Els lladres de cases canvien al negoci de la marihuana

Fins i tot els robatoris amb violència i intimidació, els únics que van pujar (un 1,4%) entre el gener i el setembre del 2025 solen estar relacionats, habitualment, amb la venda de droga. Els cometen delinqüents que busquen pagar-se una dosi a canvi de joies o mòbils robats. Els Mossos calculen que cada any s’incorporen al negoci un 12% més de nous criminals.

Els Mossos constaten que cada vegada hi ha més grups de lladres organitzats que fins fa poc s’ajuntaven per entrar a robar a vivendes, principalment de nit però també durant el dia si detectaven que estaven desocupades, i que ara es dediquen a ocupar naus abandonades i plantar marihuana per després vendre-la a Europa, on els preus són més elevats. Són grups de persones originàries de l’Europa de l’Est o d’Albània que han vist que poden guanyar més diners amb el narcotràfic que no amb els assalts a vivendes.

Per poder tenir una plantació de marihuana n’hi ha prou amb comptar amb un espai d’uns 500 m2, on caben 700 plantes i en la inversió del qual són necessaris 6.000 euros. Tenint en compte que el preu del quilo ronda els 2.100 euros, una primera collita pot suposar un benefici de 24.000 euros, una quantitat que es pot incrementar si es coneixen intermediaris del nord d’Europa.

A més, la pena de presó que els pot caure és inferior si cultiven marihuana que si assalten cases. A Espanya, el Codi Penal estableix que el robatori amb força en un habitatge (hi siguin o no els seus habitants) està castigat amb una pena d’entre 2 i 5 anys de presó en funció del valor del que s’hagi robat i del dany causat per accedir-hi. El cultiu i venda de marihuana es castiga amb penes d’entre 1 i 3 anys i una multa. En tots dos casos, la condemna pot augmentar si s’acredita que formen part d’una banda criminal.

Segons fonts policials, aquestes bandes arrenquen precisament invertint part dels diners robats en la compra de material per a la plantació. La part més dificultosa és trobar un local o vivenda aïllada que puguin ocupar sense cridar l’atenció i després localitzar algun electricista que pugui fer una connexió il·legal a la xarxa elèctrica. La resta de la inversió la destinen a comprar els equips de llums, regadiu i abonament que són necessaris així com a l’aire condicionat i filtres per camuflar l’olor de la marihuana.

Aquests grups solen recuperar els diners invertits a partir de la segona o tercera collita, quan venen la droga a altres bandes que s’ocupen de transportar-la i distribuir-la per Europa. Aquests lladres reconvertits supleixen així la falta d’infraestructura per distribuir ells mateixos la mercaderia.

Notícies relacionades

Mor la víctima 46 de l’accident d’Adamuz: una jove candidata a una oposició

Una resident amb feina estable a Eivissa pren una decisió dràstica davant l’elevat cost de l’habitatge: "Me’n vaig, no em puc permetre ni prendre un cafè"

Per missatgeria

No obstant, no tota la droga surt per carretera, ja sigui en camió o furgoneta. Hi ha grups organitzats més petits que aprofiten l’auge de les empreses de missatgeria, amb un comerç més globalitzat i amb cadenes de distribució massiva, per enviar-la camuflada en paquets amb altres objectes, com ara adob, productes fitosanitaris, cosmètics i fins i tot llibres. Segons les últimes dades dels Mossos, de mitjana cada any es requisen a Catalunya entre 500.000 i 600.000 plantes, cosa que suposa entre 6.000 i 7.000 quilos de droga. El 2024, l’últim any del qual hi ha dades totals, hi va haver 2.000 detinguts relacionats amb la marihuana, dels quals 300 pertanyien a bandes.