Llatí, amb família a Espanya i feina: el perfil de l’immigrant

Des que va arribar, s’ha vist atrapat en el laberint burocràtic que és el reglament d’estrangeria, del que espera sortir mitjançant la regularització extraordinària anunciada pel Govern a principis d’any. Com Raydel, centenars de milers de persones estan a l’expectativa d’aconseguir un permís de treball i residència. El procés neix d’una iniciativa legislativa popular impulsada per entitats socials, agrupades a la plataforma RegularizaciónYa.

Quan van plantejar la mesura, els seus càlculs eren que uns 500.000 migrants podrien aconseguir papers; avui, entitats com Funcas han actualitzat la dada i l’eleven fins a 840.000 migrants potencialment beneficiats. Per projectar la dada, des d’aquesta entitat han agafat la llista de persones empadronades que ofereix l’INE –que poden tenir permís de residència o no– i es resta de les persones que tenen permís de residència, d’estudis o d’asil. Des del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que gestiona el procés, afirmen no tenir dades, a preguntes d’EL PERIÓDICO.

¿Qui és, on viuen i d’on venen? Com Raydel, el perfil majoritari és el d’una persona originària de Llatinoamèrica, que ja està vivint aquí i que té una xarxa social, de familiars o amics, que li donen suport, segons explica la directora d’Estudis Socials de Funcas, María Miyar. "Els més nombrosos van néixer a Colòmbia, el Perú i Hondures. Són joves, en edats laborals actives, majoritàriament ja estan ocupats en l’economia informal, en llocs de treball poc remunerats i de baixa qualificació", detalla. Si reprodueixen el patró dels migrants que avui sí que tenen papers, la majoria viuen en les conurbacions urbanes de Madrid i Barcelona.

Mahmud i Mahmud –homònims, els dos egipcis, amics de la infància i nascuts a El Cairo fa 29 i 28 anys, respectivament– fa mesos que pateixen les precàries condicions laborals que ofereix l’economia submergida. Fan mudances sempre que poden i cobren entre tres i cinc euros l’hora, quan el salari mínim està a 9,5 euros l’hora. "No vull treballar més en B. A Egipte he treballat de peó en la construcció, de cuiner, he fet classes de francès... Treballaré del que surti quan tingui els papers. Però tenir uns drets mínims", explica el més jove. L’habitació compartida que els ofereix una veïna, María, els va salvar de dormir al carrer.

Van venir a Europa buscant una vida millor i la seva entrada va ser Bulgària, enganyats per una empresa que els va oferir un contracte de treball per treballar com dissenyadors de màrqueting –el més gran és llicenciat en la matèria per la universitat d’El Cairo– a canvi de 3.500 euros cada un. Quan van arribar el contracte era per treballar manufacturant dessuadores pel salari mínim búlgar (uns 620 euros bruts al mes).

Van haver d’agafar-lo per tornar els diners a les seves famílies, que els havien prestat els diners per pagar els seus estafadors. Quan van poder van venir a Espanya. "Vam veure que aquí hi havia oportunitats, que l’economia estava creixent", assenyala el més gran dels Mahmud.

Espanya és una de les economies que més creix de tot el Vell Continent i gran part d’aquesta bonança s’explica per la intensa incorporació d’estrangers. En els últims cinc anys, s’han creat a Espanya 2,4 milions de llocs de treball en l’economia formal, amb un 39% que han ocupat migrants. Els nascuts fora d’Espanya –però que cotitzen a Espanya– ja superen els tres milions de persones i la regularització anunciada pel Govern promet elevar la xifra.

"La gran majoria de migrants en situació irregular entren a través de Barajas. Des de gairebé tot Llatinoamèrica pots entrar a Espanya sense visa, com a turista. Aquí trobes un mercat laboral que demanda gent i gran part dels que venen ja tenen un familiar o un amic que els rep. El recorregut migratori el tenen fet", explica Claudia Finotelli, investigadora de Fedea i professora de l’UCM.

Aquesta especialista en gestió migratòria apunta la millora que experimentaran les vides d’aquells que acabin acollint-se a la regularització, ja que obtenir un permís de treball els permet –que no garanteix– obtenir una ocupació amb uns de mínims i una vegada regularitzats "l’evidència empírica assenyala que la gran majoria ja no tornen a la irregularitat".

"Sánchez ha après la lliçó de Zapatero i ha donat més temps a presentar papers i no requereix contracte de treball previ, cosa que deixava la regularització en mans dels empresaris. No ens podem permetre una economia submergida davant el repte demogràfic que tenim per davant", explica Ricard Zapata, catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF.

"És un pedaç per mirar de resoldre un model de captació de mà d’obra estrangera que és molt deficitari i que alimenta una economia que depèn de sectors molt volàtils i precaris i necessita incorporar a molta gent que cobri baixos salaris", afirma la investigadora de Fedea. "No li veig sentit al debat entre regularització sí o no: hauríem de reflexionar sobre el model productiu".

Sense competència

Totes les fonts consultades coincideixen a assenyalar que la regularització suposarà una millora per a les condicions de vida dels potencials beneficiats, tot i que no està clar que totes les persones que tinguin dret a regularitzar-se acabin aflorant a l’economia formal i una part seguirà en l’economia submergida.

Les empreses veuen amb bons ulls la mesura, especialment les de la construcció, el camp, el transport, l’hostaleria o la cura de persones, uns sectors en què la població migrant regular ja està avui sobrerepresentada. La regularització els habilitarà de més mà d’obra en un context en què, malgrat les altes taxes d’atur, lamenten la falta de personal en diverses professions, habitualment les més mal remunerades.

No obstant, economistes consultats i sindicats adverteixen que no totes les empreses o particulars que avui donen ocupació informal voldran assumir els costos derivats de contractar aquestes persones, com pagar cotitzacions socials o reconèixer-los drets bàsics com baixes per malaltia, vacances i prevenció de riscos laborals, entre molts altres.

Els sindicats ja estan preparant campanyes per mirar d’organitzar-los i que aquesta oportunitat suposi una millora de les seves condicions i els permeti consolidar una carrera professional a mitjà i llarg termini a Espanya. La regularització d’aquestes persones no suposarà un tap o una competència més gran per a la població nascuda aquí a l’hora de trobar una feina, "ja que gran part de les professions que avui copen els migrants són professions a què els autòctons no volen accedir i per a les quals estan sobrequalificats", explica la directora d’Estudis Socials de Funcas.

Gora, un senegalès de 26 anys, és fuster. Oficial de categoria, al seu país natal tenia el seu propi taller i dos aprenents a càrrec; aquí va arribar en pastera a través del pas de les Canàries i ara espera la regularització recollint ferralla. Somriu quan se li pregunta si li agradaria muntar el seu propi taller a Barcelona. "Tant de bo pugui algun dia", projecta.

Notícies relacionades

El primer habitatge cooperatiu sènior de Catalunya: «La filosofia és tenir la residència a casa i que no ens cuidin els fills»

Només un de cada tres sèniors veu prioritari deixar en herència la casa als fills: «Volen gaudir del patrimoni en vida»

Gora, Raydel i els dos Mahmud atenen EL PERIÓDICO a la seu de l’ONG T’acompanyem, una entitat que va néixer per ajudar aquells que van quedar a l’atur després de la crisi del 2008.

Aquí reben classes de català i castellà i durant els últims mesos han fet també cursos homologats de logística, rebosteria, ofimàtica i atenció al client, entre molts d’altres. Cada un d’ells va néixer a milers de quilòmetres de distància d’on avui s’ajunten i s’acompanyen, però tots quatre comparteixen amb esperança que la regularització promesa els pugui permetre progressar.