Igualtat admet fallades davant el repunt de crims masclistes

La concatenació de crims, a més, està precedida d’un inici d’any negre, amb un total de nou dones assassinades i dos menors si, com tot apunta, es reconeix com a violència de gènere el crim de Tenerife. Es tracta del triple de feminicidis que en el mateix període del 2025 i 2024, tot i que, en anys anteriors sí que s’havia registrat una xifra similar o més alta de víctimes mortals en solament un mes i mig, atès que el gener es considera un període crític a causa que per Nadal augmenta la convivència i les discussions familiars. Del que no hi ha precedent és de dos nens assassinats entre el gener i mitjan febrer, tenint en compte que nou crims vicaris és el rècord, que es va produir el 2024, però en tot un any.

La gravetat augmenta si s’afegeix a la balança que, de les nou assassinades, sis havien interposat denúncia i, tot i així, el sistema de protecció no en va impedir l’assassinat. Com que el percentatge de denúncies sol vorejar el 25%, en aquest inici d’any gairebé s’ha triplicat (fins al 66%), fet que torna a palesar les febleses del sistema policial i judicial davant la violència estructural.

De fet, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, va reconèixer ahir, després d’un minut de silenci per les víctimes, que "no hi ha paraules per a tant d’horror" i que aquest repunt de "terrorisme masclista [...] preocupa enormement" el Govern. Per això va posar el focus en diverses circumstàncies que les autoritats amb competències han d’analitzar a la recerca de possibles diagnòstics i millores. En primer lloc, la valoració del risc que reben les víctimes després de denunciar i que s’inclou en el sistema Viogén (com a baix, mitjà, alt o extrem). "De vegades aquesta valoració no es fa amb prou profunditat. Hem de veure per què", va incidir, a més d’apostar perquè els equips psicosocials participin "d’una manera més contundent" en l’apreciació del risc.

Ordres d’allunyament

En segon lloc, va admetre que algunes ordres d’allunyament són "insuficients", perquè "no protegeixen adequadament". Per això, es va mostrar disposada "a valorar que siguin d’un mínim de 300 o 350 metres". "Això és el que permetrà que la víctima es posi en contacte amb la policia", va apuntar. Així mateix, va carregar contra "la dreta negacionista", que "en una bona part fomenta que la violència no cessi"; va reiterar la necessitat d’una "educació afectivosexual lliure d’estereotips", i va recolzar "avaluar i analitzar en profunditat" la possibilitat que en episodis negres, com l’actual, hi hagi un efecte crida. És a dir, que uns maltractadors n’imitin d’altres i, per això, se succeeixen els crims en poc temps.

Notícies relacionades

Treballadors de centres de menors denuncien: «Hem vist rates a les zones comunes i paneroles a les habitacions dels nanos»

Vassiliki Liaki: "Encara queda molt per investigar sobre el càncer de pàncrees"

Un dels autors d’aquesta teoria, el forense Miguel Lorente, indica a EL PERIÓDICO que, efectivament, l’efecte imitació pot haver influït aquesta setmana –i és apreciable en els dobles successos de Xilxes i Tenerife, on l’assassí es va adreçar amb acarnissament no solament contra la mare, sinó també contra els fills–. "Cada cop que hi ha un crim, els agressors que pensen a matar es reforcen en la idea i de vegades copien els altres", indica. A més, interpreta, enguany hi ha un "auge del negacionisme" motivat pels possibles pactes a Extremadura i Aragó entre el PP i Vox i les denúncies per agressió sexual contra l’alcalde de Móstoles i el director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional.

Aquests episodis, adverteix l’expert, incrementen la polarització, els discursos que qüestionen les víctimes i defensen l’agressor, amb el mantra de les "denúncies falses". El problema és que "els maltractadors s’alimenten del negacionisme. És com posar benzina al foc", avisa Lorente, posant el focus també en la brutalitat dels últims assassinats, a ganivetades o cop de matxet contra nens. L’associació contra la violència vicaria MAMI, juntament amb d’altres col·lectius feministes, han demanat al Govern que la llei contra la violència vicaria prohibeixi expressament que un pare acusat de maltractament continuï tenint contacte amb els fills.