De la bossa marró a la ‘papilla fèrtil’
L’AMB crearà dues noves plantes, amb una ubicació que encara no s’ha donat a conèixer, per portar a terme un primer procés que obtingui compostatge pensat per als pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Planta de biometanització de Can Barba, a Terrassa. | FERRAN NADEU /
La fracció orgànica, la del contenidor marró, creixerà en els pròxims anys a Barcelona i a l’àrea metropolitana si els municipis consoliden sistemes de recollida selectiva més exigents com els contenidors tancats i el porta a porta. Amb més separació en origen, hi haurà més tones de restes de cuina i poda entrant al circuit. Per absorbir aquest nou escenari, l’AMB prepara un canvi de sistema que inclourà la creació de dues noves plantes satèl·lit de pretractament. Aquestes instal·lacions transformaran la matèria orgànica en una espècie de papilla homogènia que de manera tècnica es denomina macerat, abans d’enviar-la als digestors.
Aquest moviment pretén principalment millorar la qualitat del producte acabat que s’obté a partir de tractar les escombraries orgàniques. Fins ara, l’esquema s’ha recolzat en la digestió anaeròbia per generar energia i en la generació de compostatge. La digestió anaeròbia és un procés en què microorganismes descomponen la matèria orgànica sense oxigen, produint biogàs (energia) i un residu que després es pot aprofitar com a fertilitzant.
No obstant aquest productor restant no sempre és idoni per als agricultors del Parc Agrari del Baix Llobregat, uns dels principals consumidors, segons assenyalen a aquest diari fonts de l’AMB. És per aquesta raó que ara aspiren a fer un pas més i a passar d’un subproducte "relativament estàndard" i general a "fertilitzants a la carta", més adaptats al que necessita cada agricultor.
Barreja inicial
Les dues noves instal·lacions, amb una ubicació que encara no s’ha donat a conèixer, actuaran com a filtre i accelerador del procés. L’orgànica s’obrirà i es triturarà, se’n retiraran impropis (plàstics, metalls, bosses, paper brut) i se n’estandarditzarà la barreja. El resultat serà aquesta pasta que es podrà bombejar i que entra amb més facilitat en els digestors, redueix incidències i permet gestionar millor els pics d’entrada. "Com més uniforme arriba el material, més estable és la digestió i més es pot precisar el material de sortida", assenyala Miquel Trullols, director de serveis de prevenció i gestió de residus de l’AMB.
Notícies relacionadesEn el nou model, aquest procés de digestió dels residus continuarà sent el cor del sistema. El biogàs generat s’utilitza per moure motors i produir electricitat i calor. A més, s’ha començat a treballar per impulsar-ne la conversió a biometà. El gran canvi es veurà en el que queda després del procés: es produiran diferents productes orgànics com fertilitzants sòlids pel·letitzats, que són més fàcils d’emmagatzemar, transportar i dosificar, en formats envasats i també un fertilitzant líquid, valorat per la seva utilitat en determinats usos agrícoles. En algunes plantes de l’AMB ja s’ha començat a experimentar amb la producció d’aigua regenerada a partir de la matèria orgànica que tingui fertilitzant incorporat. Però de moment, són proves pilot.
El salt en orgànica forma part de l’estratègia metropolitana que es marca com a objectiu, malgrat l’augment de la població, reduir el 10% la generació de residus respecte al 2025 i retallar tant com sigui possible la quantitat de rebuig que acaba en un abocador. En paral·lel, es planifica també crear una gran planta de triatge i recuperació per extreure materials i alhora rebaixar l’empremta de carboni del sistema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els missatges de Feijóo el dia de la dana deixen en evidència Mazón
- Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
