Les nebodes de Pere Mir acusen els marmessors d’amagar un vitalici
Les dues dones afirmen davant la jutge que van saber de la renda mensual de 14.000 euros cada una quan la Generalitat els va reclamar els impostos, quatre anys després de la mort de l’empresari.
Dues nebodes de l’industrial i mecenes Pere Mir, impulsor de la fundació Cellex de suport a la investigació científica i biomèdica, van assegurar ahir que des del 2017 –quan va morir l’empresari– i fins al 2020, els marmessors testamentaris van ocultar que el seu oncle els havia deixat una renda vitalícia de 14.000 euros al mes per a cada una, segons les fonts jurídiques consultades.
Les dues dones, que exerceixen l’acusació a través de l’advocat Fermín Morales, van precisar que es van assabentar de l’existència d’aquesta pensió per a tota la vida quan la Generalitat els va reclamar l’impost de successions i donacions. Maria Cristina i Maria Teresa Pàmias, de la branca familiar de la dona de Mir (Núria Pàmias), mantenen que fins ara no han percebut ni un sol euro. Després d’entaular negociacions, les dues testimonis van rebre, al cap d’un temps, 360.000 euros cada una, i el 2023, 84.000 més per a les dues, pagaments que no cobreixen, ni de lluny, la quantia de la renda vitalícia, encara més tenint en compte que l’haurien de continuar cobrant.
En aquest procés judicial del Jutjat d’Instrucció número 12 de Barcelona, la titular de la qual és Myriam Linage, estan imputades cinc persones, entre elles els tres marmessors de l’industrial: Jordi Segarra Pijuan (que va ser la mà dreta del mecenes), l’advocat Juan Francisco Capellas Cabanes i el metge i investigador Josep Tabernero Caturla (cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia).
Intervenció judicial
Aquests tres acusats van sostenir davant la jutge que havien seguit les instruccions de l’empresari i filantrop, tot i que els Mossos i la magistrada consideren que els imputats s’havien apropiat de part de l’herència i l’havien utilitzat per a finalitats personals, quan els fons haurien d’haver sigut destinats a Cellex i a la fundació Mir Puig. Les dues entitats es troben intervingudes judicialment i en l’actualitat estan en mans del Patronat de Fundacions de la Generalitat. La togada estima que el perjudici ha ascendit a 6,2 milions d’euros.
La voluntat de Pere Mir era que les seves dues nebodes tinguessin aquesta renda vitalícia perquè poguessin viure folgadament. Aquests fons haurien de procedir de la mercantil Sociedad Anónima de Intereses (també intervinguda judicialment i administrada per l’imputat Jordi Segarra), que el 2018 comptava amb nou milions i mig d’euros per a aquest menester. Aquesta societat està vinculada a un entramat de fundacions creades per l’industrial a Panamà, que són les tenidores d’accions de diverses empreses espanyoles. Les dues testimonis van expressar que l’únic que pretenen és que "es compleixi la voluntat" del seu oncle. La defensa dels imputats esgrimeix que les nebodes del mecenes no només han percebut 804.000 euros, sinó que estan cobrant per la venda d’unes accions.
Joies desaparegudes
Una de les incògnites que els investigadors pretenen aclarir és on són les joies i la col·lecció de rellotges del matrimoni de Pere Mir i Núria Pàmias. Aquestes joies no van ser incloses a l’inventari de l’herència que va acabar rebent la fundació Cellex. El seu valor seria de més de 2,1 milions d’euros. "Es desconeix el seu destí", precisen els Mossos i la jutge. La policia està indagant si les joies confiscades als marmessors imputats a les entrades i registres corresponen a les desaparegudes. Les dues nebodes han admès que en van rebre algunes, però que no eren totes, ni les més valuoses.
Els tres marmessors de Pere Mir imputats van declarar davant la jutge que es van limitar a seguir la voluntat que els va transmetre Pere Mir, sense causar cap perjudici a Cellex, tot i que un d’ells, Jordi Segarra, es va comprometre a tornar els autopréstecs que s’havia concedit per valor de tres milions d’euros.
La jutge remarca en la interlocutòria d’intervenció judicial de Cellex, la fundació Mir Puig i de quatre societats, que les persones investigades van actuar "en el seu propi interès" o de tercers i "han desviat o retingut béns que haurien d’haver sigut entregats a les fundacions beneficiàries com a hereves del patrimoni" del matrimoni de Pere Mir i de la seva dona.
