La conflictivitat a l’aula intimida els professors

Aquestes són algunes dades de l’estudi Causes del malestar docent en l’ensenyament públic no universitari, realitzat pel Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament (STEs), al qual pertany USTEC, el majoritari a l’escola pública catalana. "Vaig entrar a la professió per ensenyar, però ara soc una mainadera amb titulació universitària. Només aspiro a sobreviure fins a la jubilació", denuncia un dels 13.213 docents entrevistats per a l’elaboració de l’informe, presentat ahir a Madrid.

El dossier de STEs –continuació del que es va presentar el novembre passat a Catalunya– se suma a la llarga llista d’estudis publicats en els últims mesos sobre l’alarmant neguit i cansament dels professors. Sindicats com Anpe i CCOO i centres d’investigació com EsadeEcoPol han posat de manifest, amb xifres, que el desgast professional no només és un problema laboral sinó que posa en perill l’educació de les noves generacions.

L’anàlisi de STEs conté dades de tot Espanya, però dibuixa un panorama més complicat encara a Catalunya. El percentatge de docents que asseguren que el clima a les aules és conflictiu o complicat arriba fins al 87%, el més alt de totes les autonomies juntament amb les Canàries i només per darrere d’Extremadura (90%). Més discret és el percentatge de professionals catalans que creu que estan augmentant les agressions per part de familiars: 70%, davant el 95% del País Basc o el 80% d’Andalusia.

L’enquesta conclou que el nivell d’enfrontaments a les aules està relacionat amb un empitjorament de la salut mental dels mestres. "Descortesies, greuges, ofenses, insolències, injúries i vexacions. Amb aquest ambient, no és estrany que les baixes mèdiques estiguin a l’ordre del dia. Aquest desgast costa la salut i la il·lusió al professorat, ja que provoca des d’atacs de pànic fins a consum d’ansiolítics", destaquen els autors de l’informe.

El sindicat exigeix protocols eficaços de prevenció d’agressions i la incorporació de gabinets psicològics per abordar les conductes disruptives de l’alumnat i garantir suport professional al professorat que pateix estrès o agressions. Quan els professors són víctimes d’aquest tipus de comportaments per part de l’alumnat, la solució, segons el sindicat, no és oferir recursos sinó "culpabilitzar-los i qüestionar les seves competències pedagògiques". El resultat és –conclouen– un col·lectiu "sumit en el cansament i la indefensió, que tem demanar auxili per no ser titllat d’incompetent".

Una vegada més, els professors es lamenten de com de complicat és fer classe amb tants alumnes i alumnes a l’aula. Gairebé el 92% afirmen que les elevades ràtios no permeten una atenció adequada a un alumnat cada vegada més divers.

L’informe sindical remarca que el sistema públic "suporta una pressió creixent" a l’acollir "l’aclaparadora majoria" dels escolars amb necessitats específiques de suport educatiu (1,1 milions, el 14% del total), que van des de la vulnerabilitat econòmica fins al desconeixement greu de l’idioma, el retard maduratiu o trastorns del neurodesenvolupament.

La codocència

A causa de la detecció més elevada, aquests estudiants s’han disparat un 75% en els últims anys mentre que els recursos per atendre’ls només han crescut un 30%. "En tals circumstàncies, l’única manera de seguir el ritme de la classe que imposa l’exigent i enciclopèdic currículum és la codocència", sentencia. Afegir un professional a l’aula és la via per mantenir la qualitat educativa, l’equitat, abaixar l’alt índex de repetició de curs i reduir el percentatge d’abandonament escolar primerenc.

Només un 56% dels professors enquestats per la central sindical qualifiquen la seva feina com a digna i adequada. "El dia a dia a les aules s’està tornant insostenible, sobretot a secundària", conclou l’informe, que atribueix part del malestar al fet que la "burocràcia infinita i estèril" ha usurpat el temps dedicat a la didàctica. "Dediquem més hores a omplir informes que no es llegeix ningú que a fer classe", es lamenten els enquestats.

Notícies relacionades

El preu de l’aigua en alta pujarà un 6% més aquest any a Catalunya

La justícia torna a intervenir la fundació Cellex

Sobre els salaris, els que menys contents estan són els docents que exerceixen a Catalunya, on només un 2,5% dels enquestats assegura que la seva nòmina és adequada. És el percentatge més baix d’Espanya, radicalment diferent del de Ceuta (26%) i Múrcia (gairebé 14%).

Els docents no se senten recolzats ni per la societat en general (el 88% creuen que la seva feina no és valorada) ni per les administracions públiques (el 85% senten falta de suport institucional).