Mar Lleixà: "Abans d’acabar el 2026 tindrem la ZBE activa al centre"

Mar Lleixà (Tortosa, 1969), d’ERC i infermera de professió, es va convertir el mes de gener en la nova alcaldessa de Tortosa, en virtut d’un pacte amb la coalició Movem Tortosa-PSC, agafant el relleu de Jordi Jordan, que n’havia sigut alcalde des del 2023. El pacte d’esquerres va servir per desbancar Junts, partit guanyador de les eleccions i que governava la ciutat des del 2007.

¿Com està Tortosa quan es converteix en alcaldessa?

La Tortosa del 2026 és una ciutat que ha canviat molt arran del pacte de govern d’esquerres firmat amb Movem-PSC. Hi ha hagut un canvi a l’alcaldia després de 16 anys d’una ciutat grisa i apagada, i buscàvem una ciutat més viva i que estigués més connectada amb la gent, més oberta i igualitària. Aquest és el nostre projecte de ciutat.

¿Quina valoració fa dels pactes amb Movem-PSC i la CUP? ¿Com serà l’any i poc que li queda?

Fem una valoració bona del pacte de govern, és una aposta sòlida, ens trobem en un bon moment. Tenim projectes estratègics de ciutat, com ara les primeres escoles bressol municipals de Tortosa, les polítiques socials, d’habitatge i de serveis a les persones i de relació amb el riu Ebre. Hem tornat a posar sobre la taula el projecte del tercer pont i tenim el Pla de Barris i Viles per aplicar, amb el tercer projecte més ben valorat de Catalunya i 25 milions d’euros, que és l’aportació més gran que hem rebut mai. Això ens permetrà una regeneració de la nostra Ciutat Històrica, i per tant, és un repte de present però també de futur.

Recentment s’han viscut episodis de fort vent i el pas de les danes per les Terres de l’Ebre. ¿Diria que les ajudes que han rebut són suficients?

L’última dana va afectar greument els camins perquè les formes de ploure no són les mateixes, és una realitat, necessitem l’ajuda de les altres administracions per poder fer front a les reparacions. Les subvencions són un tema delicat, necessitem una aposta, sigui de la Generalitat, de l’Estat espanyol o de tots dos, però han de ser àgils.

¿Se senten abandonats, en aquest sentit?

No diria que abandonats, però sí que falta una aposta més ferma. Els municipis no tenim recursos per atendre totes les necessitats. Si no, et sents impossibilitat per donar resposta a les necessitats de la gent.

L’Ajuntament de Tortosa ha activat recentment diversos projectes per millorar la relació amb el riu Ebre: ¿la ciutat viu d’esquena al riu?

Sí, penso que la ciutat ha viscut d’esquena al riu. S’ha de donar més importància a la façana fluvial, posar en valor l’Ebre és una assignatura pendent de Tortosa. Ara hem començat aquesta actuació que reordenarà el trànsit, hem posat la llavor d’una zona d’oci i comerços. I també posarem en valor el Mercat Municipal. Com sempre, amb l’objectiu de fer una ciutat més amable i que convidi a passejar.

Vostè sempre ha defensat la retirada del monument de la batalla de l’Ebre, que aquest any compleix 60 anys des que va ser instal·lat pels franquistes. ¿Què pot fer l’ajuntament per tal de facilitar-ho?

El monument es troba en un procés judicialitzat ja des de fa més de sis anys. Hem d’esperar al pronunciament, tant de bo sigui en aquest mandat. La pressió que podem exercir és la pròpia d’un ajuntament a la Generalitat perquè ho tinguin tot preparat per quan arribi la sentència. De fet, al seu dia ja es va parar quan estaven les màquines preparades. Sé que en aquest moment hi havia prevista una partida econòmica en els pressupostos per retirar el monument.

Segons la seva opinió, ¿què s’hauria de fer amb el monument després de retirar-lo?

Encara no tinc la meva opinió sobre això prou decidida, en el sentit que penso que no s’ha d’oblidar [el que va passar]. No és treure’l i no fer res, perquè també forma part de la memòria, de saber-la explicar i de tenir elements per fer-ho. No podem esborrar aquestes pàgines de la història, perquè segurament si no ho expliquem nosaltres no s’explicarà enlloc.

¿Creu que parlar del monument o del fet de retirar-lo pot donar ales a l’extrema dreta?

S’ha de parlar de tots els temes, perquè en aquesta vida, o tens el teu discurs, o te’l fan els altres; i moltes vegades és pitjor perquè es manipula. Ho veiem amb Donald Trump. Hem d’estar molt atents al que estem veient, que ens pot semblar molt lluny i no ho està tant.

Malgrat que a les Terres de l’Ebre l’ús del català és el més alt de Catalunya, vostè ha impulsat la nova regidoria de Llengua Catalana. ¿Què es pretén aconseguir amb ella?

Tenim les puntuacions més altes d’ús del català però veiem que últimament l’hem anat perdent, i és el nostre deure preservar la nostra llengua i el nostre dialecte. L’aposta són polítiques transversals, que abans ja dúiem a terme però que estaven més diluïdes. Són accions de comerç, d’esports, d’educació, de salut, etc., accions que s’han d’interioritzar. Hem de preservar la llengua com a vehicle d’expressió i d’identitat.

¿Demanaran una segona subvenció per aplicar la zona de baixes emissions (ZBE), després de perdre la primera pel canvi d’opinió de la Generalitat?

Va ser una sorpresa perquè teníem un primer comunicat oficial dient-nos que no feia falta la ZBE, i de fet havíem renunciat a una subvenció. Ara esperem que hi hagi altres convocatòries per poder presentar-nos-hi; i si no, començarem fent accions amb recursos propis. Reprendrem l’estudi inicial i les reunions per veure com ho apliquem. Però sobretot, insistim a la Generalitat perquè obri una altra línia de subvencions, com a mínim per a aquells ajuntaments que vam tenir el canvi.

¿En quina zona de la ciutat s’havia d’aplicar i quin és el calendari?

Serà al centre, estem acabant de determinar si l’Hospital Verge de la Cinta hi entra o no, ja que és de referència al territori i per arribar-hi cal creuar la ciutat; i hi ha un barri, per exemple, que hem decidit que quedava fora de la ZBE, que és Ferreries. Només se’ns demana començar a aplicar-la aquest any i en això soc optimista: abans d’acabar el 2026 tindrem la ZBE activa al centre, tot i que no sigui completament aplicada.

Notícies relacionades

Caos abans de les obres: una incidència als túnels del Garraf deixa trens aturats durant més d’una hora

Fred i calor a les escoles i confort tèrmic per llei a les granges: «Són més importants els pollastres que els nens»

¿Es presentarà a les eleccions municipals del 2027?

M’agradaria, ja que després d’haver passat per l’alcaldia, voldria ser la cap de llista d’ERC, sempre que en el partit es confiï en mi. I revalidar el càrrec, perquè significaria que hem sabut arribar a aquesta Tortosa més oberta, igualitària i connectada, però sobretot posant les persones al centre.