La caça s’erigeix com a solució a la crisi de la pesta porcina
Les societats cinegètiques asseguren que els seus membres se senten «injustament estigmatitzats, poc compresos i escassament valorats» / A Catalunya hi ha actualment unes 60.000 llicències
La crisi de la pesta porcina a Catalunya ha deixat en evidència la proliferació de senglars i ha fet girar les mirades, a la recerca d’ajuda, cap als caçadors, un sector que no sempre ha tingut bona premsa. En dona fe el president de la Federació Catalana de Caça, Joaquín Zarzoso, que denuncia que són un col·lectiu "injustament estigmatitzat, poc comprès i escassament valorat". Zarzoso defensa que els caçadors "cuiden el territori, vetllen per l’equilibri dels ecosistemes i recolzen els que més pateixen les conseqüències dels desequilibris poblacionals", com els agricultors. "No som un problema; som part de la solució", reinvidica.
Aquests dies la faceta de part de la solució és més real que mai. El president Salvador Illa admetia que hi ha "excés de senglars" i plantejava la necessitat d’eliminar-los de manera controlada. En declaracions a aquest diari, Enric Vélez, president de l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya (Agrupcat), va assegurar que hi ha un centenar de caçadors formats que podrien activar-se per fer batudes si l’Administració ho requereix.
També insta que els permisos extraordinaris per caçar senglars pels danys que aquests generen en cultius siguin únicament "comunicacions", ja que d’aquesta manera s’agilitza poder actuar davant aquesta problemàtica que creix per l’increment d’aquesta fauna salvatge.
Actualment, hi ha a Catalunya unes 60.000 llicències de caça. Cada caçador disposa d’una mitjana de dues armes i s’ha de diferenciar bé entre les escopetes (utilitzades per a caça menor ) i els rifles (fets servir per a la caça major). Segons Joaquín Zarzoso, hi ha "com a mínim" una agrupació o colla de caçadors en cada municipi, tot i que en alguns casos n’hi pot haver fins i tot més.
Aquestes societats de caçadors són titulars de les àrees privades de caça i el responsable de la colla és qui s’encarrega d’organitzar les batudes. Així, s’ocupa de senyalitzar correctament la zona de caça, que sol cobrir una superfície d’entre 200 i 500 hectàrees, i d’ubicar els caçadors. També es pot caçar en terrenys privats cedits pel propietari. I hi ha reserves nacionals de caça, gestionades per l’Administració o zones de caça controlada, com per exemple a Collserola i el Garraf.
La temporada de caça a Catalunya va començar el 7 de setembre per a algunes espècies, com el senglar, el mufló i la daina, i el 12 d’octubre per a la resta de fauna. Acabarà entre el febrer i el març. No obstant, el senglar es pot caçar tot l’any, ja que fora del període oficial l’Administració autoritza les batudes si existeix risc sanitari o si la presència d’aquests animals genera danys en l’agricultura o provoca accidents.
La temporada de caça major de l’any passat, dels 89.835 animals capturats, 66.444 van ser senglars. Però amb permisos excepcionals fora de temporada es van capturar "prop de 80.000 senglars", assenyala Zarzoso. La resta d’animals caçats van ser cabirols (17.632), cérvols (3.368), daines (1.457), muflons (613) i isards (280). En caça menor, es van atrapar tords (622.457), conills (424.569), tudons (190.680) i perdius vermelles (77.415), entre altres espècies.
Programa de seguiment
Des del 1998, la Generalitat i la Diputació de Barcelona tenen un programa de seguiment de les poblacions de senglars que hi ha a Catalunya i de les actuacions de caçadors. Fins a la temporada de caça 2023/24 s’han registrat 102.163 batudes amb 241.652 senglars caçats. Aquests últims anys els caçadors ja han anat advertint del "descontrol" de certes espècies de fauna salvatge, principalment senglars i conills. "Les seves poblacions han augmentat més del que l’entorn pot assumir i això ha generat problemes en zones rurals i urbanes", recorda Zarzoso. Malgrat això, els caçadors, que es reivindiquen com a peça clau per solucionar el problema, no se senten avalats.
Dani Pagerols, president de la Societat de Caçadors Navàs-Gaià, adverteix que el sector està en una situació "crítica": "Cada vegada hi ha menys caçadors i la gent jove no s’implica. Tenim moltes traves burocràtiques i pressions d’animalistes". Tot i així, assegura que el col·lectiu està "disposat a fer el que faci falta", però reclama més entesa entre l’Administració, el sector i el món rural.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- «Em considero absolutament una pagesa, i a molta honra»
- Tres menors exhibeixen una pistola d’airsoft en un centre comercial de Salt, s'encaren amb els vigilants de seguretat i els fereixen
- Bretxa EUA-Europa Trump assalta amb acarnissament Europa i els seus líders: «Són febles. No saben què fer»
- Sentència del fiscal general Aquestes són les proves amb què el Suprem ha condemnat el fiscal general
- Ciclisme L’NSN Cycling Team d’Andrés Iniesta presumeix d’identitat barcelonina
