni de l’escenari del crim, ni de restes biològiques concloents, ni de testimonis directes, ni de confessió. La policia catalana sosté que aquest tercer veredicte recent avala un sistema d’investigació dissenyat específicament per evitar la impunitat quan l’autor ha fet desaparèixer tots els indicis materials.

Notícies relacionades

L’arribada d’una dana presagia diversos dies de pluges, inestabilitat atmosfèrica i baixada de les temperatures a Espanya

L’habitatge i Palestina irrompen en les manifestacions del 8M

Així i tot, la resolució judicial no tanca necessàriament el dolor. En els casos en què no apareix el cos, les famílies queden atrapades en una forma de dol suspès, sense certesa física del final, fins i tot quan ja existeix una condemna.

Els Mossos treballen, a més, en coordinació amb el Centre Nacional de Desapareguts (CNDES) per actualitzar protocols i millorar els circuits d’investigació, i participen en el pla estratègic estatal sobre persones desaparegudes. A Catalunya, la creació de la Comissió Interdepartamental de Persones Desaparegudes sense Causa Aparent busca reforçar aquesta resposta amb un enfocament transversal entre departaments de la Generalitat.