Isabel Rodríguez, ministra d’Habitatge i Agenda Urbana: "El problema d’accés a l’habitatge no està en el crèdit: és una falta d’oferta"

El model pilot de la dana estava molt acotat a una realitat de municipis que s’havien vist afectats per aquesta riuada. Però crec que les condicions amb què sortiran aquests habitatges poden resultar atractives per a algunes persones o entitats jurídiques que vulguin desprendre’s d’aquest patrimoni i que vulguin contribuir a la conformació del parc públic.

L’habitatge a Espanya s’encareix a un ritme rècord.

Es confirma el que estem dient des de les posicions ideològiques que represento i des del Partit Socialista: el mercat per si sol no funciona i amb els drets no es mercadeja. És per això que volem crear aquest parc públic, l’única manera de parar aquest mercat salvatge que s’està menjant les rendes de les famílies perquè uns quants facin negoci.

¿Considera que el mercat està millor avui que quan va començar aquesta última legislatura?

Quan va començar aquesta legislatura hi havia uns quants milions menys de persones vivint en aquest país, però el que tinc ben clar és que aquest problema el tenim com a conseqüència dels errors del passat, que van passar per una bombolla especulativa que va tenir drames en aquest país en forma de desnonaments, d’acomiadaments en el sector de la construcció, i que va fer que durant els 15 anys següents es construís zero habitatge públic a Espanya. El dèficit de què avui parteix el nostre país per atendre la demanda ve sobretot per l’absència de construcció pública i privada després de la crisi financera de l’any 2008.

¿I aguantarà el Govern aquesta legislatura per impulsar aquestes mesures i arrencar el Pla Estatal d’Habitatge (2026-2030)?

Jo el que sé és que aquest Govern és bo per atendre el dret a l’habitatge. Sense aquest Govern, ens hauríem passat quatre anys més sense complir el mandat constitucional de desplegar una llei de dret a l’habitatge, i segurament estaríem atenent aquest problema amb una visió molt diferent. Aquests anys que queden de legislatura són molt importants per sostenir el model públic pel qual treballa aquest Ministeri i aquest Govern.

Però sense Pressupostos Generals de l’Estat aprovats. ¿No s’estan veient limitades les polítiques del ministeri?

En absolut. De fet, l’empresa d’habitatge ja té disposats 1.300 milions de cara a l’any vinent. Les comunitats autònomes tenen sobre la taula 7.000 milions d’euros per fer polítiques d’habitatge amb el Pla Estatal d’Habitatge, i els empresaris i promotors del nostre país, 1.300 milions d’euros per desenvolupar una indústria que ens permeti construir abans i fer-ho també amb millors qualitats per als habitatges. Per tant, nosaltres tenim perfectament articulada la disposició de pressupost sabent que aquesta és una política prioritària.

Els avals als joves i les famílies amb menors al seu càrrec per a la compra de primer habitatge han sigut qüestionats pels tipus més alts a què es concedeixen els préstecs. ¿Hi ha d’haver més control sobre els bancs?

El que busquem és donar cobertura a les persones que no tenen aval, i en aquests moments estem també reformulant aquest conveni amb la banca. Però crec que ara mateix el problema d’accés a l’habitatge no està en el crèdit: és una falta d’oferta.

¿El Govern no es planteja reduir o suprimir l’impost a la compra de primer habitatge?

Hi ha qui ho arregla tot partint de la reducció d’impostos; que normalment no acaba repercutint en el beneficiari, sinó que, quan hi ha una baixada d’impostos sobre un bé, se l’acaba carregant o emportant el que disposa el bé i no el que adquireix el bé. Un descompte de cinc punts pot acabar repercutint en un increment del cost.

¿I gravar més els grans tenidors per estimular l’oferta?

Sí, sobretot els inversors estrangers. Hi ha zones del nostre país on el 30% dels habitatges s’estan venent a estrangers.

Acaben d’aprovar també fa uns dies un nou aval per garantir el cobrament de la renda als propietaris que ofereixin lloguers assequibles. ¿Creu que hi ha tanta por de la morositat?

Crec que hi ha interessos que alimenten aquesta por: alguns en forma de partits polítics i altres en forma d’empreses que fan negocis amb aquesta por. S’ha de recolzar qui més ho necessita. Aquests avals estaven ja previstos en l’anterior Pla Estatal d’Habitatge, però no van ser utilitzats per les comunitats i hem cregut necessari intervenir.

¿I no és donar la raó a l’alarmisme que hi ha entorn de l’okupació i els impagaments per part dels inquilins?

En cap cas. El que els treu la raó són les oficines [per atendre trucades per okupació] que ells munten i després no reben cap tipus de trucada per atendre cap qüestió al respecte.

Notícies relacionades

La Generalitat estudia recórrer al sector privat per construir presons

La pluja obliga a suspendre avui les classes a 30 escoles de València

Fa la sensació que el mercat està pensat per viure en parella, però cada vegada hi ha més gent sola, joves i gent gran. ¿Contemplen ampliar el rang de beneficiaris més enllà dels col·lectius vulnerables definits?

Precisament Casa 47 vol donar resposta a això. El problema que pateix el nostre país és de majories: de persones treballadores que viuen soles o en parella o amb amics, però que amb el seu sou no poden pagar el seu habitatge, o aquest s’emporta el 50%, el 60% o el 70% del seu sou. Per això aquest instrument que posem en marxa no està dirigit a les persones vulnerables. Per a això tenim altres polítiques com l’habitatge social, l’habitatge protegit. Per atendre les persones vulnerables s’han de posar en marxa els serveis de protecció social, competències que recauen en les comunitats autònomes.