Fins a 18 menús en tot un tetris de dinars

Sense lactosa, sense gluten, vegà, sense ou... davant l’allau de peticions de menús específics, alguns centres han començat a reclamar un certificat mèdic que confirmi la intolerància de l’alumnat a determinats aliments per evitar que respongui a un caprici.

Comedor de la escuela Poeta Foix, en Barcelona, este trimestre. / Sandra Román

Tot i que fa tot just uns mesos que és llei (el Consell de Ministres va aprovar el reial decret l’abril d’aquest any), l’escola catalana fa temps que avança a ritme desigual cap a la reducció d’aliments processats o ultraprocessats i l’increment de productes frescos, de temporada, locals i ecològics en els menús dels menjadors escolars. Fa 20 anys que funciona el programa PReME (Programa de Revisió de Menús Escolars), fruit d’un conveni entre els departaments de Salut i Educació, que ofereix als centres educatius la revisió de la programació dels seus menús, amb l’elaboració d’un informe amb suggeriments per millorar la qualitat de l’oferta, que van des de desterrar els aliments ensucrats fins a incrementar la proteïna d’origen vegetal.

Malgrat que la participació en programes com és el cas del PReME o, a Barcelona, el MEMSS (Menjadors Escolars Més Sans i Sostenibles) és voluntària, l’interès per millorar la qualitat dels menús escolars i reduir el malbaratament alimentari és cada vegada més generalitzat.

Cada vegada és menys habitual que al menú escolar hi hagi salsitxes de frànkfurt i més que hi hagi hummus d’albergínia, per exemple. Malgrat que les famílies de vegades mostren reticències al no entendre, per exemple, per què els nens han de menjar pa integral "si no estan de règim" (una de les preguntes/queixes més habituals), el canvi cultural iniciat fa temps sembla imparable. "Una de les coses que es treballen amb les escoles és l’acceptabilitat, tant de l’alumnat com de les famílies", explica a EL PERIÓDICO Anna Pérez, tècnica del Servei de Salut, Escola i Comunitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Treballar les resistències

"És important treballar les resistències", afegeix Maria Tarafa, des de la secció de polítiques alimentàries urbanes de l’Ajuntament de Barcelona. Tot canvi cultural genera resistències i hi ha una realitat que és que a l’escola coincideix tota la ciutadania: la que es queixa perquè ja no hi ha natilles de postres i la que protesta perquè hi ha poca fruita.

Les dues tècniques coincideixen que els resultats amb les escoles que acompanyen són positius. Han augmentat els llegums als primers plats i ha disminuït la presència de carn vermella o processada. Després d’anys de treball, avui no és estrany que quatre dels cinc dies a la setmana les postres siguin fruita de temporada i el cinquè sigui iogurt natural. L’hamburguesa vegetal forma ja part de la quotidianitat de milers de criatures catalanes, una cosa que, malgrat les reticències inicials, al cap de poc temps són agraïdes per les famílies, que en no poques ocasions senten que poden relaxar-se amb els sopars, ja que els seus fills ja han menjat de manera saludable al migdia.

Un altre dels reptes de les cuines escolars és la gestió d’un gran volum de menús diferents provocats, principalment, per l’increment de les al·lèrgies i intoleràncies. "Hi ha dies que imprimeixo fins a 18 menús diferents", revela la coordinadora de menjador d’una escola pública de Barcelona d’una sola línia.

Notícies relacionades

N’hi ha prou amb entrar en la pàgina web dels menús de qualsevol escola catalana per certificar-ne la complexitat. Menú sense lactosa, menú sense gluten, menú sense peix, menú vegà, menú vegetarià, menú sense porc, menú per als al·lèrgics a l’ou, menú per als al·lèrgics a la fruita seca...

Davant l’allau de peticions, en algunes escoles han començat a demanar un paper del metge que confirmi la intolerància.

Temes:

Barcelona El Periódico de Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris

Els agents rurals extremen el control de la zona zero de la pesta porcina i no descarten ampliar el rastreig fins als 20 quilòmetres

‘Prepara’t. Protegeix-te. El teu kit sempre a punt!’