Apunt

L’actualitat de BCN, l’opa al Sabadell i Rodalies, temes de l’any

L’anàlisi de les pàgines vistes a internet revela els continguts que més han interessat als lectors de Catalunya

Clima, salut, seguretat i mobilitat també figuren entre el més destacat

Més de 16 milions de navegadors van consumir continguts de Prensa Ibérica a Catalunya

L’actualitat de BCN, l’opa al Sabadell i Rodalies, temes de l’any

Zowy Voeten

6
Es llegeix en minuts
M. Navarcorena / D. Guardado

Cada dia, els diaris de Prensa Ibérica hem publicat al llarg del 2025 desenes de notícies. Informacions de tota mena: exclusives, últimes hores, reportatges, explicatives, opinions, anàlisis o entrevistes. En conjunt, aquestes notícies formen una mirada i una conversa: la mirada editorial dels professionals del periodisme de Prensa Ibérica a la realitat d’una societat complexa, canviant i subjecta a transformacions veloces, i la conversa que diàriament proposem a la nostra comunitat de lectors sobre aquesta societat.

En un sol dia, milers de decisions preses de manera col·lectiva donen forma a aquesta conversa. Per la nostra banda, la del periodisme, són decisions sobre què cal publicar, quan i com s’ha de distribuir. Pel que fa als lectors, vosaltres decidiu què llegiu i com ho llegiu. Milers de decisions de milers de persones en un sol dia. Analitzades en un any, aquestes decisions es tradueixen en 577.383 continguts publicats per Prensa Ibérica a tot Espanya entre l’1 de gener i el 30 de novembre del 2025, que van ser consumits a Catalunya per més de 16 milions de navegadors i van generar més de 167 milions de pàgines vistes. L’anàlisi temàtica de milions de pàgines vistes durant el 2025 revela una pauta clara en el consum informatiu a Catalunya: els lectors prioritzen els continguts sobre Barcelona i la seva àrea metropolitana com a escenari de la convivència quotidiana. Notícies de barris, seguretat, mobilitat, habitatge i conflictes urbans concentren una gran part de l’atenció.

El clima, la salut –amb el càncer com a gran eix d’interès–, el FC Barcelona i la feina completen el mapa dels assumptes que acumulen més volums de lectura, amb l’economia domèstica com a teló de fons constant.

1. L’apagada elèctrica, la gran fita informativa de l’any.

El tall de subministrament que va afectar Espanya i Portugal i va posar en alerta Catalunya va concentrar un dels pics més elevats de lectura de tot el període analitzat i va obrir una seqüència informativa sostinguda en el temps. L’interès no es va limitar al moment de la fallada, sinó que es va estendre a explicacions sobre les causes, advertències sobre la fragilitat del sistema elèctric, recomanacions de Protecció Civil per "tenir un pla" davant nous talls i debats sobre possibles restriccions de consum. Al capdavall, lectura molt lligada a l’impacte en la vida quotidiana.

2. Temporals, incendis i sostenibilitat.

El canvi climàtic se segueix a través de fenòmens meteorològics extrems i sostenibilitat pràctica. Danes, pluges torrencials, inundacions sobtades i tempestes generen pics intensos de lectura quan alteren la vida urbana, especialment en les zones que són més sensibles als desbordaments. També destaquen els grans incendis forestals, amb històries de confinaments i de bombers en primera línia, que funcionen com a crònica d’estius cada vegada més llargs i secs. Aquests continguts connecten amb debats sobre gestió forestal, transició energètica, renovables i conflictes per parcs eòlics i fotovoltaics, a més de canvis regulatoris que afecten el model de territori.

3. Successos i seguretat ciutadana.

La seguretat ciutadana concentra atenció quan l’actualitat adopta forma de succés immediat, risc o emergència, i és una de les categories amb més temps de lectura. L’interès es concentra en accidents greus, rescats i episodis que alteren la normalitat, així com en delictes i actuacions policials, des de macrooperatius dels Mossos d’Esquadra fins a robatoris violents, violència de gènere i delictes sexuals. Alguns episodis internacionals es llegeixen també en clau de seguretat, com ara la intercepció de la flotilla a Gaza.

4. Feina, empreses i camp.

L’economia interessa des d’una òptica pràctica i pròxima, vinculada a l’impacte directe sobre l’ocupació, els ingressos i l’estabilitat laboral. L’ocupació lidera l’atenció amb notícies sobre contractes, cotitzacions, prestacions, acomiadaments, salaris i accidents de treball. En aquest mateix pla se situen grans operacions empresarials com ara l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, llegida pel seu possible impacte laboral i territorial. El sector primari també registra alts nivells de lectura per la crisi agroalimentària, la pujada de costos, els aranzels i les protestes del camp.

5. Política i causes judicials.

La política es converteix en motor de lectura quan adopta forma de crònica judicial del poder. L’interès no gira al voltant del debat ideològic, sinó de casos de corrupció, investigacions i imputacions. Pedro Sánchez concentra l’interès més gran, vinculat a les investigacions sobre l’entorn socialista i el seu impacte en l’estabilitat de l’Executiu. Junts apareix com a actor clau pel seu paper en la governabilitat, mentre que Salvador Illa manté una presència més estable en la política catalana.

6. Salut: el càncer i el sistema sanitari.

El càncer és el gran protagonista de l’interès sanitari, amb pics sostinguts en notícies sobre diagnòstics, símptomes, avenços mèdics i llistes d’espera. Alhora destaquen les informacions sobre la saturació d’urgències, el col·lapse de l’atenció primària i la falta de professionals. La salut mental guanya pes, especialment entre joves i adolescents.

7. Mobilitat i transport.

La mobilitat es converteix en argument informatiu quan fallen els serveis i es trenca la rutina diària. El caos a Rodalies lidera l’atenció, amb incidències i retards recurrents a l’àrea metropolitana de Barcelona. També desperten interès les avaries en alta velocitat, els accidents, les retencions i els dispositius especials en les operacions sortida, ponts i dies festius.

8. Habitatge: el lloguer domina la conversa.

L’habitatge es consumeix en clau personal, com un mercat decisiu i cada vegada més inestable, amb especial intensitat entre els adults que tenen entre 25 i 44 anys. El lloguer concentra l’interès per l’evolució dels preus, els límits establerts per la regulació i la durada dels contractes. La conversa també incorpora processos d’expulsió residencial i dificultats d’accés, mentre que en un segon pla apareixen alertes i conflictes com per exemple desnonaments, okupacions i fraus. La gentrificació i l’impacte dels pisos turístics es llegeixen com a factors estructurals de l’encariment i de la transformació urbana.

9. El Barça i Lamine Yamal.

El FC Barcelona és el principal motor de lectura esportiva a Catalunya, amb un consum estable i transversal al llarg de l’any. Els pics d’interès es concentren en resultats, crisis institucionals i moviments de plantilla, amb Lamine Yamal com a gran nom propi pel seu rendiment esportiu i la seva projecció simbòlica. Al seu costat, la reconstrucció de l’equip, la situació econòmica del club, el paper de la Masia i el desenvolupament de l’Espai Barça figuren entre els continguts més llegits, amb el Reial Madrid com a contrapunt informatiu constant.

10. Cultura i grans referents.

Notícies relacionades

La cultura se segueix a través de noms propis i grans escenaris. La música en directe lidera la conversa, impulsada per gires, festivals i figures com Rosalía, Estopa, Manel o Serrat, a més de cites consolidades com el Primavera Sound o el Sónar. La Sagrada Família manté l’interès per l’avenç de les obres i el seu impacte urbà i simbòlic. En un segon pla apareixen el cine, l’audiovisual i la literatura, amb Sant Jordi com a gran pic anual, i les principals institucions culturals quan protagonitzen exposicions, aniversaris o debats públics.

Metodologia

Prensa Ibérica ha fet servir una mètrica ponderada que combina el volum de lectura i el nombre de navegadors segons la profunditat de consum, fet que permet mesurar la rellevància real de cada contingut en termes qualitatius i quantitatius. Totes les informacions s’han assignat a temàtiques i subtemàtiques, i gràcies a això s’ha pogut obtenir un retrat precís de l’atenció, l’interès i el valor que els lectors han atorgat a cada tema.