EL PERIÓDICO de l’Hospitalet, Tema del diumenge

L’Hospitalet de Llobregat està de celebració, ja que dimarts vinent, dia 15, es compleixen cent anys del moment en què el rei Alfons XIII li va atorgar el títol de ciutat. És per això que EL PERIÓDICO d’aquest diumenge oferirà una àmplia panoràmica del passat, el present i els reptes de futur que afronta el segon municipi català en nombre d’habitants.

Així, es posarà l’accent en la primera escola d’adults creada a Catalunya, a la parròquia de Can Serra, el 1975, un moment en què la localitat havia viscut una forta onada migratòria (procedent d’altres parts d’Espanya) i prop d’un terç de la població de la localitat era analfabeta. El relleu ha sigut pres ara per l’Escola de Vida del barri de la Florida, un centre que busca enfortir la cohesió social de l’Hospitalet amb cursos que cada any acullen prop d’un miler de nous ciutadans. A més, també s’inclouran dues entrevistes amb dos alcaldes de llarg mandat al capdavant de la ciutat, com són Celestino Corbacho (1994-2008) i la seva successora, Núria Marín (2008-2024), que ofereixen punts de vista diversos i complementaris sobre quina ha sigut la trajectòria socioeconòmica de la ciutat i quins són els reptes pendents per als pròxims anys.

No s’oblidarà tampoc com ha sigut l’evolució que ha experimentat l’Hospitalet al llarg d’aquest segle des del punt de vista dels seus habitants, a través de les vivències de tres veïns, pertanyents a generacions completament diferents. O la inclusió d’un referent cultural de la ciutat, com Salamandra, una sala de concerts que també està d’aniversari (30 anys) i que ara aborda una ampliació, al seu històric local de l’avinguda del Carrilet.

Móstoles

D’altra banda, coincidint amb les pàgines que EL PERIÓDICO dedicarà al municipi riberenc, en el suplement dominical Entendre-hi més s’analitza la situació actual de Móstoles, localitat madrilenya que comparteix amb la catalana la seva mateixa condició de segon nucli urbà més gran de la seva comunitat i el fet d’haver crescut de manera vertiginosa en les últimes dècades a l’empara d’una gran urbs, en el seu cas Madrid.

Notícies relacionades

La ‘cosina’ sevillana visita la Moreneta

D’antic teatre a superlaboratori

Móstoles va experimentar un desenvolupament demogràfic exponencial en els anys 70 i 80 del segle passat (en el cas de l’Hospitalet, el gran augment es va produir en els anys 50 i 60), durant els quals va passar dels 2.800 habitants que tenia a mitjans de la dècada del 1960 als 185.000 que sumava el 1989, i es va convertir en la ciutat–dormitori de Madrid.

Des d’aleshores, la localitat s’ha dotat de molts serveis –té tres hospitals, 38 escoles, 13 instituts, tres parades de metro, dues de Rodalies i un campus universitari, el de la Universitat Rei Joan Carles–, però els seus 217.000 veïns actuals continuen depenent diàriament de Madrid –sis de cada deu habitants de Móstoles en edat de treballar tenen els seus llocs de treball a la capital– i demanden "una ciutat per viure, no només per dormir-hi". A aquest desig s’hi afegeix el seu alcalde, Manuel Bautista, que els ha promès noves instal·lacions esportives i culturals, així com una àrea comercial al centre que tingui un cine, un equipament del qual la ciutat encara no disposa malgrat la seva elevada població.