Tarragona es fixa en Mèrida per rellançar el seu patrimoni històric

Tarragona vol que el seu patrimoni romà estigui a l’altura dels conjunts històrics de Mèrida, a Extremadura, i de Conca, a Castella-la Manxa. Amb 570.000 visitants anuals als monuments romans amb segell de patrimoni mundial, cal una estratègia conjunta de les administracions que compleixi el requeriment de la Unesco de gestionar-se mitjançant un consorci públic. A falta de casos equivalents a Catalunya, la ciutat s’ha fixat en la capital extremenya, a una certa distància en termes de visites, amb poc més de 400.000 a l’any, però molt més avançada en la creació d’un òrgan transversal de gestió del patrimoni.

Avui es compleix un quart de segle des que la Unesco, reunida a París, va decidir que el passat monumental de Tarragona havia de pertànyer a tota la humanitat, i va posar Tàrraco en un espai privilegiat de la seva llista representativa del patrimoni mundial.

Nou òrgan

Fins ara, la ciutat mantenia un deute pendent amb l’organisme internacional, que obliga les administracions públiques de cada territori a agrupar-se per vetllar juntes per la conservació, la recerca i la difusió del patrimoni. Tarragona, com a única ciutat catalana amb la medalla internacional, ha encapçalat la reclamació d’un consorci davant la Generalitat i l’Estat fins que, ara que es compleix l’efemèride, ha sigut possible desencallar-lo.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, anunciaven al setembre la creació del Consorci de Tàrraco. El nou òrgan encara un 2026 molt transcendental en què s’hauran d’establir la plantilla de personal, l’organigrama, el traspàs de la gestió dels monuments, les places públiques de direcció i la destinació de les inversions. Serà totalment operatiu l’1 de gener del 2027.

L’aliança és pionera a Catalunya i observa com a referents les ciutats de Mèrida i de Conca –que també van ser capitals de la Hispània romana– i els seus respectius consorcis. Els tarragonins aspiren a desenvolupar un model nou, "adaptat a les característiques pròpies i al context de Tarragona", en paraules del regidor de Patrimoni tarragoní, Nacho García Latorre, que ja revela algunes diferències importants.

Espais encara en ús

Mèrida ha sigut clau per importar la fórmula de consorci: l’associació extremenya va néixer el 1996 responent a una necessitat política, després d’aconseguir la declaració de la Unesco només tres anys abans. Els primers antecedents d’aliances administratives ja es troben en la dècada de 1960. "Mèrida té un patrimoni viscut, perquè moltes de les restes tenen més de 2.000 anys, però també és un patrimoni viu, perquè aquests espais encara es fan servir avui dia. La nostra responsabilitat és garantir la conservació del patrimoni", diu el director del Consorci de Mèrida, Félix Palma.

La diferència principal entre els consorcis de Mèrida i Tarragona serà en els pressupostos operatius. Mentre que l’extremeny va rebre el 2024 uns 6,5 milions d’euros, el tarragoní arrencarà amb només 3,9 milions d’euros de la Generalitat i l’Ajuntament. I és que Mèrida disposa d’aportacions públiques i privades: només entre el 10% i el 12% del total procedeix de les cinc institucions consorciades, que són l’Ajuntament, la Diputació de Badajoz, l’Assemblea d’Extremadura, la conselleria autonòmica de Cultura i el Ministeri de Cultura.

Notícies relacionades

La migranya triga una mitjana de 6 anys a ser diagnosticada

Contra els rumors de les balises V16

"El pressupost és un dels problemes que tenim. Ens falten inversions de les administracions públiques; el Consorci al final és un compromís ferm i decidit", afirma Palma. D’aquesta manera, el 90% del pressupost anual (5,85 milions) procedeix de les aportacions privades, principalment les entrades dels visitants i els tributs de particulars o empreses, com ara el lloguer i taxes per l’ús dels monuments. A Tarragona, García Latorre confirma que el consorci "buscarà inversions privades o cobrar per esdeveniments particulars", fet que augmentaria els fons propis. Però apunta que, ara com ara, això són "futuribles amb què no es pot comptar". "El pressupost no dependrà de l’aportació privada", assegura el regidor.

Un altre element diferencial és la propietat dels monuments. A Mèrida el consorci engloba tots els centres visitables del terme municipal, siguin restes arqueològiques o museus. Inclou del teatre romà a monuments d’altres èpoques històriques. Per contra, a Tarragona el consorci només incorporarà el conjunt que és patrimoni mundial, incloent-hi monuments a les poblacions veïnes de Constantí, Roda de Berà i Altafulla (Tarragonès), tot d’època romana.