Treballadors de la DGAIA denuncien improvisació i directrius confuses

Quatre treballadors dels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA), les unitats d’intervenció bàsica que depenen de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància de Catalunya (DGPPIA, l’antiga DGAIA), van comparèixer ahir per primera vegada en la comissió d’investigació de l’activitat del sistema de protecció de menors català, que busca aclarir les diferents irregularitats que es van detectar l’any passat, començant pel cas de la menor de 12 anys que va ser violats i prostituïda mentre estava sota l’empara de la DGAIA i continuant pels problemes amb les prestacions a extutelats.

Durant la seva compareixença, els treballadors, que pertanyen als equips de l’Hospitalet i de l’Alt Empordà, van demanar més coordinació i homogeneïtzació dels processos i més recursos per poder oferir una protecció efectiva als menors que atenen. "Som peces clau del sistema de protecció, però tenim pocs espais per compartir la nostra experiència" amb la DGPPIA, va denunciar Carme Fernández, cap dels equips de l’Hospitalet.

Fernández assegura que els equips de primera línia "estan molt sobrecarregats, molt exigits i compten amb recursos insuficients i poc reconeixement social". "La dotació actual no cobreix el cost total del servei i, en molts casos, tampoc els sous", va lamentar.

Fernández també va criticar la falta d’un pla formal per a l’atenció dels menors, cosa que resulta en "massa processos d’urgència" i un paper massa present de la iniciativa individual dels treballadors per evitar desatencions.

Va coincidir amb el seu diagnòstic Esther Pujol, de l’EAIA de l’Alt Empordà, que va recordar que les bases d’actuació de la DGPPIA continuen estant lligades a una llei del 2010 i a un decret que no es va aprovar fins al 2022. "Algunes directrius canvien sense que se’ns avisi", va assegurar Pujol, que va denunciar que la falta generalitzada de recursos comporta "que no es protegeixin de manera efectiva molts dels nens que atenem".

En casos extrems, segons va explicar la tècnica, es produeixen "fugues de [adolescents de] els recursos assistencials" que moltes vegades no poden ser tractats adequadament. "Cal establir espais de treball entre els equips i la DGPPIA per poder pensar" com apaivagar aquesta problemàtica, va defensar Pujol, que recorda que "molts adolescents no volen ser protegits" i que proposar alternatives que puguin acceptar implica "un desgast molt important" dels professionals.

Esther Pujol també va reclamar la necessitat de millorar la cooperació interdepartamental per alleujar la pressió sobre els equips bàsics del sistema de protecció de menors.

Notícies relacionades

Els metges, en contra que els òptics puguin prescriure ajudes per a ulleres

Almenys 39 morts i més de 100 ferits al descarrilar a Còrdova dos trens d’alta velocitat

Desesperats

"La protecció no és només competència de la DGPPIA", va defensar. "A Salut o a Educació tampoc tenen prou recursos, i moltes vegades les mares i els pares acudeixen desesperats a Serveis Socials perquè ja no saben com cuidar els seus fills", va lamentar Pujol, que també va posar èmfasi en la falta de recursos terapèutics per als joves tutelats. Així, la sessió de la comissió d’ahir va servir més com un altaveu per a aquests treballadors que per aclarir quines van ser les irregularitats de la DGAIA durant l’any passat, que van culminar amb la seva reestructuració i transformació en la DGPPIA. "Des del nostre rol professional no tenim accés a més informació, ens en vam assabentar per la premsa", va assegurar Pujol, davant la pregunta dels diputats de Junts, ERC, PP, Comuns i PSC sobre la investigació en curs.