Conflicte laboral a la sanitat

"Se’ns menja la paperassa"

Complimentar formularis, renovacions de receptes, emetre justificants d’assistència, gestionar baixes laborals… formen part del dia a dia d’un metge de família. Introduir la figura de l’administratiu en salut és una de les demandes.

Un 74% dels metges asseguren que se senten atrapats per la burocràcia

"Se’ns menja  la paperassa"
3
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

El 55% dels metges espanyols volen més temps per als seus pacients. I un 74% se senten atrapats per la burocràcia: es queixen que la paperassa clínica afecta la qualitat de l’atenció als pacients que van a les seves consultes. Una cosa que també lamenten els mateixos usuaris: al 85% els agradaria que els seus facultatius els dediquessin més atenció. "No és res aliè a la realitat que vivim. Ho estem parlant des de fa molt temps. Molts dies, se’m menja la paperassa", expressa Carlos Durán, responsable del grup de treball de salut digital de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG).

Les dades anteriors procedeixen d’una enquesta entre més de 1.000 professionals sanitaris i 5.000 pacients d’Espanya, França, Alemanya, el Regne Unit i Suècia. L’estudi, titulat Time to Care Report 2025, reflexa que els metges apunten a la càrrega administrativa com la seva principal font de frustració. Amb dades del sondeig, un de cada quatre professionals dedica almenys dues hores diàries a la documentació, una xifra encara més gran a Suècia i el Regne Unit.

Símptomes de ‘burnout’

Si es parla d’Espanya, l’escenari no millora. Un 74% dels metges espanyols enquestats opinen que la documentació clínica afecta la qualitat de la interacció amb els seus pacients, i supera en 17 punts percentuals la mitjana europea. A més, un 38% experimenta símptomes associats a la síndrome del burnout, que relacionen amb la sobrecàrrega administrativa.

"La burocràcia constitueix un dels principals problemes de la medicina de família a Espanya i és un factor decisiu en la sobrecàrrega laboral que empeny molts professionals a allunyar-se d’aquesta especialitat", afirma Jaime Bona, coordinador del Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial i Salut Digital de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC).

Cada dia, explica, han d’invertir temps a complimentar formularis, sol·licitar renovacions de visats per a receptes hospitalàries sense canvis previstos, emetre justificants d’assistència, gestionar baixes laborals per processos lleus que no requereixen intervenció mèdica i atendre altres tràmits no clínics.

El resultat és clar: menys temps per a l’atenció directa, menys minuts per escoltar i acompanyar els pacients, menys espai per a la prevenció, l’educació sanitària i l’abordatge integral. "I a més, un desgast emocional creixent derivat de la sensació de treballar a contracorrent i de veure com el temps que s’hauria de dedicar a fer medicina es consumeix en tràmits que no sempre tenen sentit", indica el metge.

Les mesures per reduir la càrrega burocràtica en la medicina de família porten anys sobre la taula, tot i que la implantació continua sent desigual entre comunitats autònomes, expliquen els facultatius. Entre les mesures esmentades figuren, per exemple, la creació de la figura de l’administratiu en salut, destinada a alliberar els metges de tasques burocràtiques que no requereixen la seva intervenció. Aquest professional ja existeix en comunitats com Catalunya, on el pla de reforma de l’atenció primària, iniciat en 27 CAP, inclou eines d’intel·ligència artificial i més pes dels administratius per "desburocratitzar" la feina de metges i infermeres.

En comunitats on això encara no ha passat, els metges apressen a crear aquesta figura "amb perfils i permisos oportuns", demana María Isabel Moya, vicepresidenta primera de l’Organització Mèdica Col·legial. Ella també es queixa del temps que ha de fer servir en aquesta paperassa. "Soc radiòloga i, cada matí, més de la meitat del temps el dedico a fer tasques burocràtiques, sol·licituds o paperassa, coses que no aporten valor", assenyala.

Notícies relacionades

"En l’atenció primària, des de molt abans de la pandèmia, un dels aspectes que sempre s’han demandat ha sigut la desburocratització de les consultes. Els pacients no tenen la percepció d’estar en un entorn on puguin parlar amb el seu metge tranquil·lament. Tot són presses i més presses", afegeix Moya.

Una part de la burocràcia es pot alleugerir amb intel·ligència artificial. El 6% dels professionals sanitaris espanyols afirma utilitzar regularment eines de documentació basades en IA en la seva pràctica habitual. És una xifra inferior a la mitjana europea, on un 13% dels metges les utilitza diàriament, explica el doctor Jorge Pérez Hermilla, director a Espanya de Tandem Health, empresa europea de tecnologia sanitària.

Temes:

Medicina Intel