Baròmetre fad joventut

Només 4 de cada 10 joves es declaren feministes

Gairebé la meitat dels més petits de 29 anys admeten que el feminisme és necessari per aconseguir la igualtat, mentre que el mateix percentatge el veu com una "eina de manipulació política".

Els autors de l’informe afirmen que els discursos ultres han calat en la joventut

El descens del sentir feminista es deu a l’augment de dones que no es posicionen

Un 20,9% dels enquestats normalitzen revisar el mòbil de la parella

Només 4 de cada 10 joves es declaren feministes

Europa Press

4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Les grans mobilitzacions feministes entre el 2017 i el 2021 –la vaga del 8M, el MeToo o les protestes contra la primera sentència de La manada– van ser un revulsiu en la lluita per la igualtat de gènere i van normalitzar el sentir feminista entre els espanyols. Però les lògiques dels cicles socials i la contrareacció encapçalada pels negacionistes i la ultradreta estan provocant una involució, fins al punt que només el 38,4% dels joves espanyols es declaren feministes, el nivell més baix des d’abans de la pandèmia, segons reflecteix el baròmetre Joventut i Gènere, elaborat per Fad Joventut i presentat ahir.

És la cinquena edició d’un sondeig referent en les opinions juvenils sobre la igualtat que permet testar l’evolució de les percepcions de nois i noies en l’última dècada. La comparativa longitudinal reflecteix un increment del sentir feminista entre el 2017 –l’any del MeToo i arrencada de l’última onada – i el 2021, període en què el recolzament va escalar del 34% al 50%: eren més els que se sentien feministes que els que no (50% sí i 38,6% no). A continuació, no obstant, es va iniciar un camí descendent fins avui. Així, la dada del 2025, amb un 38,4% de joves feministes, se situa gairebé 12 punts per sota del màxim del 2021, quan es va produir un "punt d’inflexió" que Fad Joventut atribueix "a l’auge dels discursos negacionistes".

El sondeig indica, a més, que la involució s’ha produït tant en els nois com en les noies, que són obertament més feministes, però cada vegada menys. Així, el descens del sentir feminista va començar en els homes, ja el 2019, però entre el 2023 i el 2025 s’ha produït una certa estabilització, amb un percentatge similar, en les dues onades, de només un 26% que es declaren feministes. En les dones la tendència a la baixa es va iniciar el 2021 i ha seguit en els últims anys, al passar del 67% de recolzament a aquest sentiment a un 51,3% en l’actualitat. En paral·lel, s’han incrementat les noies que afirmen que no ho saben o no ho volen contestar.

Per tant, segons l’informe, "la reducció del sentir feminista global entre el 2023 i el 2025 (que passa del 41,8% al 38,4%) no es deu al fet que els homes joves estan adoptant postures cada vegada més antifeministes, ja que les seves posicions es mantenen estables, sinó a l’increment de dones que no saben o no volen posicionar-se davant el feminisme". En aquest context, el sondeig també reflecteix una certa polarització: gairebé la meitat de la població jove (el 49,2%) considera que el feminisme és necessari per aconseguir la igualtat, mentre que el mateix percentatge manté que es tracta d’una "eina de manipulació política". Així mateix, un altre 48,9% reconeix que hi ha grans desigualtats de gènere.

El context sociocultural i polític i els discursos reaccionaris es reflecteixen en les opinions dels joves cap a la violència de gènere i sexual. Així, ha augmentat del 44,2% el 2023 al 50,8% el 2025 el nombre de nois i noies que opinen que "els homes estan desprotegits davant les denúncies falses". També han passat del 38,3% al 44,6% els que pensen que "s’ha perdut la presumpció d’innocència per als homes".

Així mateix, creixen del 8,8% el 2019 al 20,3% els joves que pensen que "la violència de gènere no existeix" i és "un invent ideològic". Una evolució similar (del 8,3% al 19%) recolza la idea que, "si és de poca intensitat, la violència de gènere no és un problema". Tot i així, hi ha un consens generalitzat entorn de la percepció que "la violència de gènere és un problema social molt greu", diagnòstic que recolzen set de cada 10.

Alhora, l’estudi mostra que en la vida quotidiana hi ha consensos amplis entorn de tenir relacions igualitàries. D’aquesta manera, el 81,8% dels joves defensen la comunicació oberta i sincera com a base d’una relació saludable i el 77,4% considera que la igualtat de drets i de responsabilitats és fonamental en la parella.

No obstant, persisteixen preocupants dinàmiques de control en les relacions. Així, el 32,1% de les joves afirmen que la parella s’ha enfadat per no respondre immediatament missatges o trucades (17,5% ells); el 27,3% declara que li han revisat el mòbil (17% ells), i el 26,6%, que li han dit amb qui pot o no parlar (17,2% ells).

A més, gairebé la meitat es mostra d’acord amb postulats lligats a l’amor romàntic: el 48,4% està d’acord que tenir parella implica una entrega absoluta a l’altra persona i el 46,8% considera que s’hauria de pensar com un projecte per a tota la vida des de l’inici. Un 31% creu que mereix saber on és la seva parella en tot moment; un 22,9% interpreta la gelosia com una prova d’amor, i un 20,9% normalitza revisar el mòbil de la parella. Tot i que no són posicions majoritàries, "mostren la coexistència d’idees tòxiques i possessives del vincle", segons l’informe.

Notícies relacionades

Discursos contradictoris

Beatriz Martín Padura, directora general de Fad Joventut, interpreta que "la joventut ha incorporat marcs igualitaris en molts aspectes de la vida quotidiana, però està exposada a discursos contradictoris que influeixen en el seu posicionament. No són retrocessos lineals ni avenços uniformes, sinó un escenari complex on hi ha consensos amplis amb percepcions divergents". El sondeig es va fer via enquesta online a 3.327 residents a Espanya, dels quals 1.528 eren joves d’entre 15 i 29 anys. El treball de camp va ser entre abril i maig del 2025.

Temes:

Joventut