Revisió ambiental al Govern
Catalunya avança en renovables i ZBE però encalla en la llei de residus
Tres dels principals compromisos ambientals de l’Executiu català, que la consellera Sílvia Paneque qualifica de "prioritaris", s’abordaran durant l’any 2026 a causa de problemes de calendari per a la seva aplicació.
Avança el pla perquè el 70% de l’aigua utilitzada el 2030 es regeneri o es dessalinitzi
Catalunya ha emès aquest any que acaba menys gasos contaminants
Tot i que aquest 2025 el Govern ha aconseguit avançar en alguns dels objectius ambientals marcats, tres compromisos estratègics en matèria de Transició Ecològica han quedat, de moment, incomplerts. Es tracta d’assumptes que el mateix Executiu català s’havia proposat culminar abans d’acabar l’any. La primera meta pendent és la presentació d’una llei de prevenció de residus. La segona, posar en marxa l’Agència de la Natura, que ja acumula més de cinc anys de retard després que l’any 2020 el Parlament n’aprovés la creació. I la tercera, disposar d’un pla de gestió per als espais protegits del delta del Llobregat. "Són tres qüestions que continuen sent prioritàries i que, per raons de calendari, abordarem el 2026", explica la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en conversa amb aquest diari. No obstant, Paneque destaca que al llarg dels últims 12 mesos, la conselleria sí que ha impulsat plans i lleis verdes claus com per exemple el decret d’energies renovables, la creació de l’observatori de zones inundables i els Pressupostos de Carboni.
Llei de residus.
Aquest text havia de formar part del programa legislatiu del 2025. No obstant, el calendari ha retardat la presentació del projecte de llei per part del Govern. "Tenim un avantprojecte tancat, pendent de la tramitació interna", detalla Paneque. "Quan disposem dels informes jurídics i sectorials, el presentarem, si pot ser durant el primer trimestre del 2026", remarca. A partir de llavors, començarà el recorregut parlamentari, que requerirà acords amb els socis del Govern. ¿Com justifica el Govern l’incompliment? La consellera explica que s’ha prioritzat tenir aprovat el PINFRECAT (Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Residus Municipals de Catalunya), que s’adapta als objectius europeus de reciclatge i preveu incinerar el 25% dels residus i reduir fins al 10% el percentatge dels que acaben en un abocador. "Una vegada presentat aquest pla, ens hem centrat a refer el text, partint del treball previ que havia deixat iniciat el Govern d’Esquerra Republicana de Catalunya," assegura la consellera Paneque.
Avenç en renovables.
Aquest és un dels últims èxits del Govern de la Generalitat en matèria de medi ambient. Aquest any s’ha aprovat un decret que defineix una sèrie de mesures per accelerar la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics. A més, regula també els camps de bateries, que són essencials per emmagatzemar energia neta, que es podrien començar a construir durant aquest any 2026. "L’àmbit de la transició energètica va ser un dels primers objectius que ens marquem i confiem que el decret serveixi per agilitzar tràmits i per arribar als objectius que tenim fixats per a l’any 2030", afirma la consellera Paneque. La conselleria, a més, està presentant el PLATER, un document que explica detalladament on i com s’han d’instal·lar les renovables d’una manera específica i passant comarca per comarca. "Estem totalment convençuts que és la gran eina d’implantació d’aquestes energies al territori", afegeix en aquest sentit Paneque.
L’Agència de la Natura, encallada.
Com que la posada en funcionament de l’Agència de la Natura és un dels compromisos verds principals del Govern Illa, el Departament va mirar d’incloure una modificació del consell de direcció d’aquest òrgan per mirar d’acontentar el sector agrícola i forestal, que se sent infrarepresentat, al decret de renovables. No obstant, ERC, que durant la presidència de Pere Aragonès va encapçalar el projecte i que llavors tenia un preacord de composició del consell amb el PSC, va optar ara per no acceptar la proposta per satisfer els sindicats agraris.
"El nostre últim compromís és tenir-la llesta abans de l’estiu del 2026", admet Paneque. De fet, el Govern l’ha posat per escrit en un acord amb els Comuns. ¿Significa això que si abans no hi ha un acord l’Agència podria començar amb el format inicial, que encara dona menys pes a pagesos i propietaris de boscos? "No ho descartem, però la idea és tancar una proposta perquè l’Agència neixi amb consens entre activitats que conviuen en un mateix espai", apunta Paneque, que veu aquest òrgan com una extraordinària "oportunitat" perquè el sector ambiental, ecologista i productiu treballin conjuntament.
"Nosaltres estem en diàleg amb els sectors implicats perquè tothom se senti còmode i fem un gest d’entesa, però en el fons l’Agència està llesta per començar a treballar", recorda Paneque, que apressa tant a Esquerra Republicana de Catalunya com a les entitats contràries a l’Agència a arribar a un acord.
Pressupostos carboni.
L’aprovació dels pressupostos de carboni situa Catalunya al capdavant, ja que molt poques regions a tot el món disposen d’aquest acord que estableix quants gasos amb efecte hivernacle pot emetre cada territori. "Ara ens correspon continuar treballant per aconseguir els objectius recollits en aquests pressupostos i ho farem amb l’impuls al biogàs, al cotxe elèctric i a la descarbonització del sector industrial", defensa Paneque.
Pla per al delta del Llobregat.
El pla de gestió del delta del Llobregat és clau perquè marcarà els límits dels usos agrícoles i establirà accions per millorar la situació ecològica d’una zona humida molt degradada i en escac per l’ampliació de l’aeroport anunciada per la Generalitat aquest any. El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, va afirmar que es presentaria el 2025. Però, finalment, serà durant els primers mesos del 2026. "A partir d’aquest punt, arribaran les al·legacions i obrirem un diàleg per aprovar-ho definitivament", exposa la consellera.
Transició hídrica.
L’any acaba amb els embassaments plens gràcies a les intenses pluges de la tardor i especialment d’aquestes últimes jornades en plenes festes nadalenques, un escenari que concedeix marge de treball a la Generalitat. No obstant, el calendari de les obres hídriques anunciades prossegueix segons el que estava previst en gairebé tots els aspectes. Tan sols hi ha certs retards a les dessalinitzadores i la posada en marxa de la potabilitzadora Estrella a Sant Feliu de Llobregat. "Es tracta de modificacions assumibles i mantenim que el 2030 el 70% del recurs serà no convencional (procedent de dessalinitzadores i regeneradores)", argumenta la consellera. Pel que fa a les obres per millorar l’eficiència hídrica, el 50% dels municipis que van presentar projectes ja tenen les feines en procés.
Revisió del risc d’inundació.
La dana de València va obligar Catalunya a reaccionar i revisar el risc d’inundació. En els últims mesos s’ha desplegat l’Observatori de la Inundabilidad de Catalunya i s’ha aprovat un decret llei per actuar als càmpings amb més perill de riuada. "També estem actualitzant els mapes de risc per conèixer-los amb més exactitud i incloure àrees que fins ara no s’havien analitzat", remarca Paneque. "A partir d’aquí, serà necessari veure si en algun lloc cal replantejar les activitats que es porten a terme, en cas que no sigui possible aplicar mesures d’autoprotecció, murs de contenció o basses de laminació", anuncia la consellera.
Parcs naturals.
El Govern, durant l’últim any, ha avançat en la creació del parc natural de les Muntanyes de Prades, tal com estava previst. El repte de cara al 2026 és mirar de posar en marxa el parc i començar els processos dels altres parcs naturals nous anunciats: l’Albera, el Massís del Garraf, el Montsec i l’Alta Garrotxa. El primer serà el de l’Albera.
Notícies relacionadesQualitat de l’aire.
Pel que fa a la qualitat de l’aire, les dades indiquen que ha millorat lleugerament. De fet, Catalunya ha emès menys gasos contaminants al llarg de l’últim any. En aquest aspecte, una de les accions polítiques destacades ha sigut la posada en marxa d’un sistema online per facilitar que els ajuntaments puguin gestionar les zones de baixes emissions obligatòries per a les grans ciutats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
