El Govern justifica l’alerta general a causa del "risc imprevisible"
ERC demana la compareixença de Parlon i Cassany per informar dels "criteris tècnics i de proporcionalitat" aplicats
La consellera Núria Parlon va deixar clar ahir que les restriccions imposades per reduir riscos estaven, segons el seu punt de vista, "justificades". De fet, Parlon va anar més enllà i va assegurar que, gràcies al tancament d’escoles i a la limitació de la mobilitat, es va contribuir a evitar "accidents més greus". No obstant, una part del sector econòmic i de l’oposició política va qüestionar que les alertes s’enviessin a tot Catalunya.
En concret, posen el focus a les comarques de Girona o a zones del sud de Catalunya, molt més habituades al vent que l’àrea de Barcelona. En aquests llocs, ahir al matí no va fer pas més vent del que és habitual durant diversos dies de l’any. Davant aquesta situació, diversos alcaldes van criticar la decisió, que van atribuir al "centralisme" de Barcelona, i van reclamar mesures "quirúrgiques", adaptades al territori.
ERC va registrar una petició de compareixença al Parlament de Parlon i de la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, perquè informin sobre els "criteris tècnics i de proporcionalitat" que van portar el Govern a aplicar restriccions d’una manera generalitzada a tot Catalunya. Els republicans reclamen que es detallin els motius pels quals aquestes mesures no es van circumscriure tan sols a l’àrea metropolitana de Barcelona, on es va concentrar la principal afectació, i es van aplicar a tot el territori.
¿Però per què es va optar per tancar les escoles i instituts a tot Catalunya i no solament a les zones amb avís vermell? Protecció Civil va explicar que l’avís del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) era incert i que, per tant, la determinació es va basar en l’"anticipació i precaució".
"Teníem un avís de perill 6/6 a més de la meitat del territori", recorda Imma Solé, subdirectora de Protecció Civil. "El consens del comitè tècnic va concloure que era millor suspendre l’activitat a tot Catalunya davant la magnitud de l’episodi", especifica. Solé destaca que en una hora el 112 va registrar més de 500 trucades, fet que no s’havia vist "mai" per vent. Hi havia, però, comarques pintades de groc, ni vermell ni taronja. I normalment, davant un avís groc, no es cancel·len les classes. Preguntada per aquesta qüestió, Solé reconeix que no s’anul·la l’escola si dues comarques estan amenaçades per un avís groc i la resta de Catalunya enfronta una situació de normalitat. "Però en aquest cas era millor fer-ho de manera global perquè hi podia haver ratxes de vent inesperades i perquè rebaixàvem la mobilitat i les incidències generals", assenyala. "Així, podíem respondre millor quant a la gestió de l’emergència", resumeix.
L’Executiu català, en públic, remarca que es va actuar amb criteris tècnics i no pas polítics. Solé insisteix en aquesta constatació: "Davant cada episodi, es produeix una reunió operativa i es prenen les decisions que es consideren més adequades". Tot i així, algunes veus dins del Govern admeten que es podria haver tractat d’afinar més les mesures i no enviar l’avís a través del sistema ES-Alert (que els mòbils de Vodafone no van rebre) a tot Catalunya.
De tota manera, aquestes mateixes veus consultades per EL PERIÓDICO no qüestionen la resolució i deixen clar que és millor "pecar de massa prudent" que el contrari i indiquen que sempre que s’activen unes mesures com aquestes, hi haurà una part de la població que no es veurà especialment afectada pel fenomen meteorològic, ja que sempre cal marcar un límit geogràfic de l’avís.
Saber "interpretar un avís"
"Aquesta sensació d’una part dels ciutadans que no n’hi havia per a tant sempre hi serà, perquè el més normal és que algú vegi limitada la seva activitat sense viure les ratxes de vent o la pluja torrencial de què s’alerta", opina Iván Portugués, geògraf i especialista en territori i medi ambient.
En conversa amb aquest diari, defensa que és òptim apuntar sobre la població exposada, en aquest cas al vent, i suspendre activitats a l’aire lliure: "Hem d’acceptar que no sempre disposem d’una capacitat de predicció a escala exacta". "En el món del risc, quan el desastre no es produeix a la porta de casa meva, de seguida penso que no passa res", reflexiona. "Però això no és pas així", adverteix. Portugués opina que hi ha marge de millora a l’hora d’educar la ciutadania sobre el risc perquè tothom sàpiga "com interpretar un avís" que procedeix d’una modelització i que es refereix a la probabilitat que alguna cosa passi.
