Tragèdia ferroviària

Indemnitzacions i reemborsos

Tant les víctimes del sinistre com els afectats pels centenars de trens anul·lats o retardats arran de l’accident d’Ademuz tenen dret a ser compensats. Institucions com el Col·legi de l’Advocacia de Madrid han elaborat guies per informar sobre com reclamar.

A Espanya, tot viatger en transport públic està cobert per una assegurança obligatòria

Indemnitzacions i reemborsos
2
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els afectats pels centenars de trens cancel·lats o retardats arran de l’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova) tenen dret a ser indemnitzats. En el cas d’haver sigut víctima del sinistre, els juristes recorden que recopilar documents del viatge i informes mèdics, contactes de testimonis directes o imatges del succés són algunes de les recomanacions per poder sol·licitar indemnitzacions.

Respecte al reembors per retards o cancel·lacions, cada companyia contempla una política de compensació econòmica. Iryo i Renfe abonaran el 50% en retards de més d’una hora i el 100% del bitllet si superen els 90 minuts. En el cas d’Ouigo, si la demora arriba a la mitja hora, el 50%, i si supera els 90 minuts, el 100%.

Quant a les indemnitzacions, fins a dues hores de retard s’ingressarà el 25% del bitllet. Si supera les dues hores, el 50%. La compensació es farà en un termini màxim d’un mes des que se sol·liciti.

Finalment, la normativa contempla una casuística molt àmplia de circumstàncies de força major, s’eximeix d’indemnització quan es produeixi "el comportament de tercers que l’empresa ferroviària no hagi pogut evitar". En aquest cas, no obstant, les fallades mecàniques del tren o els errors humans del personal es consideren "riscos inherents" i se’n faria càrrec l’empresa.

Els drets de les víctimes

En cas d’haver sigut víctima de l’accident, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid (ICAM) ha elaborat una guia jurídica que ja està disponible en la seva pàgina web. A més de recalcar que l’atenció sanitària i psicològica és primordial en aquests casos, la guia incideix en la importància de conservar elements com bitllets, justificants de despesa, contactes de possibles testimonis o imatges del lloc que facilitin futures accions legals. Així mateix, és "crucial" accedir a la documentació clínica que acrediti l’atenció mèdica, la data d’alta, un informe de lesions i de les possibles proves diagnòstiques.

La guia recorda que, a Espanya, tot viatger en transport públic està cobert per una assegurança obligatòria (SOV), un sistema d’indemnitzacions que fixa quanties mínimes en casos de mort (36.000 euros), invalidesa permanent total (42.000 euros), gran invalidesa (54.000 euros) i altres supòsits.

Notícies relacionades

El SOV no exclou que es pugui reclamar una indemnització addicional per responsabilitat civil –despeses mèdiques, perjudicis econòmics, dany moral, despeses funeràries o de trasllat– quan s’hagi produït una negligència per part de l’empresa transportista.

Respecte als terminis per sol·licitar una compensació, la guia els diferencia per tipus: per responsabilitat extracontractual, prescriu al cap de l’any des que el perjudicat té coneixement del dany i, si es tracta d’una responsabilitat contractual, el termini serà de cinc anys.

Temes:

Renfe Arran