"Des de l’aula també pots contribuir a salvar vides"

La mirada adulta tendeix a considerar que els adolescents estan només preocupats per l’última tendència a TikTok. Però aquesta generalització es desfà quan coneixem Elena Martín, Ana Balsera, Claudia Moreno i Ana Sayavera, alumnes de l’IES Donoso Cortés de Don Benito, a Badajoz. Totes quatre responen a aquesta entrevista (a una sola veu), en la qual detallen com el projecte que van elaborar a classe, Flood Detector, ha guanyat un primer premi a l’EduCaixa Challenge Europe, impulsat per la Fundació La Caixa. Després de la dana de València, i amb l’assessorament del director del centre, Emilio Piñeiro, han ideat un sistema d’alerta per detectar riscos i emetre avisos automàtics a la població en inundacions.

¿Us esperàveu l’impacte que ha tingut el vostre projecte?

No ens esperàvem gens la popularitat que està tenint el projecte, la veritat. Ens fa molta il·lusió. La gent es queda una mica sorpresa quan els ho expliquem. A més, les nostres famílies i companys estan molt orgullosos.

¿Com va ser l’experiència de l’EduCaixa Challenge, primer a Barcelona i després a Albània?

Inoblidable. Vam ser a Barcelona el maig de l’any passat i allà vam fer amics de diferents punts d’Espanya. El millor va ser que el nostre projecte va evolucionar en molts aspectes gràcies a aquest intercanvi. A més, ens emportem moltes amistats. I després vam tenir l’oportunitat de viatjar a Albània i conèixer realitats que, d’una altra manera, no hauríem pogut.

El projecte està pensat per evitar tragèdies com la dana de València. ¿Com va sorgir?

No va ser una idea immediata. Just va passar la tragèdia i, poc després, el nostre professor, Emilio, ens va proposar apuntar a l’EduCaixa Challenge. Havíem de crear un projecte d’impacte sostenible i pensem que no hi havia millor opció que un detector de riuades. Volíem evitar que es repetís una tragèdia com aquesta o, almenys, reduir-ne les víctimes.

Proposeu col·locar sensors en rius i barrancs per avisar de crescudes via Telegram. ¿Com va ser el desenvolupament?

El concurs t’exigeix presentar una cosa que no existeixi i que tingui un impacte positiu. Vam començar a investigar com ajudar sense necessitat de ser físicament allà. Busquem materials per crear un prototip funcional aplicant el que sabíem de tecnologia i aprenent coses noves sobre la marxa. Més que per l’interès en la tecnologia en si mateixa, ho vam concebre com un mitjà per aprendre i per ajudar.

¿Quina importància té que l’institut us proposi projectes amb un impacte en la vida real?

És molt més motivador. T’adones que pots aconseguir coses grans, com salvar vides. És millor aplicar els coneixements a la vida real que estar sempre estudiant només la teoria.

El sistema és barat i fàcil d’utilitzar. ¿Heu rebut ja alguna petició per posar-lo en marxa?

Fa poc ens vam reunir amb l’alcalde de Don Benito, perquè són a prop del riu Guadiana i van patir un desbordament. Estava molt interessat, però encara no podem oferir-l’hi formalment perquè no està patentat. També ens vam reunir amb la presidenta d’Extremadura, María Guardiola, que ens va proposar fer una prova en un municipi per comprovar-ne l’efectivitat. Tant de bo puguem patentar-lo aviat.

Notícies relacionades

Pere Puig rep l’eutanàsia, la segona d’un pacient mental

Catalunya resol l’embús de l’homologació a batxillerat

Sovint es diu que la vostra generació només viu per i per a les xarxes socials. ¿Us molesta?

Una mica, perquè es generalitza massa, i els adults també passen molt temps amb el mòbil. A més, es poden utilitzar per a coses bones. A TikTok hi ha vídeos que t’ajuden amb els estudis o a aplicar conceptes pràctics.