David Fernández de Arriba, professor: "Els nois no llegiran un assaig, però el còmic permet treballar la Guerra Civil"

¿Com viu des de l’aula l’impacte dels discursos de la ultradreta entre els joves?

Hi ha molta diversitat entre els joves, no es pot generalitzar. Sí que hi ha un punt, sobretot entre nois, més que entre noies, de fer comentaris fora de to en aquest sentit, del tipus ‘això amb Franco no passava’ que formen part de la rebel·lia adolescent. Saben que així provoquen, però dubto que pensin així. No obstant, tot i que ho facin sol per provocar, sí que hi ha una part de desconeixement del que va ser realment la dictadura que hem de treballar des de les aules. El que més preocupa són els discursos d’influencers i pseudoperiodistes que fan un revisionisme perillós, falsejant la història. I aquests missatges són els que arriben als nois. Aquesta part sí que em preocupa.

El paper de l’institut és fonamental perquè sàpiguen identificar aquests discursos falsejats. Una de les crítiques al sistema és que el franquisme s’estudia massa tard, al final de 4t d’ESO. ¿S’ha de treballar abans?

Sí. De fet a l’institut vam començar el curs passat a fer la Setmana de la Memòria Històrica, la del 20 de novembre. I ho fem des de 1r d’ESO. Aquests dos anys hem vist una pel·lícula relacionada amb el tema i des de l’assignatura de Socials n’hem explicat el context. L’any passat vam veure El mestre que va prometre el mar i aquest, a primer i segon, han vist Josep d’animació, i a tercer i quart Salvador. La idea és que abans que arribin a 4t d’ESO ja ho vagin coneixent una mica, que els soni. Perquè a 4t el temari és molt extens. Comences al segle XVII-XVIII i hauries d’acabar al present. Però a la Transició no s’arriba mai, a la Guerra Freda pràcticament tampoc, i, a la dictadura, depèn de la voluntat del docent.

Sona una mica perillós deixar-ho tot a la voluntat.

Hi ha qui s‘hi esforça, i prioritza, el que vol dir saltar-se coses per arribar. Però si tu segueixes més o menys els llibres de text i comences pel tema u, no arribes, és impossible.

Hi ha professors que pensen que ja es farà bé a batxillerat, però no tot l’alumnat fa batxillerat.

Exacte. A batxillerat hi ha moltíssims projectes de Memòria Històrica que estan molt bé, com visites a camps de concentració. Però només una part de l’alumnat cursa batxillerat. En teoria, si mires el currículum, fins i tot a primària alguna cosa hi ha. I després hi ha un punt que són valors democràtics, que són bastant transversals i es podrien treballar durant tota la secundària. És el que cal aconseguir, que no sigui una cosa només de la matèria de Socials, sinó un projecte de centre, perquè arribi realment a tot el món.

Si no és així, torna a recaure en la motivació del professor.

Totalment. I el sistema està muntat per dificultar-ho, fins i tot. Com és un tema que durant dècades ha sigut fins i tot polèmic, complicat, hi ha docents que pensaven: M’estalvio això i així no tinc problemes. Recordo que, quan feia presentacions del meu llibre, hi havia professors que em deien que algunes famílies s’havien queixat davant direcció perquè havien parlat del franquisme a classe. Són minoria, però encara hi ha gent així. Llavors, com a docent, o tens un compromís gran amb això o te l’estalvies. I aquesta és una de les coses que crec que cal canviar. És una cosa que no pot dependre de cada professor.

Sembla una cosa urgent en el context global actual.

Exacte. Mira què ens està passant a Hongria, als Estats Units, a l’Argentina. Estan intentant ocultar, blanquejar i fins i tot esborrar la memòria, per això és important que ho estudiem. A més a més, hi ha un estudi d’Isabel Alonso i Enrique Díez Gutiérrez que analitza com es parla als llibres de text de certs temes, i d’això gairebé no se’n parla. La repressió durant el franquisme gairebé no hi és, i la lluita antifranquista, tampoc hi apareix.

Abans esmentava vostè el cine com a eina per tractar aquests temes i per connectar amb els nois des de l’emoció. Entenc que, per a vostè, els còmics són una altra porta d’entrada. ¿Quina relació hi té?

Jo havia llegit còmics des de petit. Sobretot Astèrix, que era el que més m’agradava. Després, en l’època de la universitat, vaig començar a llegir obres com Persèpolis, Maus, L’art de volar. I quan vaig començar a treballar de professor, llegia còmics i pensava: Ostres, és que això pot ser molt útil. Transmet molta informació de manera visual. A més, hi ha aquest punt que és fàcil identificar-te amb els personatges, es dona un vincle més personal que en un assaig. En educació bàsica llegir un assaig és una cosa impensable, en canvi, els còmics aporten aquesta facilitat. Després, a l’aula, depèn dels nivells. En el cas de Socials, cada curs treballes unes temàtiques diferents. A 1r d’ESO utilitzava un còmic que es diu Ötzi per treballar l’edat del coure.

Més exemples.

Per parlar del segle XIX a Espanya, que és un tema bastant àrid a 4t d’ESO, utilitzava el còmic La Guerra Civil l’adaptació d’un assaig de Paul Preston. El primer capítol són 15-20 pàgines que resumeixen el segle XIX i principis del XX, i allò era el material de suport que utilitzàvem per després fer un eix cronològic i anar situant les etapes. Durant la pandèmia els vaig fer llegir Los surcos del azar de Paco Roca. I a mi m’anava bé perquè havia de parlar de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, i el còmic m’anava bé de cara a poder unir aquestes dues coses.

¿I ho entenien bé?

Passa com amb qualsevol material: t’has d’adaptar en funció del grup que tinguis. Sempre és interessant fer una petita introducció al còmic. És molt intuïtiu però al final has de conèixer com funciona, els diferents símbols... que entenguin el llenguatge del còmic. A partir d’allà, començar amb còmics de 400 pàgines potser és massa i és millor fer-ho amb coses més puntuals.

¿Amb vinyetes?

Per exemple. La part bona és que el còmic és molt versàtil. És important elegir bé. No tots els còmics serveixen. Has de tenir clar quin objectiu tens. Si vols parlar de tot el segle XX potser L’art de volar va bé, perquè vas veient les diferents etapes; però, si t’interessa veure la situació de la dona durant el franquisme, potser és millor Estamos todas bien, d’Ana Penyas.

¿Les recomanacions són personalitzades o poden ser per a tota la classe?

Depèn. De vegades tenim una dificultat més logística d’accés als còmics. A les biblioteques es poden demanar, però no tenen tants exemplars. Just m’acaben de comunicar que amb un projecte de l’Ajuntament de Santa Coloma ens cediran un paquet gran d’Adeu, Birkenau. Això facilita que el pugui utilitzar tota la classe. Si no, la dificultat és més aquesta: tenir 20 exemplars. Depèn de l’entorn on siguis, potser sí les famílies poden comprar-los, però si no... Aquí la biblioteca de l’institut funciona bastant bé. Alguns els porto jo, són meus. I si algú té molt interès, de vegades els hi he deixat.

Notícies relacionades

Trobat el cos de l’espanyol que va naufragar a Indonèsia

Paraigua i un bon abric per rebre els Reis d’Orient

Faci’ns una recomanació de còmic per regalar per Reis a un adolescent.

Per a 3r i 4t d’ESO La SEAT: motor de llibertat, que explica la lluita obrera a Barcelona i la lluita contra la dictadura i ho relaciona amb el present de la Zona Franca. I, per a 1r i 2n d’ESO El príncepe y la modista, de l’escriptor Jen Wang, que parla sobre el tema del gènere i de la identitat sexual.