Gairebé 400 persones sense llar van rebutjar ser allotjades en l’operació fred

Davant les temperatures inusualment baixes de la setmana passada, no van ser pocs els municipis que van optar per desplegar dispositius especials per donar empara a les persones en situació de carrer. El Departament de Drets Socials, que aporta finançament i estén les recomanacions entre els ajuntaments –els competents en matèria de lluita contra el sensellarisme–, va xifrar en prop de 400 els llits que es van habilitar per tot Catalunya. La Creu Roja, per la seva banda, assegura haver atès entre els dies 3 i 12 de gener 1.110 persones en 28 municipis, gràcies al seu equip de més de 400 persones entre tècnics i voluntaris. Tot i així, no són poques les persones que dormen al carrer que rebutgen participar en les operacions fred.

Els mateixos números de la Creu Roja indiquen que, de totes les persones ateses, només 720 van rebre un allotjament temporal, cosa que deixa veure que prop de 390 van optar per continuar a la via pública els dies de més fred. A Badalona, per exemple, ningú va dormir al pavelló de la Colina la primera nit que l’Ajuntament va obrir el recinte perquè les persones sense llar poguessin refugiar-se del fred. En la tercera ciutat de Catalunya, el dispositiu es va mantenir des de la nit del diumenge 4 de gener fins a la del dia 12. Malgrat les crítiques inicials d’entitats socials i oposició, 73 persones, segons confirmen fonts municipals, han dormit alguna nit al pavelló, o, el que és el mateix, al voltant d’una desena cada dia. Són xifres molt llunyanes a les 110 persones que segueixen al carrer de la ciutat segons l’últim recompte de l’entitat Badalona Acull. No s’inclouen aquí la quarantena de persones que segueixen encara sota un pont de la C-31 al barri de Sant Roc després de ser desallotjades de l’antic institut B9 a mitjans de desembre.

A Barcelona, l’Ajuntament va elevar la seva operació fred a la fase d’alerta des del dia de Reis fins ahir mateix. Així, el consistori va sumar 100 llits addicionals als 100 que cada any posa a disposició de les persones sense llar de manera preventiva entre desembre i març. En total, 331 persones han sigut ateses i s’han detectat 609 pernoctacions.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va explicar dimecres passat després d’una reunió amb alcaldes del Garraf que el seu departament seguirà "al costat dels ajuntaments per revisar els protocols i assegurar-nos que aquestes operacions fred es produeixen de la millor manera possible".

Notícies relacionades

Al currículum de primària i l’ESO

Corachan estrena un programa cardiorenal pioner en la privada

Situacions "incompatibles"

Per a Albert Sales, coordinador de l’àrea de Drets Socials i Polítiques Públiques de l’Institut Metròpoli, per entendre per què hi ha persones sense llar que segueixen a la via pública durant les onades de fred "la resposta fàcil i ràpida és assumir que hi ha situacions vinculades al carrer que són incompatibles amb allotjar-se en un espai col·lectiu". Es refereix a persones que es troben en situació de carrer i que pateixen addiccions, o que tenen mascotes, les quals moltes vegades no estan permeses als albergs o pensions que els ajuntaments habiliten. També és més difícil que s’acostin fins als refugis temporals les persones que porten més temps assentades en un mateix punt i temen perdre els seus estris mentre descansen sota sostre unes quantes nits. "Però aquests no són els perfils majoritaris… Si no, no tindríem tantes persones dormint al carrer", assegura Sales, que relaciona la majoria de casos de sensellarisme amb la crisi de l’habitatge.