Autocura

Acompanyar el dol per Nadal: els professionals que estan al costat de qui ho necessita

El desembre és un mes complex per a les persones que acudeixen a consultes psicològiques o a grups de suport com els que ofereix la Fundació Mémora a Catalunya

Nadal és un moment dalta intensitat a les consultes

Nadal és un moment dalta intensitat a les consultes / Cedida / Banc d'Imatges

4
Es llegeix en minuts
Xavier Oliva

El Nadal és un moment de l’any associat a la il·lusió i a les trobades familiars. Però per a qui està travessant un dol, pot ser un període difícil, i per a qui treballa acompanyant aquest dolor, el desembre pot convertir-se en una etapa especialment exigent. Les professionals de Fundació Mémora, que han acompanyat a més de 16.000 persones en els grups de dol de Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat des de l’any 2014, entre d’altres serveis d’acompanyament al dol, ho saben molt bé. No només treballen les emocions de qui viu una pèrdua, sinó que també han de gestionar les pròpies. La seva experiència, sovint invisible, també és clau.

Carme Cortizo és infermera especialitzada en dol i responsable d’un grup de dol a Girona. “Acompanyar el dolor implica una exposició emocional constant, i protegir el propi benestar és essencial”. Per mantenir l’equilibri, busca activitats que l’ajudin a desconnectar de la rutina: “Llegir i compartir al club de lectura, dibuixar…”. Però, sobretot, insisteix en la importància de continuar formant-se. “Participar en tallers de benestar i d’acompanyament al dol, on sempre hi ha una part de treball personal que m’ajuda a regular-me”.

Aquest esforç d’autocura és el que els permet continuar endavant per atendre les persones que arriben buscant ajuda. I al desembre, aquestes demandes es multipliquen. Cristina Mombrú, psicòloga de la Fundació Salut i Persona i coordinadora dels grups de dol de la Fundació Mémora, ho resumeix així: “És fonamental mantenir espais de desconnexió fora de la feina”. Però quan un cas pesa més del que és habitual, no dubta: “Compartir-lo amb els companys evita la sobrecàrrega individual”.

Els grups de dol són un recurs que ofereix la Fundació Mémora /

Cedida / Banc d'Imatges

Desembre a les consultes

Aquestes professionals presencien cada any com els pacients viuen les festes amb inquietud. Teresa Lapiedra, infermera especialitzada en dol de l’Hospital Santa Caterina de Salt i responsable d’un grup de suport a Mémora Girona, ho descriu així: “Sovint hi ha un canvi en les inquietuds de les persones que consulten quan s’acosta el Nadal”.

Aquestes inquietuds són, sobretot, emocionals. “La majoria estan relacionades amb allò que tenen por de sentir”. Per això, diu, les consultes s’omplen de preguntes: “Com celebrar les festes, si s’han de mantenir o canviar els rituals… Normalment, se centren molt a demanar eines pràctiques i estratègies”. I també apareix la culpa. “Pot aflorar la culpa per no ser capaços de gaudir de les festes… sobretot per les diferents maneres de viure el dol dins d’una família”.

Un dol més complex

Montse Baldellou, psicòloga i responsable d’un altre grup de dol de la Fundació Mémora, descriu les emocions dels seus pacients com a intenses. “Durant el mes de desembre les emocions s’intensifiquen; la tristesa és més profunda i la pèrdua es fa més evident davant les trobades familiars”. La melangia, en aquest sentit, és la predominant. “Poden despertar-se sentiments de melangia i nostàlgia… i és habitual que hi hagi ambivalència emocional, perquè en algun moment es pot sentir alegria i en un altre un gran buit”.

Quan la pèrdua és recent o inesperada, apareix un altre tipus de sentiment: “Sovint s’experimenta ràbia, perquè les festes continuen celebrant-se”, motiu pel qual moltes persones es retiren a la recerca de calma. “Pot generar la necessitat d’aïllament i d’estar en espais més tranquils”, explica l’experta.

Sobre si el desembre és el mes més dur, Baldellou matisa: “No l’assenyalaria com a tal, perquè el dol no és universal… Però sí que és un mes més sensible”. El motiu, diu, és evident: “L’ambient festiu i l’alegria dels altres es converteixen en un recordatori dolorós del buit que senten”.

Nous rituals vs antics

Per a Cortizo, “les tradicions familiars estan carregades de memòria i de vincle, i per això poden ser alhora font de consol i de dolor”. No hi ha una fórmula única: “El més important és que les decisions siguin flexibles, parlades i respectuoses amb cada ritme”. En aquest sentit, recomana converses prèvies. “Si algú vol dir unes paraules, si es vol fer un brindis en honor de la persona difunta…”, perquè “crea un espai de seguretat per a tothom”, apunta. Altres famílies, simplement, decideixen no celebrar res.

El dol pot enfrontar-se a algunes dificultats durant el Nadal /

Cedida / Banc d'Imatges

Com viure el dol per Nadal?

Per a Lapiedra, el paper dels professionals és fer entendre als pacients que s’han de “donar permís per sentir, adaptar-se i cuidar-se”. Ensenyen a planificar les festes des de l’honestedat emocional. “Planificar els dies segons les seves necessitats, normalitzar sentir-se ambivalent”, assegura. I recorden sempre la premissa clau: “Encara que hagis planificat, has de permetre’t no fer alguna cosa si en aquell moment no pots sostenir-la”. Anticipar-ho amb la família també és essencial: “Si sorgeix la necessitat de retirar-se uns minuts, que hi hagi respecte i es permeti aquest espai”.