Els metges més ben pagats són els dermatòlegs i els radiòlegs

Fins a 80.000 euros anuals és el salari brut anual que cobra un dermatòleg –una de les especialitats més sol·licitades pels MIR any rere any– o un radiòleg amb més de 10 anys d’experiència a la sanitat privada. Baixa a 70.000 si es tracta de la pública. Aquestes especialitats lideren el rànquing salarial en medicina a la Guia salarial 2026 una anàlisi de LHH Recruitment Solutions, consultora del Grup Adecco.

«En aquests moments, l’especialitat pateix una pressió assistencial molt elevada. Les necessitats de radiòlegs a Espanya continuen augmentant, mentre que la taxa de reposició, tenint en compte les jubilacions i les noves incorporacions, disminuirà en els pròxims anys», admet José Carmelo Albillos, president de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (Seram).

Sense entrar a valorar els salaris Albillos reconeix que l’augment d’esperança de vida, la cronificació de moltes malalties o el paper cada vegada més rellevant de la imatge en el diagnòstic porta a una demanda exponencial de proves d’imatge. Això ha fet que les necessitats d’especialistes augmentin. «Als joves estudiants que acaben de fer el MIR els diria que la radiologia està en un dels seus millors moments», assenyala. A més, repeteix, l’escassetat de radiòlegs augmentarà.

Si els joves metges es guien per les tendències i l’anàlisi de la consultora, les especialitats més ben remunerades són dermatologia i radiologia amb sous que en l’esfera privada superen els 80.000 euros bruts anuals i, en la pública, ronden els 70.000 per a metges amb més de 10 anys d’experiència. A continuació, destaquen els digestius, amb una retribució que pot arribar fins als 75.000 euros anuals en la privada (72.000 en la pública) per a perfils amb més de 10 anys de trajectòria. Per darrere es posicionen els metges del treball: 73.000 euros anuals en la privada i 65.000 en la pública i els intensivistes que poden arribar als 70.000 euros a la privada (68.000 a la pública).

Tanca el rànquing el metge general (de família), el salari del qual pot situar-se entorn dels 60.000 euros tant en la privada com en la pública en el tram de més experiència professional. Hi ha un apartat que engloba a altres especialitats, no desglossades, on s’estableixen salaris bruts anuals de 80.000 euros en la privada i 67.000 en la pública. «La selecció d’especialitats respon a criteris de demanda real del mercat laboral sanitari, a aquelles àrees on hi ha més necessitat de professionals i més activitat de contractació en hospitals i organitzacions sanitàries», explica Jorge García Natural sènior mànager de LHH Recruitment Solutions.

L’objectiu de l’informe és posar de relleu les especialitats en què es detecta «una tensió més gran entre oferta i demanda de talent i on resulta possible analitzar amb més claredat l’evolució de les bandes salarials dins del sistema sanitari». Això no vol dir, adverteix l’informe, que altres especialitats també reclamades, com per exemple oftalmologia o cirurgia plàstica –altres de les més demandades pels MIR– no siguin gaire valorades.

L’informe ho deixa clar: la falta de metges (també d’infermeres) eleva la competència entre centres i reforça la necessitat de perfils amb preparació per treballar en entorns d’elevada complexitat assistencial. Tant en la sanitat pública com en la privada.

Pols tens

En el sistema públic, els facultatius lliuren des de fa mesos un tens pols amb el Ministeri de Sanitat per l’estatut marc i les seves condicions laborals. La pròxima vaga nacional convocada pels sindicats es manté, de moment, la setmana del 16 al 20 de març malgrat l’acord arribat entre aquest departament i el Foro de la Professió Mèdica per evitar les aturades. També aquests dies els futurs MIR decideixen les especialitats que volen triar després de conèixer-se els resultats provisionals de l’examen.

Notícies relacionades

El Papa visitarà Montserrat el 10 de juny abans de la Sagrada Família

Un jutge investiga una mort per cremades a Bellvitge

Segons l’Estudi de Demografia Mèdica 2025 de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), a Espanya hi ha 310.558 col·legiats, en actiu 275.963. A la xarxa assistencial del Sistema Nacional de Salut (SNS), amb dades del Ministeri de Sanitat del 2024, hi treballen 176.918 metges. En la privada, segons la Fundació IDIS, n’hi ha més de 70.000. El debat aquests últims anys és precisament si falten o no metges, si s’escapen a altres països o si existeix una desbandada de professionals a la sanitat privada perquè allà paguen millor i les condicions laborals permeten més conciliació.

«Les condicions de la pública no milloren: obliguen a fer guàrdies, provoquen burn out i els metges veuen que no progressen ni poden millorar el sou. Per això, molts opten per la privada, on, malgrat els baixos barems, sí que es premia el volum de pacients que visiten», afirma el doctor Ignacio Guerrero, president de l’Associació Unió Metge Professional (Unipromel) que defensa millors honoraris per als facultatius. Amb els seus inconvenients, alerta que la fuga cap a la privada i a l’estranger «serà massiva».