El 40% dels catalans creuen que "més de la meitat" de la població és estrangera (quan la xifra real és el 25%)

Probablement amplificada per l’augment dels discursos que inflen la immigració, cal dir que només el 6% dels enquestats pel baròmetre ajusten el percentatge a la realitat. S’hi acosten el 12% dels enquestats, que el situen entre un 26% i un 30%, i, per sota, el 10% que el col·loca entre el 16% i el 20%.

Més enllà de la significativa distorsió del volum, el baròmetre no detecta la crisi de convivència que s’ha convertit en mantra d’algunes formacions polítiques que adopten o de vegades llisquen cap al discurs antimigratori. De fet, el gruix principal dels enquestats se situa en un punt intermedi davant la pregunta de si l’arribada de població estrangera ha convertit Catalunya en un lloc millor o pitjor per viure. Del 0 al 10, també es posicionen en un 5,4 davant la pregunta de si la diversitat ha enriquit la vida cultural i en un 6,3 si el factor migratori és positiu per a l’economia.

Islamofòbia

Notícies relacionades

La Noelia serà la persona més jove a rebre l’eutanàsia a Espanya

La IA detecta un 30% més de càncers de mama i tumors més avançats

Un descens molt mínim —de tot just unes dècimes— es registra en la tolerància general davant que els fills tinguin relacions afectives amb persones d’altres orígens. Per exemple, el 64% dels enquestats consideren que el seu entorn se sentiria "còmode o molt còmode" si un dels seus fills mantingués una relació amorosa amb una persona negra (davant la incomoditat del 17%); el 62% se sentiria igual amb una persona d’origen llatí i un 67% amb una d’originària de l’Àsia oriental.

La islamofòbia sí que apareix al baròmetre davant la mateixa pregunta. El 45% dels enquestats afirmen que el seu entorn se sentiria incòmode o molt incòmode si un dels fills tingués una relació amb una persona d’origen magribí o àrab. Del 0 al 10, la tolerància davant aquest fet ha baixat del 5,4 el 2023 al 4,8 el 2025.