Catalunya canvia de protegir 725 espècies a bolcar-se en 24 hàbitats

A Catalunya, avui dia, hi ha 725 espècies en mal estat de conservació. De totes aquestes, la Generalitat només té plans per a sis animals i una planta. Dins de l’amenaça, es distingeixen dues categories: "en perill d’extinció" i "vulnerable". Per a les que estan "en perill d’extinció", en teoria, calia elaborar un pla de recuperació. En canvi, per a les "vulnerables", s’havia de redactar un "pla de conservació".

Però la Conselleria, que admet els retards, renuncia a tenir un pla específic per a cadascuna de les 725 espècies per "accelerar d’una manera realista". "A canvi, impulsarem plans multiespècie, un model molt més eficaç per a la custòdia efectiva de la fauna i la flora", assenyala Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural. "Aquests documents miraran de protegir de manera conjunta els animals i plantes que comparteixen un mateix hàbitat", afegeix a continuació Vilahur.

24 ecosistemes

El Govern fa anar una llista de 24 hàbitats en què hi ha les 725 espècies en alerta roja. Algunes fins i tot viuen en més d’un d’aquests ambients. La idea del Govern és començar pels hàbitats que més acullen espècies. Els tres primers plans que s’aprovaran, a finals del 2026 o principis del 2027, seran els de les dunes, els penya-segats litorals i els trams dels rius de muntanya.

El primer d’aquests ambients, centrat en els sorrals i les dunes, és important perquè, a Catalunya, es tracta d’un espai que és vulnerable davant la presència de les persones, la urbanització i els usos recreatius. En aquests indrets hi habiten 37 de les espècies amenaçades.

El segon hàbitat triat, els penyals costaners, pateix sobretot per la pressió turística i per les espècies invasores. Està previst que el pla de recuperació serveixi per millorar l’estat de 16 espècies, de les quals 14 són plantes. En el cas dels rierols i boscos de ribera de cursos alts, exposats a les captacions d’aigua i l’alteració de cabals, es preveuen recuperar 24 espècies.

D’aquesta manera, hi haurà plans per a 77 espècies en perill d’extinció o vulnerables. "Encara serem lluny de les 725, però haurem avançat", remarca Vilahur. A partir d’aquí, s’aniran incorporant nous plans cada any i el nou calendari situa la culminació del treball el 2030.

Entitats ambientals, com la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN), veuen amb bons ulls el model "multiespècie", però denuncien que, mentre els plans no estiguin aprovats, no es garanteix la protecció de la fauna i la flora. El nou sistema, tot i els retards que acumula, està més alineat amb el que demana la ciència: "La lluita contra la pèrdua de la biodiversitat no s’ha de centrar en accions pensades per a espècies concretes, sinó a restaurar ecosistemes sencers".

Les accions incloses en els plans es desenvoluparan a partir de la reestructuració de la sotsdirecció d’Espais Naturals. "Per mitjà de l’Observatori de la Biodiversitat, es podran reportar impactes i donar eines als sectors econòmics que pretenguin portar a terme activitats als hàbitats protegits", precisa Vilahur. És a dir, un promotor d’energia fotovoltaica podrà consultar de manera sistemàtica com cal actuar al terreny en què vol instal·lar un parc solar per no perjudicar les espècies amenaçades.

N’és un altre exemple unes dunes pròximes a la platja en què creix una planta en perill d’extinció. El pla de recuperació de dunes i sorrals pot servir per restringir l’accés o senyalitzar les àrees en què creix aquesta espècie en retrocés.

De la mar a les coves

Notícies relacionades

Olga Tubau: "Fa dos anys que prenc antidepressius: aquestes coses s’han d’explicar"

La borrasca Marta mata un bomber portuguès

La classificació d’hàbitats inclou des del medi marí, diferenciant el fons, la mar oberta i la superfície, fins a espais transformats per l’activitat humana. A la franja costanera s’inclouen els sorrals, els penyals litorals i els aiguamolls salins litorals. També són els aiguamolls no salins de terres baixes, juntament amb ambients aquàtics d’altura. En la xarxa fluvial es distingeixen els rius i rierols amb boscos i herbassars de ribera segons si són cursos alts o cursos mitjans i baixos.

L’inventari es completa amb els hàbitats terrestres: boscos de pi negre i avetars, matolls alpins i pastures d’alta muntanya, fins a boscos eurosiberians, els seus matolls i els seus prats i pastures associades. També hi apareixen els paisatges rocosos de mitja muntanya, així com el conjunt d’ambients mediterranis, que inclouen boscos, màquies, farigolars i matolls. Finalment, es preveuen els espais agrícoles i oberts herbacis, amb guarets i mosaics de conreu, i els entorns menys visibles però clau per a la biodiversitat, com ara coves i ambients subterranis.