El 83% dels professors asseguren que el clima a les aules és conflictiu: «Només aspiro a sobreviure fins a la jubilació»

Aquestes són algunes dades de l’estudi ‘Causes del malestar docent en l’ensenyament públic no universitari’, realitzat pel Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament (STEs), al qual pertany USTEC, el majoritari a l’escola pública catalana. «Vaig entrar a la professió per ensenyar, però ara soc una mainadera amb titulació universitària. Només aspiro a sobreviure fins a la jubilació», denuncia una dels 13.213 docents entrevistats per a l’elaboració de l’informe, presentat aquest dilluns a Madrid.

El dossier de STEs –continuació del que es va presentar el novembre passat a Catalunya– se suma a la llarga llista d’estudis publicats en els últims mesos sobre l’alarmant desassossec i cansament dels professors. Sindicats com Anpe i CCOO i centres d’investigació com EsadeEcoPol han posat de manifest, amb xifres pel mig, que el desgast professional no només és un problema laboral sinó que està posant en perill l’educació de les noves generacions.

L’anàlisi de STEs conté dades de tot Espanya, però dibuixa un panorama encara més complicat a les aules de Catalunya. El percentatge de docents que asseguren que el clima a les aules és conflictiu o complicat arriba fins al 87%, el més alt de totes les autonomies juntament amb les Canàries i només per darrere d’Extremadura (90%). Més discret, no obstant, és el percentatge de professionals catalans que pensa que estan augmentant les agressions per part de familiars: el 70%, davant el 95% d’Euskadi o el 80% d’Andalusia.

Injúries i vexacions

L’enquesta conclou que el nivell d’enfrontaments a les aules està directament relacionat amb un empitjorament de la salut mental dels professionals de l’ensenyament. «Descortesies, greuges, ofenses, insolències, injúries i vexacions. Amb aquest ambient, no és estrany que les baixes mèdiques estiguin a l’ordre del dia. Aquest desgast costa la salut i la il·lusió al professorat, i provoca des d’atacs de pànic fins a consum d’ansiolítics», destaquen els autors de l’informe.

El sindicat exigeix protocols eficaços de prevenció d’agressions i la incorporació de gabinets psicològics per abordar les conductes disruptives de l’alumnat i garantir suport professional al professorat que pateix estrès o agressions.

Quan els professors són víctimes d’aquest tipus de comportaments per part de l’alumnat, la solució, segons el sindicat, no és brindar recursos sinó «culpabilitzar-los i qüestionar les seves competències pedagògiques». El resultat és –conclouen– un col·lectiu «sumit en el cansament i la indefensió, que tem demanar auxili per no ser titllat d’incompetent».

Les ràtios

Una vegada més, els docents es lamenten de com de complicat és fer classe amb tants alumnes a l’aula. Gairebé el 92% asseguren que les elevades ràtios no permeten una atenció adequada a un alumnat cada vegada més divers.

Després d’estar en uns llimbs durant anys, la baixada de les ràtios –una reivindicació històrica– comença a agafar velocitat de creuer. El Ministeri d’Educació i FP va presentar a l’octubre un projecte legislatiu perquè les classes d’educació primària tinguin, com a màxim, 22 alumnes davant els 25 actuals. A l’ESO i batxillerat, el límit serà de 25 davant els 30 actuals. Quan la norma sigui una realitat (de moment és només un esborrany), el calendari d’aplicació serà gradual i començarà a implementar-se el setembre del 2027. Presa abans del relleu de Pilar Alegría per Milagros Tolón, la decisió ministerial és que l’alumnat amb necessitats educatives especials computi com dues places. Aquest aspecte es referirà només als que tenen discapacitat física, intel·lectual o sensorial o trastorns severs, com autisme.

L’informe sindical remarca que el sistema públic «suporta una pressió creixent» a l’acollir «l’aclaparadora majoria» dels escolars amb necessitats específiques de suport educatiu (1,1milions, el 14% del total), que van des de la vulnerabilitat econòmica fins al desconeixement greu de l’idioma, el retard maduratiu o trastorns del neurodesenvolupament.

Codocència

A causa de l’augment de la detecció, aquests estudiants s’han disparat un 75 % en els últims anys mentre que els recursos per atendre’ls només han crescut un 30%. «En aquestes circumstàncies, l’única manera de seguir el ritme de la classe que imposa l’exigent i enciclopèdic currículum és la codocència», sentencia. Afegir un professional a l’aula és la via per mantenir la qualitat educativa, l’equitat, abaixar l’alt índex de repetició de curs i reduir el percentatge d’abandonament escolar primerenc.

Només un 56% dels professors enquestats per la central sindical qualifiquen la seva feina com a digne i adequada. «El dia a dia a les aules s’està tornant insostenible, sobretot a secundària», conclou l’informe, que atribueix part del malestar al fet que la «burocràcia infinita i estèril» ha usurpat el temps dedicat a la didàctica. «Dediquem més hores a omplir informes que no es llegeix ningú que a fer classe», es lamenten els enquestats.

Respecte als salaris, els que menys conformes estan són els docents que exerceixen a Catalunya, on només un 2,5% dels enquestats assegura que la seva nòmina és adequada. Es tracta del percentatge més baix de tot Espanya, radicalment diferent del de Ceuta (26%) i Múrcia (gairebé 14%).

Notícies relacionades

Anar al col·le amb bolquers, pijama o talons de ‘Frozen’: la falta de límits familiars tensa la gestió de l’aula a infantil

La preinscripció escolar a Catalunya per al curs 26-27 comença aquest dimecres: aquestes són les dates clau

Que els professionals de l’ensenyament estiguin cansats i desanimats no només és un problema sindical. És, segons l’informe, «el pitjor que pot passar a l’educació». Revertir la situació passa per tenir temps per ensenyar i preparar les classes, coordinar-se amb la resta del claustre, mantenir bones tutories i atendre millor l’alumnat, especialment els que més ho necessiten.

Sense suport

Els docents no se senten recolzats ni per la societat en general (el 88% creuen que el seu treball no és valorat) ni per les administracions públiques (el 85% senten falta de suport institucional). La conciliació de la vida laboral amb la personal escasseja entre els professionals de l’ensenyament degut, segons l’informe, a la hiperconnexió digital i l’excés de tasques no docents, des de la gestió de les beques fins als menjadors o la implementació de protocols contra l’assetjament escolar i a favor de la convivència.