La universitat envelleix: més de la meitat de professors es jubilaran en els pròxims 20 anys

L’envelliment de les plantilles s’arrossega des de l’any 2009, quan, després de les retallades per la crisi econòmica del 2008, moltes places van quedar congelades i no es van substituir. «Els processos d’acreditació dels investigadors no són gens àgils. Això significa que des que un investigador entra a la facultat fins que aconsegueix una plaça com a titular passen molts anys», afegeix Mediavilla.

Per augmentar la competitivitat de les facultats tant en docència com en recerca, l’experta considera fonamental unes plantilles equilibrades que combinin perfils de catedràtics veterans, experts i amb bagatge junt amb docents joves que entrin als campus amb força i amb tota l’atenció posada en la recerca actual. L’informe de CYD reclama un entorn universitari «més competitiu, transparent i meritocràtic».

Per a les universitats públiques (on l’edat mitjana és superior en gairebé cinc anys a les privades), el problema és més agut: el 21,3% ja supera els 60 anys i el 34,9% està en la franja 50-59, cosa que anticipa una renovació necessària del 56,2% de la plantilla abans del 2045. «L’envelliment de docents i investigadors s’ha intensificat en els últims anys, reflex de la falta d’una estratègia clara de renovació», insisteix l’informe.

Renovar la plantilla passa per augmentar l’autonomia dels campus perquè contractar talent sigui un procés molt més àgil i oferir salaris més atractius, i això les privades tenen més marge de maniobra.

30.000 euros bruts anuals

En el marc de la llei del sistema universitari (LOSU), s’ha posat en marxa el programa María Goyri, que finança milers de places d’ajudant doctor amb l’objectiu de rejovenir i reforçar la plantilla. No obstant, els tècnics de CYD reconeixen que la seva eficàcia és limitada: els contractes són temporals i sense garantia d’estabilització i la retribució (uns 30.000 euros bruts anuals) resulta «poc competitiva en el context internacional», fet que dificulta l’atracció i retenció de talent.

CYD proposa incentivar financerament els campus que gestionin eficaçment les places de reposició de professorat en els pròxims anys, implementant polítiques sòlides per a l’atracció i retenció de talent acadèmic. Mediavilla posa com a exemple el model català d’ICREA i Iberbasquee (fundació per a la ciència a Euskadi). La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats és una fundació finançada pel Govern català i dirigida pel seu patronat que va néixer en resposta a la necessitat de noves fórmules de contractació que permetessin competir en igualtat de condicions amb altres sistemes de recerca, orientant-se a la contractació del personal científic i acadèmic més extraordinari i de més talent.

Autonomia per contractar

Els tècnics de CYD recorden que els campus, especialment els públics, operen amb una autonomia limitada per a la gestió del personal docent. «No tenen control sobre aspectes clau com la contractació de professors sèniors, retribucions, acomiadaments o promocions», remarquen.

Notícies relacionades

La pressió per les notes dispara ja l’ansietat a 2n de batxillerat: «Vull acabar la ‘sele’ i no tornar a obrir un llibre en la meva vida»

El 60% d’infeccions emergents tenen origen animal: «Els veterinaris som clau en les crisis sanitàries»

Segons l’estadística de l’EUA (l’associació d’universitats europees), Espanya ocupa el lloc 27 de 35 països en autonomia per a la gestió del personal acadèmic. El mes d’abril passat, el Fons Monetari Internacional va recomanar reforçar l’autonomia universitària en contractació, promoció i remuneració dels professors. També vincular el finançament als resultats, així com l’adaptació dels plans d’estudi a la demanda laboral i el reforçament de la col·laboració universitat-empresa.

En el context internacional, el PDI espanyol presenta un envelliment més acusat que als països del nostre entorn. Segons l’Eurostat, dels 27 països de la UE, només Itàlia, Grècia i Txèquia registren un percentatge superior a l’espanyol de PDI per sobre dels 49 anys. En l’altre extrem, a Luxemburg, el 88% del professorat té menys de 50 anys, percentatge que oscil·lava entre el 64% i el 71% en països com Alemanya, els Països Baixos, Xipre, Dinamarca i Croàcia.