Com estrènyer el setge

Els experts consultats per EL PERIÓDICO proposen l’augment de penes per als delictes vinculats al comerç il·legal de marihuana, tant el relacionat directament amb el tràfic de drogues (delicte contra la salut pública) com els associats al frau del subministrament elèctric que serveix per alimentar les plantacions, així com a l’ocupació de finques en què acaben allotjats els cultius. Així mateix, els juristes també posen èmfasi en la necessitat d’introduir els canvis legislatius necessaris que permetin el desallotjament en 48 hores dels habitatges usats amb finalitats delinqüencials o que els pugui fer directament la policia. Aquestes són les principals propostes.

Augment de penes.

L’advocat penalista Emilio Zegrí defensa que s’han d’augmentar les penes per aquest tipus de delictes a Espanya. "És una qüestió de prevenció general. El nostre país no pot llançar el missatge que la legislació punitiva espanyola és la més laxa de tot Europa i que la presó provisional és excepcional". Aquest lletrat penalista precisa que "no es tracta només, tot i que també, d’augmentar la repressió fent-la conforme i comparable amb els països del nostre entorn, sinó d’emetre un missatge, clar i nítid, sobre la gravetat que atribueix la nostra llei a aquestes conductes, la seva eficaç persecució i la contundència del càstig". Segons el jurista, és evident l’efecte dissuasiu de la mètrica penal en una activitat delictiva planejada com un negoci.

Per la seva banda, el vicedegà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jorge Navarro, destaca que Espanya concentra uns percentatges superiors al 50% de les confiscacions de marihuana de la UE i s’ha convertit d’aquesta manera en el principal productor europeu, amb una presència destacada d’organitzacions mafioses internacionals. Les penes, afegeix, són les més dures en el nostre entorn europeu. "És obvi que les màfies venen a Espanya perquè els surt més barat".

Més mitjans judicials i policials.

"Les forces policials dediquen molts esforços i agents a la persecució del tràfic il·legal de marihuana, però la falta de mitjans en la nostra Administració de justícia dificulta que hi pugui haver un enjudiciament ràpid", assenyala l’advocat Jorge Navarro. "No sembla difícil determinar quin és el problema i la solució sembla senzilla, però la conjuntura política del nostre país no afavoreix consensos davant els problemes", puntualitza.

Emilio Zegrí, per la seva banda, incideix així mateix que "s’han d’aportar de manera urgent mitjans materials per dotar l’Administració de justícia", alhora que reclama que s’incrementi el nombre d’òrgans judicials i jutges. "Només així es podran complir els terminis que estableix la llei d’enjudiciament criminal vigent per portar a terme judicis ràpids (la norma fixa en 15 dies) derivats dels delictes flagrants –recalca l’advocat–. És evident que resulta una mesura dissuasiva que els detinguts per tràfic i cultiu de marihuana siguin jutjats amb rapidesa i s’escurci el temps entre el fet i la sentència. No serveix de res l’augment de penes si no s’acompanya d’una imposició efectiva". Aquest advocat suggereix, a més, l’increment de la dotació policial i fer-ho extensible a tot el territori, no solament a les grans ciutats. "És prou difícil la vigilància i investigació als territoris rurals extensos", assegura. Així mateix, recalca que en l’actualitat es disposa de mitjans tecnològics que poden suplir la manca de mitjans humans, tot i que "el més racional seria combinar-los tots dos".

Ocupacions il·legals dEStinadEs a delinquir.

A Europa hi ha diversos països que disposen de vies legals per recuperar en un breu termini de temps un immoble ocupat il·legalment i que també faculten la policia per executar desallotjaments. Aquesta solució és la que proposa la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo. Ja el gener del 2025, aquest col·legi professional, juntament amb el de Madrid i Màlaga, van elaborar una bateria de reformes legislatives, tant civils com penals, per facilitar que un habitatge usurpat sigui tornat com abans millor al propietari o llogater. Una de les principals mesures proposades és ordenar desallotjaments durant les 48 hores després d’interposar la denúncia si els ocupants no en poden acreditar "la possessió legítima". Però hi ha una altra iniciativa a sobre de la taula: el desallotjament policial sense aval judicial.

El novembre del 2024, l’Audiència de Girona va acordar que "en cas d’ocupacions d’immobles recents i en la mesura que sigui possible abans de 24 hores de l’ocupació, els cossos policials poden i han de procedir al desallotjament dels ocupants sense que calgui una autorització judicial prèvia". En aquest sentit, explica Vallejo, la idea és modificar l’article 282 de la llei d’enjudiciament criminal (els deures i obligacions de la policia judicial) perquè en els delictes de violació de domicili i usurpació d’habitatge, quan es tracti d’accions flagrants, la policia pugui portar a terme el desallotjament immediat de l’immoble. L’advocada assenyala que es considera delicte flagrant el que es comet o s’acaba de cometre quan la persona és sorpresa en l’acte. En aquest sentit, precisa que "s’entén sorprès en l’acte no solament el delinqüent que sigui identificat en el moment de cometre el delicte mirant d’accedir a l’immoble", sinó quan els agents policials entenen que l’accés a l’habitatge s’ha portat a terme en les 48 hores anteriors.

Un altre dels suggeriments expressats per Vallejo és la modificació de la llei del jurat per suprimir de la competència del tribunal popular els judicis per violació de domicili i que aquest tipus de delictes siguin sentenciats per mitjançant un judici ràpid. La degana dels advocats també està a favor de la introducció d’un nou article en la llei d’enjudiciament criminal perquè el jutge de guàrdia pugui adoptar mesures cautelars de cara a la persecució de l’ocupació il·legal d’immobles.

Combatre el frau de fluid elèctric.

Notícies relacionades

Espanya, a la vicepresidència d’Irena arran de marxar els Estats Units

El Govern denuncia l’assetjament dels negacionistes als meteoròlegs

La Fiscalia Especial Antidroga remarca en l’última memòria "l’escandalós increment de plantacions de cànnabis indoor per tot el territori espanyol, el qual sol anar acompanyat de connexions il·legals al subministrament elèctric". En aquest sentit, assenyala que "els sistemes d’il·luminació i ventilació usats per accelerar el creixement de les plantes funcionen 24 hores al dia i s’obtenen mitjançant connexions il·legals que causen estralls a la xarxa elèctrica". "La sobrecàrrega de potència –afegeix– activa les proteccions dels centres de transformació i provoca talls reiterats de subministrament que afecten els ciutadans".

"Però és que, a més, el consum d’electricitat és tan alt i la manipulació de les instal·lacions tan devastadora que s’arriben a originar incendis en línies subterrànies i als centres de transformació", insisteix la memòria. Alhora, els fiscals adverteixen que "no es pot descartar que la mínima severitat de la norma penal espanyola, que només disposa de penes de multa, atragui trames organitzades per produir aquí la seva marihuana". Per això es demana castigar amb presó la defraudació de fluid elèctric associada a plantacions interiors de marihuana.