El Govern aposta per "accelerar" el traspàs davant la crisi de Rodalies

És per això que, després de l’accident de Gelida i la interrupció del servei fins demà, l’Executiu català ha assumit que tot el fet fins ara en paral·lel a la recuperació de la inversió no és suficient, que és "imprescindible accelerar" el traspàs de línies a la Generalitat, que es necessiten més plans de contingència per afrontar futures crisis i una sincronització" "més gran de tots els actors implicats, especialment Adif i Renfe.

Ha sigut una setmana “horribilis”, admeten en el Govern. I, per acabar-ho d’adobar, s’ha desencadenat en plena absència del president, hospitalitzat des de fa una setmana per una osteomielitis púbica. "Estem afectats per una cadena de fets inesperats, començant per l’ensurt pel president", asseguren. La consigna davant tanta adversitat concentrada en poc temps ha sigut "donar la cara" en tot moment per afrontar una situació que descriuen com a "desagradable". I és que, a més de la gestió del temporal i més enllà de l’accident mortal a Gelida, els dos dies sense trens han tocat el punt d’honor d’un Govern que oneja la bandera de la gestió, cosa que l’oposició, socis d’ERC i els Comuns inclosos, li han retret. Especialment després que dimecres anunciés el restabliment del servei i que al matí següent no circulés ni un sol tren; i que tornés a passar el mateix la nit de divendres a dissabte, amb missatges contradictoris entre el Govern i Renfe sobre l’estat del servei.

Han sigut el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que s’han encarregat de la gestió d’una crisi en què al principi van mirar de no posar a la picota Adif i Renfe (amb l’excepció de l’obertura d’un expedient a l’operador), però davant els quals ha acabat pujant decibels en les últimes hores.

Puente i els maquinistes

També han mirat de no confrontar amb el Ministeri de Transports, pilotat per Óscar Puente, desbordat per la tragèdia ocorreguda a Adamuz, i han evitat responsabilitzar públicament de l’aturada als maquinistes, un col·lectiu que entenen que està "colpejat emocionalment" i que per això reclama "garanties" per circular, però en el qual reconeixen que hi ha un malestar latent pel traspàs de la gestió de Rodalies a la Generalitat.

Les negociacions no estan sent senzilles en un conflicte que s’agreuja cada dia més i en l’horitzó hi ha una vaga convocada de tres dies el febrer que el Govern mirarà de desactivar quan es recuperi la normalitat del servei i es reobri per complet l’AP-7.

Després de l’accident que va tenir lloc a Gelida dimarts a la nit, va ser el mateix Govern que va prendre la decisió que la xarxa no operés l’endemà per reclamar a Adif una revisió exhaustiva de la infraestructura. Aquell dimecres a la tarda, va exigir al gestor un document que acredités que la circulació era segura, ja que inicialment la comunicació era merament verbal. Renfe, amb el paper a la mà, segons fonts presents en la reunió, es va comprometre a operar.

El problema va ser, asseguren, la "vaga encoberta" de maquinistes amb què es van trobar l’endemà. Va començar llavors una contrarellotge per restablir el servei en la qual la Generalitat va haver de mediar amb els treballadors de Renfe per "remuntar" la situació. "O fèiem el que hem fet, o hauríem tingut els trens aturats sine die, i això no ens ho podem permetre", esgrimeixen des de Palau.

Notícies relacionades

Guia bàsica per entendre el món ferroviari

Feijóo i la seva circumstància

Però divendres a la tarda, es va registrar un nou despreniment que va parar el servei a l’R1, i això va llançar al trast els plans del Govern, que va tornar a asseure’s a la taula de negociació en ple xoc amb Renfe i Adif, i els maquinistes. El resultat és, de nou, un cap de setmana sense trens.

Precisament, davant aquesta responsabilitat més gran que té el Govern en l’horitzó amb l’empresa mixta que justament comença a caminar i que motiva el conflicte de fons amb els maquinistes de Renfe, el Govern és partidari d’agilitzar el traspàs, començant per l’R1, per tancar aquest focus en el menor temps possible. Admet, això sí, que el calendari ja està "al màxim". Però abans, l’Executiu ha constatat que necessita més eines per millorar la infraestructura i fer front a noves crisis i per demostrar que la gestió millora des de la proximitat. A la revisió de l’estat de vies, catenàries i trens, s’hi sumen ara plans per a la supervisió de talussos, murs de contenció o sistemes de drenatge assumint que la xarxa és més vulnerable amb temporals.