Ni 8 ni 7 hores: la ciència descobreix quantes hores hem de treballar per no ser infeliços

Crèiem que el límit era a les vuit hores, però la ciència suggereix que el "punt de ruptura" arriba molt abans. Una nova anàlisi revela que, a partir de la sisena hora de feina, la possibilitat d’acabar el dia amb una sensació de benestar cau en picat. No és falta de motivació, és que la teva jornada està dissenyada contra la teva felicitat.

La barrera invisible de les 6 hores

La conclusió neix d’un estudi publicat a PNAS Nexus el març de 2026, basat en dades massives de l’'American Time Use Survey'. Els investigadors van analitzar milers de diaris d’ús del temps per comparar quines activitats apareixien en els dies que la gent descrivia com a "millors de l’habitual" enfront dels dies "típics". I la troballa més cridanera va ser aquesta: treballar fins a 6 hores no semblava perjudicar especialment la probabilitat de tenir un bon dia, però superar aquesta barrera sí que s’associava amb una caiguda brusca del benestar diari percebut.

Traduït a un llenguatge planer, l’estudi no diu exactament quantes hores cal treballar per ser feliç, però sí que deixa una conclusió clara: el problema no seria treballar, sinó passar-se d’un cert límit diari. I aquest límit, segons les dades analitzades, estaria força per sota de la jornada de 8 hores.

Els pilars d’un "bon dia" segons les dades

Però no només influeix la durada de la jornada laboral en la felicitat dels treballadors. També es dona importància al temps que es dedica a socialitzar. L’estudi permet dibuixar una mena de "recepta" estadística perquè una jornada sigui qualificada d’excel·lent. Aquests són els components clau:

• El límit laboral: la felicitat no requereix deixar de treballar, sinó no passar-se del límit de les 6 hores.

• El factor social: els dies "millors de l’habitual" solen incloure una mitjana de 2 hores de socialització. Destaquen que augmentar aquest temps, tal com passa amb la feina, no incrementa el benestar indefinidament, sinó que tendeix a estabilitzar-se.

Una associació, no una sentència

Notícies relacionades

El tren turístic de Catalunya que sembla tret d’una altra època: naturalesa, història i vistes úniques

Marina Echebarria, catedràtica de Dret i activista LGTBI: «Les dones transsexuals no som un perill per a la resta»

En qualsevol cas, els autors aclareixen que això és una associació estadística, no una relació de causa-efecte. No significa que a les 6 hores i un minut et tornis infeliç automàticament. El que les dades mostren és que, en els dies que la gent recorda com a "especialment bons", les jornades de 8 hores o més simplement no hi eren presents.

"El problema no és la feina, sinó el temps que aquesta roba a altres activitats essencials per a la recuperació emocional", conclou l’estudi.