Només un de cada tres sèniors veu prioritari deixar en herència la casa als fills: «Volen gaudir del patrimoni en vida»

Al mateix temps, ha crescut el percentatge de sèniors que volen treure més benefici econòmic al seu habitatge (fins a un 36%) i el dels que estan disposats a vendre o hipotecar casa seva (del 17% el 2022 al 26% el 2025), sobretot en la franja d’edat més jove, els de menys de 70 anys. Aquestes dades suggereixen un canvi de mentalitat progressiu: el valor simbòlic del llegat familiar està perdent pes davant una visió més pràctica i vitalista de la jubilació, una tendència que està sent facilitada per les possibilitats de completar les pensions amb ingressos addicionals procedents de l’habitatge, mantenint, alhora, el dret a residir-hi.

Les prioritats sobre l’habitatge

Així, el mateix baròmetre indica que un 28% de la població de més de 55 anys confia en alguna de les alternatives disponibles per obtenir ingressos per l’habitatge, sense deixar de viure-hi, especialment en la hipoteca inversa (que permet obtenir rendiment a canvi d’hipotecar una part de l’habitatge), una fórmula que genera confiança en un creixent 15%, enfront dels que prefereixen encomanar-se a la nua propietat (vendre la casa però mantenir-ne l’ús mentre es visqui) o l’habitatge invers (vendre a preu del mercat, però continuar vivint de lloguer), opcions que van en declivi.

Les fórmules per obtenir ingressos de l’habitatge que generen més confiança

Però, més enllà que ara hi hagi fórmules per obtenir ingressos de la llar familiar sense abandonar-la, ¿què motiva un gruix dels sèniors a intentar treure uns diners que complementin la seva pensió, en comptes de prioritzar deixar una herència patrimonial als seus fills? El sondeig no explora les motivacions, però els seus autors sí que s’atreveixen a aventurar diverses hipòtesis, a la llum d’altres dades que inclou el baròmetre i que reflecteixen que la generació ‘silver’, lluny de l’estereotip que la vellesa implica aïllament i falta d’autonomia, viatja i gaudeix de l’oci amb freqüència, alhora que manté les relacions socials i de parella.

Per això, Juan Fernández Palacios, director del Centre de Recerca Ageingnomics que elabora el sondeig, opina que el canvi «clar i sostingut en la manera en què els sèniors es vinculen a l’habitatge» està relacionat amb el desig de «gaudir del patrimoni en vida», per millorar la situació present o afrontar el futur amb més seguretat, davant de possibles siutacions de mala salut o dependència. «És un canvi directament relacionat amb el creixement de la prioritat pel benestar, l’autonomia i la seguretat econòmica», conclou.

Alhora, Iñaki Ortega, doctor en Economia i codirector del baròmetre, apunta que, a causa de la precarietat laboral i de la crisi de l’habitatge, cada vegada més sèniors ajuden econòmicament la seva família (un 52% l’últim any, segons l’enquesta), i per això una possible «explicació de per què volen treure diners extres és per donar-los als seusfills». Aquesta tesi coincideix amb l’increment de donacions que s’està produint de pares o avis als seus descendents, que han augmentat un 67% en set anys, i que els notaris atribueixen a un «mecanisme jurídic de solidaritat intergeneracional».

Despeses en cures

Alhora, Carmen Rodríguez-Blázquez, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) i experta en envelliment, assenyala una altra teoria: potser una part dels jubilats, que tenen pensions baixes amb què ben just poden subsistir a causa de l’encariment dels preus, «intenten treure més rendiment del seu habitatge per tenir un ingrés extra o afrontar despeses en salut o cures, ja que les cures de llarga durada no estan resoltes per la llei de dependència». «Aquesta tendència pot coincidir amb els que no tenen dificultats econòmiques però volen gaudir més de la vida, perquè els sèniors participen en l’oci moltíssim», afegeix.

Relacionat amb tot això, Manuel Cid, director d’Innovació i Desenvolupament de Home Living, apunta que l’augment de l’esperança de vida de la població «implica més temps consumint serveis de salut», de manera que «sembla que l’habitatge ha perdut aquella part cultural de deixar-lo en herència i s’està percebent com un bé útil per monetitzar i finançar costos associats al que implica l’augment de la longevitat». Alhora, indica, bona part de les generacions més joves ara són més independents professionalment i tenen més mobilitat, de manera que «heretar casa no els resulta tan pràctic».

Notícies relacionades

Els sèniors se senten almenys cinc anys més joves, surten per conèixer gent i donen importància al sexe

El primer habitatge cooperatiu sènior de Catalunya: «La filosofia és tenir la residència a casa i que no ens cuidin els fills»

En aquesta línia, María Miyar, directora d’Estudis Socials de Funcas, indica dues claus més. D’una banda, que ara les famílies són més petites i probablement una part dels sèniors no tenen hereus directes a qui llegar». I, de l’altra, com que l’esperança de vida s’està allargant tant, «en l’etapa final de la vida d’una persona longeva, els fills ja estan situats laboralment i tenen la seva pròpia casa, així que per a algunes persones grans deixar la casa en herència ja no és tan important, perquè els seus fills ja tenen la vida solucionada».

Suport a les opcions residencials alternatives

‘Coliving’

La tendència d’intentar treure més rendiment econòmic de l’habitatge coincideix amb un interès més gran per fórmules residencials com els ‘coliving’ o ‘cohousing’ sèniors, dissenyats per a les persones que volen tenir un envelliment actiu que combini la independència personal amb serveis i cases adaptades a la dependència. Segons el baròmetre, 3 de cada 10 persones de més de 55 anys no descarten mudar-se a un ‘coliving’, el doble dels que consideren la possibilitat de mudar-se a una residència per a la tercera edat.