La investigació apunta que la via estava trencada abans del xoc

El següent pas de la investigació serà l’enviament de les mostres a un laboratori metal·logràfic per determinar les possibles causes de la ruptura de la via, sense que es descarti encara cap línia d’investigació. A més, en les pròximes setmanes es procedirà a la descàrrega i anàlisi dels registradors dels dos trens (equivalent a les caixes negres d’un avió), que emmagatzemen, entre altres dades, la velocitat a la qual circulaven els trens, les dades de frenada, comunicacions i comportament dinàmic de la composició en els instants previs al fatal accident que ha causat fins al moment 45 víctimes mortals.

L’element que sosté la hipòtesi inicial i provisional és el patró d’osques detectat a la banda de rodatge de les rodes dretes dels cotxes 2, 3, 4 i 5 del tren Iryo, els quals no van descarrilar. La CIAF descriu que les marques apareixen a totes les rodes corresponents a eixos senars, amb un patró uniforme als cotxes 2, 3 i 4, compatible amb un impacte contra el cap del carril. La comparació visual entre algunes de les osques i la secció del carril trencat a la "zona zero" ofereix resultats "presumiblement coincidents", segons el document.

L’explicació tècnica que planteja l’informe és que, a l’estar interrompuda la continuïtat del carril, la part anterior a la ruptura hauria hagut de suportar inicialment el pes complet de la roda, descendint lleument. Al no "treballar" solidàriament la part posterior, s’hauria generat un petit esglaó a la fractura: aquest desnivell podria haver colpejat la llanta i deixat l’osca. La CIAF afegeix que, a velocitats d’uns 200 quilòmetres per hora, la segona roda del bogi passaria unes centèsimes de segon després, sense temps perquè el carril recuperi la deformació, el que encaixaria que el mal es concentri a la primera roda.

Carril bolcat

Notícies relacionades

La Generalitat va actuar d’"àrbitre" per restablir el servei de Rodalies

L’AP-7 reobre avui un carril en sentit sud a partir de les 14 hores

Al cotxe 5, però, les marques serien diferents: un senyal a la zona exterior del rodolament, compatible amb un impacte quan ja hi hauria una pèrdua més gran de continuïtat a la via. El document relaciona aquest canvi amb una altra observació de camp: després del punt de ruptura, el carril va acabar bolcat cap a l’exterior, a la dreta en el sentit de la marxa, i amb empremtes de pas lateral de rodes una vegada tombat. Aquesta seqüència és coherent, segons la CIAF, que el cotxe 6 de l’Iryo fos el primer en descarrilar per una falta completa de continuïtat per al rodolament.

Segons la CIAF, a més de les osques trobades a l’Iryo descarrilat, s’han detectat osques "amb un patró geomètric compatible" presents a les bandes de rodatge d’algunes rodes dretes de trens que havien circulat per la zona anteriorment a l’accident. En concret, del tren 130 de Renfe, que va passar per Adamuz al voltant de les 19.09 hores, i el comboi 109-003 d’Iryo, que ho va fer vuit minuts abans. No obstant, el més cridaner és que un altre tren d’Iryo, que va passar gairebé dues hores i mitja abans de l’accident, a les 17.21 hores, presenta aquestes osques.