La ciència s’oblida de l’impacte de l’espai en la salut de les astronautes

El 1983, quan Sally Ride es preparava per convertir-se en la primera dona nord-americana a viatjar a l’espai, els enginyers de la NASA li van preguntar si cent tampons serien suficients per a la missió d’una setmana. La simple pregunta, formulada per un batalló de tècnics experts en espai però sense gaire idea sobre com funciona el cos d’una dona, va deixar clar que l’exploració espacial no havia tingut en compte les necessitats de les astronautes. Més de quatre dècades després, la situació ha millorat però segueix lluny de ser igualitària.

Segons adverteixen diversos estudis, mentre els grans magnats somien viatjar a Mart i crear colònies permanents a la Lluna, encara falta per abordar preguntes clau sobre la salut femenina com, per exemple, l’impacte de la microgravetat i la radiació en les dones, la seva fertilitat i els seus eventuals embarassos. Sense això, afirmen els experts, elles ho tindran encara més complicat per participar en l’exploració del cosmos.

Un estudi recent publicat a la revista Reproductive Biomedicine adverteix que l’espai és un entorn «biològicament hostil» per a tots els humans però, sobretot, per a molts dels processos fisiològics propis de les dones. L’exemple més clar, segons constata l’estudi, és la falta d’informació sobre com l’espai pot afectar la regulació hormonal de les astronautes en entorns marcats per l’absència de gravetat i per l’exposició contínua a partícules carregades de l’espai. Tampoc hi ha dades sobre com l’estrès físic i psicològic o la disrupció del cicle circadiari poden influir en la menstruació i en els senyals hormonals que regulen la reproducció. «Sols s’han estudiat aquestes qüestions en algunes missions de curta estada, però mai s’ha portat a terme un estudi sistemàtic sobre salut femenina a l’espai», afirma el treball.

Notícies relacionades

Espanya autoritza un nou fàrmac per tractar el TDAH en nens i adolescents

Les científiques espacials desperten vocacions entre les més petites

Una altra qüestió que preocupa és el desconeixement absolut sobre els riscos d’eventuals embarassos a l’espai. I això, afirmen els experts, preocupa molt tenint en compte que, segons reclamen alguns magnats, la humanitat ja avança cap a la creació de colònies espacials permanents fora del nostre planeta on en algun moment és possible que s’engendran noves vides. Alguns estudis realitzats en models animals, sobretot en ratolins, indiquen que l’exposició a la radiació o entorns de microgravetat pot alterar el cicle reproductiu de les femelles, danyar el desenvolupament d’embrions i provocar disfuncions en teixits reproductius. També hi ha indicis que la radiació als entorns espacials podrien afectar l’ovogènesi, la qualitat dels òvuls o el desenvolupament embrionari en éssers humans, però, per ara, tampoc s’ha aprofundit en aquests estudis.

Tampoc fa falta anar gaire lluny per veure com l’espai continua sent un lloc especialment hostil per a les dones. El 2019, per exemple, la NASA va haver de cancel·lar el primer passeig espacial protagonitzat exclusivament per dones perquè no comptava amb dos vestits de la mida necessària perquè s’ajustessin a les dues astronautes.