Batudes per aplicació mòbil

El primer que es fa en una batuda de caça és delimitar el perímetre de bosc en el qual es dispararà. Es fa per seguretat davant el risc de qualsevol accident i per això es prohibeix l’accés a la zona vedada a qualsevol persona no autoritzada. No obstant, els caçadors es troben moltes vegades que ciclistes, motoristes o excursionistes se salten aquest perímetre i creen una situació de perill.

Els caçadors, com els de la colla de Cassà de la Selva a qui ha acompanyat EL PERIÓDICO en aquest reportatge, col·loquen a l’entrada de l’àrea vedada una autorització municipal per tallar el camí, juntament amb una placa que anuncia la batuda i una cinta que prohibeix el pas. "Per desgràcia de tant en tant n’hi ha que hi entren i això és un problema, per la seva seguretat i la nostra. Demanem més respecte", explica el president de la societat de Caçadors de Cassà de la Selva, Albert Mias Vilà, i afegeix que "les multes per saltar-se la prohibició van dels 1.000 als 3.000 euros".

Per això insta els Agents Rurals a controlar els accessos quan es caça i puguin sancionar les persones que fan cas omís del precinte, al desconèixer que el 80% dels boscos catalans són privats. Des de fa uns anys, els caçadors de Girona fan entre dues i tres batudes setmanals per capturar senglars, ja que ha crescut la seva presència en bona part de la zona forestal catalana. Davant les dificultats per aconseguir que els usuaris del bosc respectin la prohibició de pas han posat en marxa una prova pilot per millorar la convivència i evitar accidents. Es tracta d’una aplicació mòbil gratuïta que informa en temps real sobre les batudes de caça que s’estan realitzant i les programades amb un màxim de dos dies d’antelació. D’aquesta manera, davant la convocatòria d’una cacera un excursionista sap per on no ha de passar. L’aplicació és complementària a la senyalització física que els caçadors posen al bosc per alertar de la seva presència i que la resta d’usuaris ja coneixen.

Fase de prova

A més, aquesta aplicació emmagatzema informació sobre els exemplars atrapats i els que han vist per la zona però segueixen vius i en llibertat, per la qual cosa pot ser una eina per a l’Administració per aconseguir aquestes dades i controlar la fauna silvestre. Aquesta nova aplicació està en fase de prova als boscos d’algunes poblacions de Girona i, en cas d’èxit, es pot traslladar a la resta de zones de caça de Catalunya.

"El dia abans de la batuda pengem a l’aplicació la zona on serem i l’horari, així tothom sap quan es caça", remarca Albert Mies, que també és cap de colla dels caçadors de Cassà, a més de dir que "demanem a la gent que ho respecti i no entri dins del terreny vedat i així actuar amb més serietat".

Malgrat reconèixer que els caçadors "no estem ben vistos" per part de la societat, Mies ha destacat la seva importància per gestionar el descontrol de la fauna silvestre, com el senglar, tant pels danys que pot causar en l’agricultura, els riscos per a la conducció si entren en carreteres i la transmissió de malalties.

En aquesta zona de Girona les batudes de caça dels últims tres anys han fet baixar la densitat de senglars, tot i que si al bosc hi ha molt aliment, com glans, es poden tornar a reproduir i créixer, expliquen els caçadors. Per això s’acostumen a col·locar envoltant un perímetre mentre els anomenats "gossers" van amb gossos que atien els senglars i els fan sortir cap a on són els tiradors, ubicats estratègicament per disparar a la que veuen un exemplar.

Així van caçar en aquesta jornada vuit senglars que són transportats a un centre carni per netejar-los i amb totes les garanties sanitàries vendre’ls a trossos en altres països d’Europa. Mies explica que hi ha poc autoconsum, ja que cada exemplar capturat cal portar-lo després al veterinari per saber que no té cap malaltia.

En aquesta batuda van participar una vintena de caçadors amb uns 25 gossos. Els mateixos caçadors crien aquests gossos i els entrenen malgrat les traves burocràtiques amb què es troben per poder fer-ho. La normativa els obliga a tenir habitacles en condicions per guardar-los.

Abandó de l’Administració

Per seguretat, també porten una roba reflectora, de color taronja o groc, obligatori en la caça major, i així poder ser reconeguts per un altre tirador. En la batuda celebrada a Girona els caçadors van posar ràdios enceses a prop de la carretera perquè els senglars s’espantessin i no les creuessin i així evitar un sinistre de trànsit.

Notícies relacionades

Els agents rurals extremen el control de la zona zero de la pesta porcina i no descarten ampliar el rastreig fins als 20 quilòmetres

‘Prepara’t. Protegeix-te. El teu kit sempre a punt!’

Els caçadors també lamenten que l’administració els tingui abandonats en tot el tema de control de la fauna salvatge, ja que hi ha un creixement d’espècies com el senglar o el cabirol, quan podrien actuar com en el cas de la pesta porcina africana que manté confinada Collserola. En aquest sentit, recorden que "el caçador assumeix totes les despeses, no només les llicències i els permisos, també armes, bales, roba, animals… són milers d’euros a l’any".

Davant el risc per la pesta orcina africana, la Federació Catalana de Caça recomana als caçadors extremar les mesures de bioseguretat abans i després de les sortides. S’insta a netejar els gossos al finalitzar la jornada així com els transports en què vagin els gossos i eliminar restes orgàniques i de fangs. Els mateixos caçadors han de canviar-se de roba i calçat després de la jornada, rentar la roba utilitzada a temperatures molt altes i no transportar restes de senglars entre municipis.