Salut demana ferun "bon ús" de les baixes laborals

La conselleria empapera els CAP amb fullets en una campanya publicitària sobre les conseqüències de l’augment d’incapacitats temporals entre els treballadors.

Salut demana ferun "bon ús" de les baixes laborals
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un treballador que tingui una indisposició i acudeixi aquests dies a un centre d’atenció primària (CAP) per ser examinat pel metge de capçalera i sol·licitar la baixa es pot trobar el cartell següent penjat a la sala d’espera: "Catalunya té el 17% d’afiliats a la Seguretat Social de l’Estat espanyol, però acumula el 25% de les baixes laborals de tot l’estat. Fer-ne un bon ús és també la teva responsabilitat".

El cartell no és una iniciativa particular d’un grup de gestors o facultatius d’un centre concret, sinó una iniciativa dissenyada i coordinada per la Conselleria de Salut, que ha decidit llançar una campanya publicitària "amb l’objectiu de difondre informació sobre el bon ús de les prestacions d’incapacitat temporal", confirmen en la conselleria. És per això que ha empaperat els taulons informatius de nombrosos centres de salut amb fulls amb el missatge esmentat, i també ha publicat apunts a les xarxes socials. S’hi recorda que "la baixa mèdica és una decisió mèdica, no personal ni laboral" i que "quan fem servir la baixa laboral amb responsabilitat, reforcem la confiança, promovem la salut i contribuïm a una societat més justa i eficient". En el departament d’Olga Pané afirmen que tenen "l’obligació de vetllar pel bon ús d’aquestes prestacions" i "el deure de comunicar aspectes clau sobre el seu ús i gestió, perquè els ciutadans estiguin degudament informats sobre els drets, deures i altres qüestions rellevants".

"Exigim que la retirin. Un treballador no ha de fer un ús ni responsable ni irresponsable d’una baixa. És un dret i la concedeix un metge. Aquesta mena de missatges culpabilitzen els treballadors", replica el secretari de polítiques sindicals d’UGT de Catalunya, Òscar Riu. "És un missatge perillós, perquè pot inculcar a algú la idea que no està bé que vagi a cal metge i que abusa d’un dret i vagi a la feina malalt", afegeix.

No és l’única iniciativa que prenen ni en la conselleria ni en altres àmbits del Govern sobre aquesta qüestió, a fi de controlar l’augment progressiu d’incapacitats temporals, fet comú a tot Espanya i una gran part d’Europa. Segons les últimes dades de l’INE, que únicament desagrega aquestes xifres en l’àmbit estatal, uns 962.000 treballadors falten cada setmana a la feina a tot Espanya a causa de malaltia. Representen el 4,3% del total d’ocupats. Fa cinc anys el volum d’absències justificades per aquesta raó era del 3,4% i fa 10 anys del 2,1%.

Diversos factors

Aquest increment de les absències s’explica mitjançant diversos factors. Algunes organitzacions, com la CEOE, que ha endurit el discurs referent a això, el vinculen a una falta de "cultura de l’esforç" i repeteixen que moltes d’aquestes baixes es produeixen "els dilluns i els divendres", segons va destacar recentment el seu president, Antonio Garamendi. En els sindicats apunten a l’allargament de les llistes d’espera, l’envelliment de la població treballadora o la visibilització dels problemes de salut mental, entre d’altres.

Notícies relacionades

Més treballadors absents impliquen més recursos públics per costejar les prestacions per incapacitat temporal, fet que preocupa els gestors de la Seguretat Social. Segons un informe publicat enguany pel Banc d’Espanya, l’Estat inverteix uns 15.000 milions d’euros a l’any en prestacions per incapacitat temporal, aproximadament un 1% del seu PIB, pràcticament el mateix que gasta en defensa o els recursos que destina el pressupost comú de la Unió Europea.

En aquest sentit, Espanya s’ha convertit en el tercer país de la UE amb més proporció d’empleats de baixa, si bé inverteix menys en prestacions que Alemanya, els Països Baixos i Suècia, que destinen entre l’1,5% i el 2% del PIB.

Temes:

CEOE UGT